Desobediència activa. Més de 300 de persones s’han concentrat aquest dimarts al vespre davant la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana en protesta per la prohibició de la Junta Electoral de Barcelona, ratificada pel Tribunal Superior de Catalunya (TSJC), a aquesta concentració perquè coincideix en campanya electoral i podria beneficiar a uns partits concrets. La Comissió de la Dignitat ha convertit la concentració en un clam en defensa del dret de manifestació i ha recordat que la concentració es realitza dos cops al mes des de fa tres anys perquè la comissaria sigui reconvertida en un centre de memòria de les tortures propinades en aquell edifici durant el franquisme i, també democràcia. A l'acte, hi han intervingut diferents activistes i representants d'entitats de drets humans i s'han llegit poemes de Brossa, Martí i Pol i Joana Raspall. La Guàrdia Urbana i els Mossos han custodiat l'acte, sense cap més incident que el renec d'un espanyolista. “No callarem, no ens callaran” i "Visca la terra, lliure", han cridat els concentrats.
La Junta ni el TSJC no han tingut en compte que la Comissió de la Dignitat mai ha demanat el vot per a cap partit, sinó que reclama que es faci complir la llei espanyola de Memòria Democràtica, ha recordat l’advocat Pep Cruanyes, que va defensar la concentració en una vista al TSJC. En aquest context restrictiu, la Junta Electoral també ha prohibit les concentracions de Meridiana Resisteix, des de l’1 a l’11 de maig, al·legant que són de caràcter independentista i que és un acte a favor de determinats partits.
Campanya internacional
La concentració de Via Laietana no ho lidera pas cap partit català. Són entitats de drets humans i catalanes com la Comissió de la Dignitat, Òmnium Cultural, Irídia i la sectorial de persones represaliades de l'ANC, que van engegar la campanya: Via Laietana 43. Fem Justícia, fem memòria. Fa dos anys van anunciar que aquesta campanya s’ampliava a una crida internacional i un total de 176 entitats d’una vintena de països s’han sumat al reclam perquè l’edifici de Via Laietana sigui tornat a les institucions catalanes i es converteixi en un centre de memòria, justícia i no repetició de les tortures i vexacions a dissidents polítics i socials.
En aquesta campanya també s’inclouen les dues querelles presentades als jutjats contra policies torturadors a Via Laietana per part del sindicalista Carles Vallejo i els germans Maribel i Pepus Ferrándiz, en assegurar que ho permet la nova llei espanyola. Per ara, però, els dos magistrats de Barcelona a qui han tocat les querelles les han arxivat perquè sostenen que la llei d’Amnistia del 1977 no permet investigar-los ni condemnar-los. Precisament, el Tribunal Constitucional (TC) ha tancat la porta a les víctimes del franquisme, en una resolució aquest dimarts, que deixa en paper mullat la nova llei espanyola de memòria.
Precisament, en la concentració Carles Vallejo i el periodista David Fernández, vocal d'Òmnium, han lamentat que aquest dimarts el Tribunal Suprem ha anul·lat el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal responsable de Memòria Democràtica, i que el TC no permet investigar els crims del franquisme.
A la cloenda, l'advocada Pilar Rebaque en lloc de llegir els noms dels torturadors, com cada dimarts de concentració, ha llegit els noms dels magistrats de la Junta Electoral de Barcelona i del TSJC que han prohibit la manifestació. La resposta: "Fora, fora!" i xiulets dels concentrats.
