A Albert Rivera li agrada sempre ressaltar que Ciutadans "no té ni un duro", ni tampoc "seus embargades", perquè la lluita anticorrupció és la seva espasa. Manquen els sobres, però tenen molta inventiva. C's sap que si els tristos no guanyen eleccions, tampoc els qui s'enfaden. De fet, "la il·lusió" pel canvi a Espanya és l'eslògan de la seva campanya. Així, quan rep un atac, el converteix en una oportunitat de copar l'espectre mediàtic.

Ho van fer quan el portaveu del Partit Popular al Congrés, Rafael Hernando, va dir que si feia uns anys estaven de moda "els magenta" –UPyD– ara ho estan "el noi de la coleta" –Pablo Iglesias– y "el Naranjito", Rivera. Ràpid, Albert va pujar a la xarxa una foto del símbol del Mundial de Futbol organitzat per Espanya el 1982. Sense saber-ho, el PP va batejar el partit que ara li esgarrapa vots dels joves, liberals i la dreta moderada, creant la marea #YoSoyNaranjito.

[embed]https://twitter.com/Albert_Rivera/status/573470458386997249[/embed]

El poder de la imatge

A Ciutadans l'importa la imatge. Quan li ho pregunten, el seu líder no se n'amaga. De fet, les àvies i els avis diuen que és el partit "dels guapos". I segurament no s'equivoquen. Per les seves llistes desfilen un seguit de gent jove amb molta preparació acadèmica, però de bellesa apol·línia, que queden bé quan són atrapats per les càmeres. Per això, procura preservar la imatge davant de qualsevol possible atac a la seva infanteria.

El darrer cop va ser amb la líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas. El Mundo va publicar un article on hi apareixia una imatge d'ella, de braços plegats, on només s'enfocava el seu tors i hi havia una foto de Rivera de fons. Alguns van titllar de sexista la foto, i altres sols hi veien una al·legoria a la jerarquia del partit, on l'ombra d'Albert hi planeja sempre.

Ràpid, el qui alguns consideren ja com "el nou Suárez", va penjar una imatge on apareixia ell, en la mateixa posició que Arrimadas, amb una foto de la candidata de fons. Novament, va posar-se l'opinió pública a favor, contrarrestant qualsevol comentari.

[embed]https://twitter.com/Albert_Rivera/status/649276362952474624[/embed]

L'estratègia era nord-americana. En concret, d'Obama. El President dels EUA havia fet quelcom semblant quan en una convenció republicana, l'actor Clint Eastwood va dedicar tot el temps a parlar, entre crítiques, a una cadira buida –imaginàriament ocupada pel president. L'equip de Barack va difondre una imatge d'ell assegut a la cadira presidencial, amb la frase "aquesta cadira ja està ocupada". La millor defensa és un bon atac. De riure.

Per terra, mar i twitter

L'equip taronja fa un ús extensiu de les xarxes. Ràpides, eficients i barates. Potser, perquè el seu electorat és jove, segons algunes hipòtesis dels sociòlegs. La darrera vegada ha estat aquesta setmana. Un altre candidat del PP, el secretari general a Galapagar, Ángel Camacho, va dir que Begoña Villacís, la regidora de C's a l'Ajuntament de Madrid estava "fondona" i que "s'havia menjat una fàbrica de pastissos", en al·lusió a la seva imatge.

Amb el hashtag #YoTambiénEstoyFondona, diversos membres del partit, Rivera, Carina Mejías, Ignacio Aguado o Villacís, entre altres ciutadans, van pujar imatges d'ells menjant de forma voraç. En destaca la d'Inés Arrimadas, amb mel, mató i nous. Aquesta és una instantània similar a una que ja havia ensenyat a twitter, com a estratègia per guanyar-se l'electorat nacionalista.

Però si Rivera aspira a ser presidenciable, haurà de demostrar que no només sap donar el tomb al discurs dels altres. Per governar calen propostes, enmig de les demandes catalanes i d'unes previsions econòmiques que la Unió Europea creu poc fiables. Entretant, el ciutadà pot estar atent a les xarxes i fer la prova aviam què passa el proper cop que la formació dels Naranjitos sigui atacada.

[embed]https://twitter.com/InesArrimadas/status/673879082162089985[/embed]