Clara Ponsatí va ser una de les conselleres que va comparèixer el 31 d'octubre del 2017 amb Carles Puigdemont a la roda de premsa al Centre Internacional de Premsa de Brussel·les, la primera compareixença del president des que es va saber que havia marxat a Bèlgica. Quatre dies abans, el Parlament havia declarat la República Catalana i Mariano Rajoy havia activat l'article 155 de la Constitució i havia destituït el Govern. Després d'uns mesos d'estada a Bèlgica, Ponsatí va optar per tornar a la Universitat de Saint Andrews, on és professora, però finalment es va traslladar de nou a Brussel·les per assumir el seu escó al Parlament Europeu. Tot i que inicialment el jutge instructor la va perseguir per un delicte de sedició, amb la reforma del Codi Penal, ha passat a estar acusada només de desobediència.

🔴 Clara Ponsatí torna de l'exili a Catalunya, DIRECTE | Última hora i declaracions

 

La consellera ha tornat a Barcelona per sorpresa després que la reforma del Codi Penal ha fet caure el delicte de sedició. Ponsatí, de 67 anys, ja era professora d'Economia a la universitat escocesa de Saint Andrews quan va assumir la Conselleria d'Ensenyament. De fet, el seu pas pel govern de Carles Puigdemont va ser molt breu, tot just tres mesos, entre mitjans de juliol del 2017, quan el president va rellevar els consellers que havien manifestat els seus dubtes sobre el referèndum de l'1-O, i el 28 d'octubre, quan el govern de Mariano Rajoy va aplicar l'article 155 i va suspendre l'autonomia.

Entre Escòcia i Brussel·les

Davant d'aquesta situació, la consellera va optar per l'exili. Es va traslladar en un primer moment a Brussel·les, amb la resta del Govern, i el març del 2018 a Escòcia, on va retornar a la seva feina com a professora universitària. Allà va rebre el suport de la Universitat de Saint Andrews i de l'opinió pública escocesa.

Davant la causa oberta pel jutge instructor Pablo Llarena contra ella per un delicte de sedició, la justícia britànica va demanar diferents aclariments al jutge abans de donar curs a l'ordre de detenció. Ponsatí es va presentar davant de la justícia, acompanyada del seu advocat Aamer Anwar el novembre del 2019 i va ser posada en llibertat sense cap mena de restricció. Aquesta decisió es va comptabilitzar entre els primers èxits aconseguits per l'exili. L'agost del 2021, la justícia escocesa, després de diferents ajornaments, va desestimar definitivament extradir Ponsatí a Espanya.

Pel camí, el maig del 2019 Ponsatí es va presentar a les eleccions europees dins de la candidatura de Junts-Lliures per Europa. Tot i que en un primer moment va quedar fora de l'hemicicle, va aconseguir entrar-hi uns mesos més tard, quan amb l'aprovació del Brexit els eurodiputats britànics van abandonar l'Eurocambra i van deixar vacants els seus escons. A finals de gener del 2020 el Parlament la va reconèixer com a eurodiputada, de fet, va ser poques setmanes després que aconseguissin també el reconeixement Carles Puigdemont i Toni Comín, que van haver de batallar durant mig any pel seu escó. 

Crítica amb els partits independentistes

Des del faristol de l'Europarlament, Ponsatí ha denunciat repetidament la persecució de l'estat espanyol contra l'independentisme i les restriccions dels seus drets fonamentals.

Però les seves carregades també s'han dirigit contra els partits indenpedentistes, als quals acusa d'haver renunciat a tirar endavant el procés. De fet, la seva actitud profundament crítica amb Junts, ERC i la CUP ha atiat els rumors sobre la seva voluntat de crear un nou partit polític.