L'eurodiputada Clara Ponsatí ha participat en el debat al Parlament Europeu sobre l'estat de dret a Espanya, propulsat pel Partit Popular a Estrasburg. En aquest, s'ha parlat sobretot del bloqueig de les institucions judicials espanyoles, amb els diputats del PSOE i PP acusant-se mútuament de ser els culpables de la situació. També dels efectes de la llei del Només sí és sí i també de les reformes dels delictes de sedició i malversació, quan s'han produït les acusacions més dures per part d'eurodiputats com Jordi Cañas (Cs) o Jorge Buxadé (Vox), contra el govern de Pedro Sánchez, amb nombroses comparacions entre Espanya i Hongria i Polònia. Amb tot, Ponsatí ha volgut deixar clar que "a ningú li importa aquest estat de dret a Espanya".
En una intervenció en anglès d'un minut, el límit que tenia cada eurodiputat, Ponsatí ha començat assenyalant al PP, partit que havia demanat que se celebrés aquest ple, d'instrumentalitzar-lo, com tota la resta d'institucions a Espanya "amb jutges afins que miren cap a un altre costat, amb la policia reprimint un moviment pacífic, recorrent a l'espionatge polític i digital", en referència al cas del CatalanGate i l'espionatge massiu de personalitats independentistes amb el programa Pegasus. Ponsatí, però, ha insistit que el Parlament Europeu fins ara no s'havia preocupat mai per l'estat de dret a Espanya: "Ara estem caient en una lluita política ridícula". Finalment, l'eurodiputada independentista també ha fet referència en aquest ple a Estrasburg al fet que tant el PSOE com el PP siguin còmplices de la corrupció de la monarquia espanyola.
La intervenció de Diana Riba al Parlament Europeu
Després de Ponsatí ha intervingut la també eurodiputada catalana Diana Riba, que ha assegurat que en el seu cas sí que té un gran interès en la salut de la democràcia a l'Estat, ja que "la nostra llibertat depèn d'ella". Riba s'ha referit també als temes que ella considera que són realment una amenaça per l'estat de dret: "Comencem pel sistema judicial, que va transitar del franquisme a la democràcia sense reformes i que, controlat per cognoms fàcilment identificables, és l'arma predilecta de l'extrema dreta i també d'aquella que no ho és tant". A continuació, l'eurodiputada d'ERC ha fixat com a gran problemàtica la criminalització i la mobilització de la societat civil amb la llei Mordassa, que encara no s'ha derogat, tal com ha destacat. "Podríem posar sobre la taula la corrupció, però si començo pels dos grans partits, se m'acaba el temps", ha bromejat la republicana, que també s'ha referit, com Ponsatí, a l'espionatge amb Pegasus.
Davant de tots aquests problemes que ha enumerat en el ple, Riba s'ha mostrat satisfeta perquè la problemàtica sobre l'estat de dret s'hagi pogut tractar al Parlament Europeu i ha conclòs la seva intervenció amb un desig: "Esperem que el mateix interès que tenen des de la dreta de promoure debats electorals, el tinguin per corregir les moltes deficiències democràtiques que fa temps que arrosseguen".
La reforma de la malversació, a examen
Abans de la intervenció de les eurodiputades catalanes, ha parlat Dolors Montserrat, portaveu del Partit Popular Europeu, que ha denunciat que "Espanya pateix una greu deriva degradació democràtica" per culpa de les decisions que ha pres Pedro Sánchez, especialment per "l'entrega del Codi Penal a aquells que han atemptat contra la constitució", en referència a l'independentisme i la reforma dels delictes de sedició i malversació. Qui també ha parlat d'aquestes reformes ha estat Didier Reynders, comissari europeu de justícia. En el seu cas, ha anunciat que la Comissió Europea està analitzant la reforma del delicte de malversació per avaluar si els canvis compleixen amb les regles de la Unió Europea, especialment en la protecció dels fons europeus. Reynders, ha assegurat que "la reforma introdueix canvis en diferents delictes, inclòs el de malversació. La Comissió està actualment analitzant aquestes noves disposicions per comprovar la conformitat de la reforma amb la legislació de la UE, especialment pel que fa a la protecció dels interessos financers de la UE".