Mentre parla, Clara Ponsatí (Barcelona, 1957) sospesa molt les paraules. S'ha convertit en una de les veus més contundents entre les cares visibles de l'independentisme, però les seves reflexions no són improvisades. Tampoc els seus silencis. I malgrat això durant la conversa amb El Nacional a Brussel·les després de participar en la constitució del Consell per la República, de la qual forma part, Ponsatí manté la contundència habitual a l'hora d'assenyalar allò que considera que no funciona al procés, al Govern i en els partits.
La gent va perdre la por i molts estan a punt de perdre la paciència, i això pot ser molt delicat
Com valora tot el que està passant a Catalunya vist des d’Escòcia?
Segueixo l’actualitat al minut. Estic contenta pel que hem fet aquest dissabte. És un acte important, que obre noves vies d’acció, però estic preocupada perquè no acabo de veure per on seguirem avançant. Em costa molt veure per on podem progressar. Crec que la gent va perdre la por i probablement hi ha molts que estan a punt de perdre la paciència, i això pot ser molt delicat.
Vostè és una de els veus crítiques de l'independentisme. Les seves declaracions han provocat més d’una sacsejada...
A mi m’agrada mirar-me els problemes i procuro parlar amb honestedat i dir les coses tal i com les veig, però tampoc no s’ha d’interpretar com hostilitat contra ningú. Al contrari, més aviat, davant certes perplexitats, les explico.
Em costa molt entendre quina estratègia està seguint el Govern, si és que n’està seguint alguna
I què és el que li provoca més perplexitat?
Em costa molt entendre quina estratègia està seguint el Govern, si és que n’està seguint alguna més enllà de passar d’un dia, fins al dia següent. Em costa. No veig quin projecte estan proposant. El president parla amb molta convicció que ell està aquí per fer la feina, però no acabo de veure que això sigui prou compartit i que hi hagi eines i estratègies per fer-ho.
Un dels punts en què es manté el debat és sobre la unitat de l’independentisme. Carles Puigdemont s’hi referia en la presentació del Consell per la República. Diu que hi ha un clam per la unitat...
No sé si això és el que dificulta que el Govern tingui una estratègia més oberta. Podria ser. Crec que un cop es constitueix un govern i el Parlament funciona, però sota vigilància tant l’un com l’altre, això posa moltes dificultats. Si aquest govern pensa que això tindrà algun límit, potser ens hauria d’explicar en quines condicions hi serà. I, si no, no veig la majoria que tenim al parlament per què és.
O bé hi ha una acció més decidida o potser s’ha de convocar eleccions per donar oportunitat que el debat sigui més explícit
Què creu que s’hauria de fer?
La meva preocupació en part té molt a veure amb la meva dificultat per fer un diagnòstic. Potser si veiés les coses més clares ho diria, i potser seria capaç de persuadir altra gent. Crec que o bé es té una acció més decidida o potser s’ha de convocar eleccions per donar oportunitats perquè el debat sigui més explícit, perquè ara no ho és.
En quin sentit?
Si realment hi ha tot un gruix important de l’independentisme que pensa que ara no és el moment de fer una confrontació oberta, que crec que hi són aquesta gent, ho han d’explicar. I el raonable seria que això passés pel filtre d’unes eleccions. No estic dient ara mateix que hi hagi d’haver eleccions, però molt em temo que hi haurà de ser. Més aviat que tard. No pot ser que diguem que anem a fer una cosa que no l’estem fent, però en canvi tampoc expliquem què estem proposant. Esperar-nos. De fet, l’única cosa concreta que hem sentit és esperar el judici i actuar després de les sentències. Crec que sigui quina sigui l’acció que aquestes persones estan pensant per després de les sentències, per què no és raonable fer-ho ara?
És preocupant permetre que s’emportin els presos a Madrid. No hi ha motius per pensar que els tornin
Creu que s’hauria d’actuar ja i no esperar les sentències?
Veig molts arguments a favor d'estar preocupats per permetre que s’emportin els presos a Madrid i els hi tinguin molts mesos. No hi ha motius per pensar que després de la sentència els tornin. Això ho trobo esfereïdor.
Creu que no haurien de tornar a Madrid?
Crec que ens ho hauríem de plantejar.
Fins a quin punt estem disposats a acceptar un judici al Suprem a Madrid. Ens hem de conformar que passi?
Obrir les presons?
