Més de 15 anys després de la seva irrupció al panorama polític català, la flama comença a apagar-se lentament per a Ciutadans. No és cap novetat afirmar que, des de fa ja temps, els taronges experimenten una lenta agonia cap a la desaparició. Però la contundent crisi que travessa la formació tan sols s'ha multiplicat en les darreres setmanes, i amenaça de causar estralls precisament a l'indret on el partit va néixer, la regió que ha donat raó per existir als d'Albert Rivera, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa. I és que l'extinció de Ciutadans a Catalunya és ara un perill molt real.
El partit va néixer el 2006, fent de la guerra contra el catalanisme i la immersió lingüística el seu cavall de Troia per fer-se un lloc al tauler d'escacs que és la política catalana. No és fins a l'auge de l'independentisme pròpiament dit que Ciutadans comença a escalar posicions. El pinacle va arribar a les eleccions del 155, el 2017, quan els taronges van imposar-se com a primera força política de la mà d'Arrimadas. L'èxit a Catalunya encara va permetre al partit marcar múscul a les generals de l'abril de 2019, convertint-se en tercera força, i a estendre's per comunitats autònomes i ciutats d'arreu de l'Estat.
Però, contra tot pronòstic, la crisi va començar aquell mateix any. La desfeta a les generals de novembre va fer suposar una pèrdua d'una cinquantena de diputats, i ha generat un tsunami que ha esquitxat Madrid, Castella i Lleó, i Andalusia, propiciant també una fugida massiva de militants i representants. A Catalunya, la guantada no va ser tan violenta, però sí que va deixar els taronges en una conjuntura precària, amb només un grapat de diputats conformant el penúltim grup de la cambra. Però, malgrat l'evidència, Ciutadans s'ha afanyat a reivindicar que la situació a Catalunya és diferent a la de l'Estat. "La nostra marca és encara potent", han defensat recentment fonts dels taronges, davant la disjuntiva de la refundació que pretén reimpulsar el partit i evitar la seva absoluta desaparició. "Aquí no es canviarà res, Ciutadans continuarà sent Ciutadans. El partit va com un tret".
Les enquestes i el motí enfonsen les expectatives
La realitat apunta en una altra direcció. Les enquestes dels darrers mesos ja han assenyalat la inevitabilitat que els taronges continuïn perdent representació a la cambra. Però és que les anàlisis demoscòpiques més recents encara enfonsen més les expectatives. Un sondeig d'El Periódico publicat a mitjans d'octubre, després del trencament del Govern, situa Ciutadans fora de la cambra. La direcció taronja va reaccionar a la notícia recalcant la seva "plena confiança" en el projecte del partit, i desacreditant els pronòstics. "No ens guiem per enquestes pagades i de part. Tampoc consultem l'horòscop ni ens tiren les cartes". Això sí, d'aquí un parell de setmanes sortiran els resultats del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (i, per tant, públic) que podria ser fulminant.
Hi ha més. I és que la situació no millora tampoc a la capital catalana, on els taronges van aconseguir, de la mà de Manuel Valls, els seus millors resultats, amb gairebé 100.000 vots i sis regidors, abans que el grup es trenqués per la meitat. Gairebé quatre anys després, les enquestes ja temptegen amb la possibilitat que la formació desaparegui de Barcelona. I això és, fins i tot, sense tenir en compte el terratrèmol que ha sacsejat Ciutadans en forma de motí intern. Luz Guilarte, qui semblava destinada a ser la candidata dels taronges a la capital i encarava el repte amb optimisme, ha acabat abandonant el partit i la política després que dos companys s'aliessin per desbancar-la, i Ciutadans s'ha quedat ara sense candidat a la capital. La direcció ha intentat passar pàgina de l'episodi assegurant que la substituiran per una "grata sorpresa", però el cert és que serà molt complicat fitxar un revulsiu que eviti el més estrepitós dels fracassos.
