El ple del Parlament d’aquest divendres havia de ser relativament tranquil. No hi havia compareixença del president Quim Torra pel veto de l’Estat al nomenament dels consellers. Tan sols s’havia de debatre la creació de les comissions legislatives i la d’investigació sobre el suposat espionatge polític de la Generalitat. Però el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va protagonitzar un numeret amb la retirada d’un llaç groc del banc del Govern, cosa que va suposar que el president del Parlament, Roger Torrent, suspengués la sessió.
Aquest espectacle podria haver quedat en una simple anècdota si no fos pel context que l'ha precedit. En el marc de la famosa croada de grups radicals contra la simbologia sobiranista, el cap de setmana passat una vintena d'encaputxats va irrompre a la platja de Canet de Mar per retirar creus grogues que s'havien col·locat en suport als presos i exiliats. Hi va haver cinc persones ferides, entre elles un regidor de la CUP al municipi, i també una dona a qui van donar cops de creu al cap i un home de 82 anys, amb ferides al coll.
De la platja al Parlament, i del Parlament a la platja. Aquest diumenge hi ha convocada una nova plantada de creus, aquest cop a la platja de Mataró. A instàncies del PP, l'Ajuntament de la capital de Maresme ha prohibit l'acció reivindicativa, que vol "simbolitzar la mort de la democràcia a l'estat espanyol". La Policia Local i els Mossos d'Esquadra impediran l'acció amb un desplegament. Malgrat que Segadors del Maresme, la "brigada de neteja" que va reivindicar l'acció de retirada de Canet, se n'ha desmarcat, es preveu una manifestació unionista.
Vincles amb l'extrema dreta
Els autodenominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) van néixer en contraposició als Comitès de Defensa de la República (CDR). El seu objectiu és bàsicament “netejar” l’espai públic de simbologia independentista per “acabar amb els que pretenen la fractura social”. Entre aquests grups hi ha Segadors del Maresme, protagonista de l’acció de Canet, però també altres com la Brigada 155, que actua sobretot al Barcelonès, La Resposta Terrassa, Groc Enlloc (Garraf) i Democracia y Unidad Española (DUE).
Entre aquests grups i l’extrema dreta hi ha una relació de flirteig. Sense anar més lluny, en una manifestació convocada per DUE el febrer passat a Manresa s’hi va poder veure simbologia de l’Alemanya nazi. Una altra concentració organitzada també per DUE va comptar com a “convidats d’honor” amb Albert Bruguera, delegat a Catalunya del partit neofeixista Democracia Nacional, i Josep Alsina i Javier Barraycoa, membres de l’entitat ultra Somatemps. Alsina també va formar part del partit nazi Movimiento Social Republicano (MSR).
Els GDR compten amb altres persones vinculades amb l'extrema dreta. És el cas d’Héctor Cocera, del grup Resistència Pont de Vilomara. Cocera va ser un dels condemnats el 2002 per participar en el linxament d’un ciutadà marroquí a casa seva a Sant Vicenç de Castellet. Mustapha E. va haver de ser operat dues vegades i va patir seqüeles al cap i en un braç. Per altra banda, Jaime Vizern, el guàrdia civil fals identificat davant la Casa de la República a Waterloo, està relacionat amb els ultres que van ser detinguts per un atac racista al centre de menors l’Estrep, de Sant Salvador de Guardiola. És el president de DUE.
No només l’acció de Canet ha acabat amb incidents. Fa menys de tres setmanes, el CDR de Vilassar de Mar, també al Maresme, va denunciar un intent d’atropellament a un grup de veïns per part de membres dels GDR. Va ser a la una de la matinada, poques hores després que l'arrencada de llaços grocs convocada a la plaça de Francesc Macià de Barcelona es dissolgués sense actuar. Justament en aquella concentració, una càmera oculta de La Directa va trobar-hi membres del xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) i de VOX.
Foto: Sergi Alcàzar
Des de les institucions
Aquesta crida a buidar l’espai públic de contingut polític, però, també s’ha fet des de les més altes institucions de l’Estat. El seu màxim representant a Catalunya, el delegat del Govern Enric Millo, va enviar aquest dilluns, després dels incidents de Canet, una carta als alcaldes per “mantenir la neutralitat” dels espais públics, incloent carrers i places. En aquest sentit, instava els ajuntaments de tot el país a complir amb “l’obligació de no permetre la seva ocupació amb símbols que poden acabar malmetent-la”.
Un dels que ha seguit els preceptes de Millo ha estat l’alcalde socialista de Lleida, Àngel Ros, que durant el ple d’aquest divendres a la Paeria va assegurar que havia ordenat als serveis de neteja de la ciutat que retiressin llaços grocs de l’espai públic. “Les pintades ofensives s’esborren i els símbols no compartits es retiren”, va defensar Ros.