Obrir les presons és una expressió que va lligada a fins a quin punt estem disposats a acceptar un judici al Suprem a Madrid. És una cosa que institucionalment els catalans ens hem de conformar que passi?
Què li sembla la vaga de fam dels presos?
Desperta tots els meus respectes. Quan una persona arriba a una decisió d’aquest tipus, el que pots fer és treure’t el barret i donar-li tot el suport. Em sembla una situació extraordinàriament punyent. Només tinc admiració.
En la presentació del Consell es va emocionar en parlar dels presos...
Sí... És molt dolorós, és molt bèstia el que els estan i ens estan fent passar a tots.
Veurem molta tensió. I l’autoritat política no sé fins a quin punt té prou autoritat moral, mecanismes i recursos per respondre
Diu que no entén l'estratègia del Govern, què en pensa de la resposta a la tensió que està sorgint al carrer? Fa uns dies hi va haver les vagues i manifestacions al sector públic; dijous les manifestacions van ser de signe polític, amb carregades contra manifestacions antifeixistes...
Això és el que em preocupa. Pretendre que des del govern de l’autonomia faràs bona gestió i bon govern i al mateix temps donaràs passos per posar en marxa la República. És molt complicat quan el que ets és possiblement una autonomia sota vigilància. El país està tensionat i veurem situacions de molta tensió. I l’autoritat política no sé fins a quin punt té prou autoritat moral, fins a quin punt té mecanismes i recursos per donar-hi resposta. Si ara hem de resoldre totes les reivindicacions de tots els sectors que es van perdre durant el procés de retallades, no es pot. Per altra banda és evident que el país està tensionat. El que durant el 155 no hi va haver, ni vagues de mestres ni metges, ara sí. És curiós però és així i no serà gens fàcil.
El 155 ha sigut una oportunitat per als sectors ultres que hi ha dins dels Mossos. Interior requereix una sacsejada
Què en pensa de les escenes de carregades de la policia contra manifestants antifeixistes d’aquests darrers dies?
La sensació que dona és que el 155 ha sigut una magnífica oportunitat perquè els sectors ultres que hi ha dins dels Mossos se situessin molt més ben que estaven. No estaven sota control els seus comportaments poc reglamentaris. La situació a Interior requereix una sacsejada més important que demanar purament explicacions.
Torra va donar uns dies al conseller per fer una reflexió sobre què cal fer...
Jo crec que potser caldria fer alguna cosa més contundent. Tampoc sóc experta en seguretat, però dona la impressió que la brigada mòbil necessita una revisió a fons.
En el moment que el Parlament va dimitir de les seves funcions plenes, calia un òrgan que defensés sense complexos ni xantatges el mandat republicà
Què espera del Consell per la República que s'ha presentat aquest cap de setmana a Brussel·les?
Em sembla que és una eina que ja fa temps que hauríem d’haver posat en marxa. En el moment que el Parlament va dimitir de les seves funcions plenes, va ser evident que necessitàvem una organització institucional que defensés sense complexos i sense estar sotmès a xantatges des de fora, el mandat republicà. Ens ha costat una mica engegar-ho. Hi ha molta feina, espero que sigui una eina política útil per seguir explicant la causa al món, i per mantenir institucionalment viva la proclamació de la República que va fer el Parlament que segueix viva, que és valida fins que sigui una realitat o fins que el Parlament se’n desdigui, que també podria passar...
El president Puigdemont està impulsant la Crida, hi està implicada?
No. Jo pel que fa la política electoral no hi estic implicada. I no em veig amb cor d’implicar-m’hi en coses que tenen a veure amb les ambicions electorals dels partits polítics.
Les ambicions electorals dels partits estan darrera de molts del problemes que tenim
No se supera això a la política catalana?
No, gens. Està darrera de molts dels problemes que tenim i no crec que la Crida de moment hagi donat proves que estarà per sobre d’això.
Sembla que a Escòcia tenen molta cura de vostè i el seu cas...
Ara mateix no els dono feina.
També el seu advocat s’ha convertit en un dels rostres de la lluita internacional a favor dels líders independentistes...
És una persona amb una gran capacitat d’impacte mediàtic, que s’expressa i es comunica molt efectivament.
Crec que nosaltres no tornem a Catalunya fins que hi hagi una república de veritat
I quina perspectiva li dona sobre la resolució del seu cas. Es veu tornant en breu a Catalunya?
Crec que nosaltres no tornem a Catalunya fins que hi hagi una república de veritat. No veig un altre escenari, perquè no veig el Regne d’Espanya pactant una transició democràtica amb Catalunya. No ho veig. A vegades les coses van molt de pressa, però...