Un transvassament d'afiliats que la refundació no atura
Darrere la crisi que travessa el partit hi ha una cascada de militants i representants polítics que estan fugint en massa del l'inevitable desastre. Des de les segones eleccions generals del 2019, el partit ja ha perdut tres de cada quatre afiliats, i desenes de figures de renom com l'exvicepresident madrileny Ignacio Aguado i el seu homòleg andalús Juan Marín han acabat trencant el seu vincle amb el partit, trobant fortuna a altres indrets. I el transfuguisme tampoc ha ignorat Ciutadans. A Catalunya, l'aparició de Valents en l'àmbit local ja ha començat a tenir el seu efecte: setmana sí, setmana també, el jove partit espanyolista anuncia el fitxatge d'algun representant territorial dels taronges. També el PSC s'ha fet amb un grapat de figures taronges a Girona, Tarragona i Vila-seca. Són noms poc coneguts, i que la formació ha intentat dissimular restant-li importància, però que denoten una tendència irremeiable que assenyala en una sola direcció.
Per intentar aturar-ho, la direcció nacional ja ha iniciat un denominat "procés de refundació" que pretén salvar el partit. Això sí, sense canviar persones ni ideologia: tan sols modificant el nom i el color, i poca cosa més. Arrimadas aconseguiria així apuntalar-se al capdavant del partit fins a acabar la 'pseudotransformació', a contracor del que voldria el sector crític dels taronges, que a principis de setembre ja va presentar més de 400 firmes per forçar la sortida de la presidenta. El col·lectiu, sota el nom SomosCs, ja ha carregat amb duresa contra la direcció actual, titllant el procés de refundació de "farsa" i "engany". "Després de 5.000 hores de treball, l'únic que han conclòs és un 'copia i enganxa' de les idees i propostes que Ciutadans sempre han defensat". Sense una profunda renovació, la formació té impossible sobreviure.
Figures passades del grup també ho veuen així. Una veu crítica i antiga militant dels taronges assegura a ElNacional.cat que Ciutadans "ja ho ha perdut tot" i que no hi ha cap solució possible per solucionar el seu problema. "Jo ja em vaig acomiadar del partit dient que estava mort, i ara ho està més", lamenta. Reconeix, també, que no se sent sorpresa per la crisi a Catalunya i Barcelona, ja que la formació sembla encara obsessionada amb el procés independentista i no té projecte més enllà. En responsabilitza Arrimadas i Carrizosa per no haver canviat d'estratègia. I els efectes es noten. "M'han dit que queden molt pocs afiliats. A Sarrià-Sant Gervasi hi ha uns 15; a l'Eixample són 7 o 8. La situació és tremenda".
La nova seu podria tancar més aviat que tard
Malgrat totes les evidències en contra, a Catalunya els líders de Ciutadans es continuen fent el sord. Lluny de la necessària autocrítica, el partit somriu davant les càmeres i neda en un optimisme artificial. Fa ara un mes i mig, la plana major inaugurava la nova seu dels taronges a Barcelona (un any després de tancar l'anterior), canviant així Sarrià-Sant Gervasi per les portes del Raval i aconseguint un lloguer més barat. Un desplaçament, això sí, que no té res a veure amb les finances, segons els dirigents. "Els comptes són bons i l'estat del partit és bo", al·legaven el dia de l'obertura. "Aquí hem obert una seu a la qual no li falta res per desenvolupar la nostra política els pròxims anys". Però potser no s'arribarà tan lluny. A tall d'anècdota, el partit ha començat a convocar periodistes els dilluns per una roda de premsa, però amb prou feines atrauen un o dos mitjans perquè s'hi apropin a escoltar-los. No és precisament un senyal de força. Ara, amb el trencament del Govern, Carlos Carrizosa ja s'ha afanyat a clamar per un avançament electoral, que previsiblement tan sols acceleraria la desfeta de Ciutadans. La nova seu sembla destinada a tancar més aviat que tard.