L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el Govern davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per "mantenir en secret els atestats dels Mossos d'Esquadra que han servit per reprimir manifestants independentistes". El recurs arriba després que Ponsatí presentés dues sol·licituds d'accés a informació pública al Departament d'Interior l'any 2022 i que la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmetés la petició pel que fa als atestats, segons ha avançat l'ACN aquest dimecres i ha fet públic Ponsatí en una piulada. La GAIP va respondre Ponsatí que els atestats policials no són públics, però que se li havia d'informar de quants d'aquests havien derivat en procediments penals, on la Generalitat s'ha personat com a acusació; i el Govern li va respondre que de 455 atestats policials per protestes independentistes del 2018 al 2021 s'ha personat com a acusació particular en 30 procediments penals. Per Ponsatí, però, la resolució va ser dictada de forma irregular i "els atestats són informació pública".

El nou enfrontament de l'eurodiputada de Junts amb el Govern d'ERC, arriba mentre el jutge Pablo Llarena ha de resoldre si ordena la detenció o no de Clara Ponsatí per la causa de l'1-O. L'advocat de l’exconsellera, Gonzalo Boye, ja ha advertit el jutge instructor del Tribunal Suprem que un cop el Parlament Europeu ha comunicat oficialment que ha tramitat la petició d'empara que va presentar l'eurodiputada Clara Ponsatí per la seva detenció a Barcelona, el procediment judicial contra ella s'ha de suspendre fins que l'Eurocambra emeti el seu parer. L'endemà mateix de la detenció de Ponsatí, la presidenta del Parlament, Roberta Metsola, va anunciar davant del ple que havia tramitat la petició d'empara de Ponsatí. Malgrat que la comunicació de la presidenta va ser pública i fins i tot va donar peu a un agre debat, el jutge no es va donar per assabentat i va respondre a la defensa demanant a Ponsatí que aporti la justificació documental del seu recurs, així com la traducció d'aquest. La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox, que són acusació en la causa de l’1-O tenen fins a finals d'aquesta setmana per informar Llarena de què s’ha de fer amb Ponsatí: esperar la resposta de l'Eurocambra o mantenir l’ordre de la seva detenció a l’Estat espanyol, únic lloc on pot, fins que no es resolguin el procediment del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat dels catalans exiliats.

Més de 455 atestats

En el recurs, l'eurodiputada de Junts també remarca el seu dret reforçat d'accés a informació pública en ser eurodiputada, així com la possibilitat de fiscalització dels cossos policials per part de la ciutadania i dels representants electes. "La repressió de l'independentisme es du a terme per part de tots els poders de l'Estat, com un engranatge. La Generalitat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra s'han convertit en col·laboradors necessaris d'aquesta repressió", afirma Ponsatí en un comunicat i afegeix: "L'existència d'aquests 455 atestats i de fins a 30 procediments penals palesen l'ús arbitrari dels Mossos d'Esquadra a fi d'intimidar i de reprimir el moviment independentista. L'objectiu d'aquest ús arbitrari dels Mossos d'Esquadra és de pacificar la població i de permetre al Govern de tornar a l'autonomisme més mesell i col·laboracionista."

Denunciat per Alerta Solidària

Fa temps que el grup Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d'investigats per accions des del 2017, denuncia la persecució dels Mossos a independentistes catalans. El cas més recent és el del veí, que ha estat absolt per cremar una bandera espanyola, i que va ser portat al jutjat arran d'un atestat de la policia catalana.