La República només pot ser fruit de la gent al carrer i les institucions interrompent la seva submissió al Regne d’Espanya
Com s’haurà de fer aquesta República si no està disposat el Regne d’Espanya a pactar?
Només pot ser fruit de la gent al carrer i les institucions interrompent la seva submissió al regne d’Espanya, només pot funcionar així això. Totes dues coses són necessàries. Tal i com estan les coses, m’inclino a pensar que el carrer acabarà forçant les institucions, però podria ser que el carrer no se’n sortís i tinguéssim simplement alguns episodis de revolta digues-li civil i popular. No ho sé. Espero que les institucions seran sensibles si arriba aquesta moment. Seria molt millor que tots anéssim compassats.
No hi veu massa compassament ara mateix?
Ara mateix no acabo de veure’n prou. Espero que des del Consell puguem contribuir a això, a fer què el lligam entre la política, les institucions i el carrer es torni a articular, perquè el vam perdre després de l’1-O.
Entre Cs amb l’autobús de la fotografia de Junqueras i Puigdemont i el discurs de Vox dels cavalls i la reconquesta, tampoc hi ha tanta diferència
Com es valora des d’Escòcia l’entrada de Vox al Parlament andalús?
Estan tan ocupats amb el Brexit que no parlen de res més. A mi em sembla que tampoc és tan sorprenent. Entre els discursos que feia Ciutadans amb l’autobús de la fotografia de Junqueras i Puigdemont i el discurs de Vox dels cavalls i la reconquesta, tampoc hi ha tanta diferència. Ja està bé que els que es pensen que són demòcrates espanyols ara estiguin una mica xocats, però vaja, ja fa temps que ho haurien d’estar. Si això ajuda a desvetllar-lo, doncs benvinguts siguin.
Sense els partits la idea inicial de les primàries ha quedat aparcada i ara són un moviment per generar un altre espai polític
Vostè ha fet costat al procés de primàries de Barcelona que va impulsar Jordi Graupera i té el suport de l’ANC...
Li vaig donar suport des del primer instant, sempre m’ha semblat una idea molt interessant, tenia en el seu origen un potencial immens i ha sigut una llàstima que els partits polítics hagin sigut tan porucs i no l’hagin volgut aprofitar. Un cop és clar que els partits no hi volen participar, la idea inicial ha quedat aparcada i ara les primàries són un moviment per generar un altre espai polític, que a mi em mereix tots els respectes, però que evidentment no és tan engrescador com hauria estat si l’establishment hagués estat més atrevit. No m’ha sorprès que l’esquer que tirava en Graupera ningú hi piqués. Ara mateix em preocupa una mica que davant la riquesa que aquest moviment està aportant, l’hostilitat de l’establishment sigui tanta que els vulgui silenciar d’una manera tan brutal. Crec que no cal. I també he de reconèixer que vist que tampoc hi haurà un gran misteri sobre qui les guanyarà, naturalment perden una mica d’interès, diria que ara mateix Graupera no té un competidor, amb tots els respectes a totes les persones que hi participen que segur que són tots molt interessants. Aleshores li fan perdre interès, potser no assoliran prou nivell de participació, però em sembla un projecte molt interessant.
I les propostes que plantegen?
M’hauria agradat que aquesta gent parlessin una mica més de les inquietuds polítiques que a mi em preocupen, una mica més enllà dels temes municipals i de l’esmena a la totalitat que estan fent a tot el que va passar i a tota la classe política... No podem pretendre que es tracta de fer net al 100%, i que ara en vindran uns que seran els bons. Ells estan proposant com una substitució del lideratge, però aquestes substitucions tan dràstiques normalment tampoc funcionen. Estaria bé que filessin una mica més prim i estiguessin més disposats al compromís. Malgrat tot això, crec que és una proposta que s’ha d’escoltar i respectar.
I el fet que hi hagi tants candidats independentistes a les municipals de Barcelona, què li sembla? El darrer a presentar-se ha estat Ferran Mascarell...
Sí, ha sortit el candidat dels companys de Junts per la República. Em costa entendre, però imagino que són preses de posició de política interna dins de la Crida. Com que no hi participo no puc afinar a prendre-li la temperatura. Si realment Mascarell volia ser candidat, el normal hauria estat que s’hagués presentat a les primàries i hagués competit amb el Graupera. Això sí que hauria fet les primàries interessants.