"El partit va com un tret". El lideratge de Ciutadans, amagant el cap sota l'ala, evita des de fa mesos (i, fins i tot, anys) qualsevol autocrítica i garanteix que el seu projecte funciona i té futur a Catalunya. Una visió ingènuament optimista quan s'observen les dades: el darrer SEO obre la porta a què els taronges perdin la seva representació al Parlament, en absolut contrast amb la inapel·lable victòria que va aconseguir Inés Arrimadas cinc anys abans, a les eleccions del 155. La crisi de Ciutadans els aboca a la desaparició al seu bastió històric, però la situació és encara més alarmant a la resta de l'Estat, on el partit ja està perdent representació institucional. A l'àmbit local, les perspectives no són gaire millors, malgrat que s'acosten les eleccions municipals 2023.
Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
En tan sols sis mesos, l'onada electoral podria ser fulminant per als taronges. Serà una veritable prova de foc. L'objectiu de la direcció a Catalunya és retallar distàncies amb el PSC, però avui aquesta meta sembla més aviat un deliri d'optimisme. I encara més quan es té en compte en quina condició es troba el partit a escala local. El cas de les quatre capitals de província catalanes és el millor reflex d'aquesta crisi en majúscules que pateix Ciutadans. A Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona, el panorama respecte al 2019 ha canviat radicalment. I és que les persones que van encapçalar les candidatures dels espanyolistes als últims comicis municipals en aquestes quatre ciutats no podran repetir perquè han abandonat el partit en massa i, en la majoria dels casos, saltat a l'oposició.
Barcelona, l'escenari més esperpèntic amb tothom fora
A Barcelona, l'escenari és el més esperpèntic. El 2019, la coalició de Ciutadans amb Manuel Valls va situar el polític francès com a cap de llista, que va trigar dos anys fins a abandonar definitivament la seva acta de regidor, malgrat que feia temps que ja tenia un peu i mig fora de l'Ajuntament. Abans d'això, el grup municipal ja s'havia fracturat per la meitat arran de la investidura d'Ada Colau, facilitada a contracor pels taronges. De fet, és aquest trencament el que va suposar la creació de Valents, la nova força espanyolista que ara amenaça d'irrompre al consistori i escenificar el sorpasso a Ciutadans.
Una possibilitat molt més realista després del darrer sotrac que ha sacsejat el grup municipal. Malgrat només tenir tres representants, Ciutadans confiava que el lideratge de Luz Guilarte, qui havia estat la màxima representant taronja a les eleccions del 2019 com a 'número 2', podria aturar una desfeta desastrosa. El motí intern encapçalat pel regidor Paco Sierra va despertar els taronges d'aquest somni i va portar Guilarte a anunciar la seva marxa del partit i de la política. Ciutadans encara busca, a hores d'ara, un candidat per substituir-la.
Amb tot, el panorama a Barcelona és realment catastròfic quan s'observa la llista electoral del 2019 per ordre: Manuel Valls i Luz Guilarte han abandonat el partit; Celestino Corbacho, 'número tres', s'ha jubilat; Eva Parera, 'número quatre', ha optat per crear Valents juntament amb Marilen Barceló ('número sis') i Oscar Benítez ('número set'); Paco Sierra ('número cinc') sembla destinat a l'expulsió, i de moment el partit ja ha trencat relacions amb ell; i Fernando Carrera, 'número 9' que havia de suplir Guilarte després de la seva dimissió, s'ha passat al PSC. Ciutadans, doncs, ho tindrà difícil per pescar a les llistes de fa tres anys i mig: només una de les candidates en el 'Top 10' està disponible per repetir.
Lleida: Valents pica a la porta
A les altres capitals de província no hi ha el mateix enrenou, però Ciutadans es queda igualment sense l'opció de recórrer als caps de llista. En el cas de Lleida, on el partit va aconseguir tres representants a la Paeria, la 'número 1' va ser Ángeles Elisa Ribes. Però no va durar gaire. A mitjans de l'any passat, la direcció va decidir obrir un expedient d'expulsió contra ella al·legant una "pèrdua de confiança a causa de la seva gestió com a portaveu", i l'acusava també de "reiterades faltes de respecte". Ribes va rebatre que tot plegat era una "purga" per apartar-la del càrrec per discrepàncies internes amb el lideratge d'Inés Arrimadas. Sigui com sigui, la cap de llista per Lleida no ha tingut problemes per recol·locar-se i ara serà la candidata de Valents a l'Ajuntament. Serà la 'número 2' dels últims comicis, María Burrel, qui encapçalarà la candidatura de Ciutadans dintre de sis mesos.
Tarragona: passa al PSC per assaltar l'Ajuntament
A Tarragona, unes motivacions similars han comportat també la caiguda del darrer cap de llista taronja. Ruben Viñuales, candidat de Ciutadans a les municipals del 2015 i també del 2019, va abandonar el partit a finals de l'any següent, lamentant que ell no havia canviat mai la seva posició política, sinó que era el partit que havia mutat, i expressava malestar amb la directiva. "Han estat moltes les desavinences amb la direcció del partit a Catalunya, així com a escala nacional, fruit de la deriva d'aquest cap a uns postulats molt diferents dels que inicialment eren Ciutadans", compartia.
Però Viñuales no va quedar-se orfe gaire temps. De fet, el comiat va anar acompanyat del seu fitxatge pel PSC, que el situava com a 'número 2' provincial de cara a les eleccions al Parlament del 14-F. Des d'aleshores, i amb Salvador Illa al capdavant del partit, el tarragoní ha expressat sentir-se molt còmode amb els seus nous companys i fins i tot s'ha fet un lloc propi: no només ha estat designat conseller de Justícia del 'Govern alternatiu' d'Illa, sinó que serà el candidat del PSC a l'alcaldia de Tarragona. Viñuales ho tindrà fàcil per competir amb el seu 'ex': els taronges han decidit recórrer a qui va ser la 'número 7' del 2019, Lorena de la Fuente, que de fet va entrar al consistori a mig mandat. Els noms que la precedien a la llista no estan disponibles: han format grup propi a l'Ajuntament o retornat a la vida professional.
Girona: els indults i el diàleg sedueixen cap al PSC
I, com en el cas de Lleida, a Girona el cap de llista per Ciutadans a les anteriors municipals, Daniel Pamplona, va haver de fer front a una expulsió per part de la directiva, que l'acusava també d'haver infringit "de manera contínua el reglament intern de la formació". L'ofensiva el va portar a aprofitar-se d'un buit legal per a dissoldre el grup municipal, si bé finalment aquest va poder-se reconstituir. Després de mesos figurant com a no-adscrit, temps que ha aprofitat per moderar el seu discurs (defensant fins i tot els indults i el diàleg), Pamplona ha saltat ara al PSC per sumar-se a l'equip de la candidata als comicis de l'any vinent, Sílvia Paneque. La direcció socialista manté prudència i confirma que, de moment, la relació és només de suport, i Pamplona no té una plaça confirmada a les pròximes llistes. Valoració comprensible tenint en compte que encara existeix un bon grapat de piulades del gironí carregant amb duresa contra el PSC. Sigui com sigui, Ciutadans ja ha decidit optar per qui va ser la 'número 2' el 2019, Míriam Pujola, com a candidata per l'any vinent.
