Fins aquest moment, si s’havia vist alguna bandera en els mítings de Miquel Iceta, o bé era la senyera, o bé era la mateixa bandera del PSC. Aquest diumenge, però, n’hi havia dues més dalt l’escenari del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB): l’espanyola i la de la Unió Europea. No era per menys: entre els participants de l’acte central de campanya hi havia l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i l’expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, referent recuperat de l’unionisme després de la seva participació en les manifestacions massives de Societat Civil Catalana.

Ni la posada en escena ni el protagonista escollit no són casuals. De fet, Josep Borrell ha comptat amb una agenda pròpia durant els últims cinc dies de campanya, centrada a l’àrea metropolitana de Barcelona. Més enllà de moments com el de “desinfectar” els mitjans de comunicació públics catalans, l’expresident del Parlament Europeu ha tractat de consolidar l’auge que les enquestes han pronosticat pels socialistes. I en el punt de mira hi ha Ciutadans. És per això que aquest diumenge Borrell feia una apel·lació al vot útil. Recordava que de “partits antiindependentistes” n’hi ha diversos, però que han de tenir també un programa més enllà de “nacionalisme o no nacionalisme”.

El del vot útil és el missatge que també ha tractat d'explotar el mateix Iceta en la segona meitat de la seva campanya. Per una banda, davant els "experiments" de Ciutadans, ha reivindicat la seva "experiència". Per altra banda, ha mirat de presentar-se com el candidat que pot generar més consensos (o menys rebutjos), en un escenari marcat pels blocs. "Hi ha dues possibilitats: una majoria d’independentistes o, si no la tenen, l’única possibilitat que veig d’un pacte d’una certa transversalitat és la meva investidura", deia en una entrevista a El Nacional.

A les eleccions del 27-S, Ciutadans va guanyar-li la partida al PSC justament a l’àrea metropolitana, un territori històricament socialista. Mentre Iceta va recollir 261.000 vots, Arrimadas va obtenir-ne 354.000. En una desena de municipis, com L’Hospitalet de Llobregat (la segona ciutat del país), Ciutadans va ser la primera força, per davant de Junts pel Sí. Malgrat que la participació va incrementar-se en 188.000 votants, el PSC només va guanyar 4.800 nous electors, enfront dels 206.000 que va pujar Cs.

Foto: Sergi Alcàzar

Ara, però, les enquestes mostren que Iceta recupera part del terreny perdut -i podria disputar-li la posició dominant-, i que hi ha centenars de milers de votants que encara no han decidit el seu vot. Des de Ciutadans són molt conscients que han perdut part de l’avantatge inicial als sondejos.

És per això que, ja des de tot just començada la campanya, Ciutadans va fer també una apel·lació al vot útil. Dirigint-se als electors que en anteriors ocasions han votat el PSC o el PP, Albert Rivera els advertia que, per culpa d'una llei electoral que és "una trampa i un desastre", els seus vots podien acabar "a la paperera". Aquest diumenge, acompanyat d'Inés Arrimadas a L'Hospitalet de Llobregat, Rivera demanava "concentrar el vot a Ciutadans" almenys aquesta vegada. "Es poden guanyar les eleccions, anirà de molts pocs vots, que ningú no es quedi a casa", instava.

Fins i tot el PP, a qui les enquestes dibuixen un escenari desolador com a última força amb representació parlamentària, ha fet una apel·lació al vot útil en el darrer tram de la seva campanya. Ho va fer Mariano Rajoy aquest diumenge a Salou, i ho va fer citant fins i tot la llei d'Hondt, que estableix el repartiment d'escons. Els vots al PP, va defensar, "seran els vots útils de veritat, els que no fallaran mai, per la convivència i la normalitat".

El mateix PP ha editat aquest dilluns un vídeo de campanya que demana el vot útil. "Si estàs dubtant a qui votar recorda que no hi haurà govern constitucionalista sense un PP fort", arrenca l'espot. I treuen la calculadora: "Què prefereixes? PP o la CUP? PP o Puigdemont? Segons la llei electoral, a Lleida es disputa l'últim escó entre el PP i Puigdemont. A Girona es disputa entre el PP i la CUP. A Barcelona ens juguem escons amb tots els partits independentistes".

No és casualitat que Mariano Rajoy decidís començar la seva participació en la campanya del 21-D a Lleida, on va tancar un dinar amb la militància i on perilla el seu escó. De fet, el president espanyol, que només tenia previst venir tres dies durant la campanya, ha ampliat la seva agenda: va tornar aquest diumenge i ja no marxarà fins dimarts, quan participarà de l’acte de tancament a Barcelona.

Fins ara, ha escollit amb molta precisió els llocs que visitava. El passat dimecres anava al matí al gran feu del PP a Catalunya, la Badalona de Xavier García Albiol, i a la tarda a les caves de Freixenet, a Sant Sadurní d'Anoia, acompanyat del president de la companyía José Luis Bonet, que s'ha significat públicament contra el procés.

La batalla entre els partits del bloc del 155 s'ha acarnissat en el tram final de la campanya electoral. Tots ells han apel·lat a un mateix vot: el vot útil per acabar amb el procés. Ara els votants han de decidir si volen fer-ho i amb qui.