L'eurodiputada irlandesa Clare Daly va fer-se viral a les xarxes socials fa uns dies per la seva intervenció durant el debat al Parlament Europeu sobre l'amnistia, impulsat per la dreta i la ultradreta. L'intercanvi de posicions va acabar semblant més aviat un pati d'escola, amb acusacions i retrets entrecreuats entre socialistes —d'una banda— i populars i ultres —de l'altra— per haver entregat l'amnistia als líders independentistes a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Enmig del batibull, la veu de Daly va ser una de les poques dosis de racionalitat, amb un discurs impol·lut que va fer treure els colors a l'Estat i la seva persecució del moviment independentista. ElNacional.cat l'ha volgut entrevistar amb motiu d'aquella intervenció per conèixer la seva posició respecte de la situació a Catalunya i la resposta de la Unió Europea pel que fa al conflicte polític amb l'Estat.

Creus que el debat sobre l'amnistia al Parlament Europeu va ser un intent de la dreta espanyola per jugar brut en la seva oposició a un acord legítim entre dues parts?
Totalment. Va ser una acció completament instrumentalitzada per la ultradreta espanyola, que òbviament està tenint dificultats per acceptar que ha perdut les eleccions, per la qual cosa està donant especial protagonisme a aquesta qüestió. Només busquen beneficiar-se a si mateixos. Francament, crec que va ser una vergonya i un error que es permetés discutir-ho al Parlament Europeu. No és una qüestió que hagi d'abordar Europa, sinó que ho ha de fer Espanya i la societat espanyola. De tota la gent que hi va participar, crec que jo era l'única que no hi estava implicada personalment, amb una agenda partidista. Era l'única veu externa neutral, i em va semblar important ser-hi, però el contingut va provocar un cert desprestigi del Parlament Europeu.

Et preocupa que aquestes qüestions continuïn portant-se a debatre a Europa?
La Unió Europea sempre ho fa. Fa poc, just abans de les eleccions a Polònia, va haver-hi un debat sobre la polèmica per la venda de visats a refugiats al país. De nou, el mateix: era una qüestió interna de Polònia que s'estava abordant a Europa. És quelcom que no s'hauria d'abordar al Parlament Europeu. No diria que n'estic preocupada, però veig que hi ha una tendència i que això passa cada cop més, cosa que és completament inacceptable. El Parlament Europeu no pot atrevir-se a donar lliçons quan ha permès a Espanya tanta impunitat sense preocupar-se. Hi ha importants problemes amb el Poder Judicial espanyol, l'espionatge a l'independentisme i les violacions de drets fonamentals, i la Unió Europea ho ha acceptat, fent els ulls grossos. En aquesta idea que la Unió Europea és un garant de l'estat de dret, tampoc hi crec.

Va ser una vergonya i un error que es permetés el debat sobre l'amnistia al Parlament Europeu, no és una qüestió que hagi d'abordar Europa

Feies referència a l'ús de Pegasus contra els líders independentistes. No s'ha vist molt esforç d'Espanya ni de la Unió Europea per resoldre-ho.
Ni de bon tros. En aquesta qüestió, com en tantes altres, la Unió Europea diu una cosa i alhora la contrària. No només amb el problema de l'espionatge a Espanya, també per exemple amb la total violació de dret internacional que ha patit Julian Assange. De nou, la Unió Europea tampoc n'ha dit res. Sobre Pegasus, vam rebre un informe que es va debatre recentment al plenari. És cert que la posició del Parlament Europeu respecte de l'ús de Pegasus ha estat prou forta, però el fet que la Unió Europea i el Parlament Europeu donessin el seu vistiplau a una llei de llibertat de premsa que permetria l'ús de programes espia contra periodistes et diu tot el que has de saber. Si algú a Catalunya o a qualsevol altre lloc es pensa que la Unió Europea serà protectora i garant dels drets fonamentals, seria un error.

El programari espia Pegasus que s'ha utilitzat a la Unió Europea és d'origen israelià. Mentrestant, la Unió Europea ha estat un ferm defensor d'Israel en la seva guerra contra Palestina. Com s'entén això?
No és un secret que Israel ha estat l'Estat que més ha liderat la recerca de la tecnologia d'espionatge. Això és així perquè ha pogut posar aquesta tecnologia a prova amb els palestins, i de fet en fanfarroneja. Al Parlament Europeu vam rebre representants d'aquestes grans empreses tecnològiques, molts d'ells exagents dels serveis secrets israelians, i van explicar que només tenen tres principis d'ús: que no s'usi contra Israel, contra els Estats Units i contra Rússia. De manera que qualsevol país de la Unió Europea n'és una potencial víctima, i fins i tot així la Unió Europea dona suport a Israel mentre assassina palestins i practica el seu genocidi. Israel ha rebut un tractament extremadament favorable d'Europa i no hi ha res que pugui fer perquè trenquem aquest vincle. A Europa hi ha molta gent que creu honestament que la Unió Europea és una garant dels drets humans i de l'estat de dret, i després veu que dona suport a Israel en aquesta massacre. Ho han deixat de creure, i la Unió Europea mai podrà refer-se'n. La resta del món li dirà 'Qui et creus que ets per alliçonar-me sobre drets humans?'.

Amb l'espionatge dels independentistes, la Unió Europea diu una cosa i alhora la contrària

A la teva intervenció també vas fer referència a la infiltració de policies a moviments socials catalans. Creus que és una pràctica legítima en un estat democràtic?
És espantós pensar-hi. Això havia passat abans al Regne Unit i va haver-hi moltes campanyes en contra. És una tàctica misògina que va néixer al Regne Unit, i el fet que encara continuï practicant-se a Espanya després dels escàndols a altres països em genera molta incredulitat. Hauria de ser una línia vermella. Mostra una societat en declivi, no pas una societat sana i democràtica. És més aviat una mostra de repressió, una mostra que no hi ha confiança, o que no tenen el suport de les persones, i per això han d'actuar de forma clandestina i il·legal.

A la intervenció també vas dir que el diàleg polític a Espanya amb Catalunya ha mancat durant anys. Creus que això ha canviat en els últims anys, especialment ara amb l'acord de l'amnistia?
Jo no soc una experta, sinó que soc una veu externa. Però la meva visió diu que el candidat Pedro Sánchez va establir un acord que necessitava per arribar al poder. Això és tot. No crec que s'hagi convertit en un partidari de la independència de Catalunya. I és una coincidència que precisament això sigui la cosa correcta a fer, perquè va ser completament criminal que aquesta gent fos perseguida en un primer lloc. Aplicar l'amnistia per quelcom que mai hauria d'haver passat no hauria de ser problemàtic, de manera que el que ha fet és desfer el mal, cosa que sempre és encertat. És evident que ho va fer per interès, però això és el que suposa la negociació política: és diàleg, negociació, diplomàcia. A partir del diàleg, les actituds canvien, i això és quelcom bo. No volem que la gent estigui dividida i cridant-se, és millor que discuteixin sobre una taula. És un canvi que durarà? Veient el debat sobre l'amnistia, gairebé semblava un camp de guerra. Estava pensant 'Mare meva, Espanya està en crisi'. La tensió entre els representants reflectia una profunda crisi.

És completament criminal que els líders independentistes fossin perseguits pel referèndum

Què en penses, del moviment independentista? Tu ets una política d'esquerres. Entens la voluntat d'autodeterminació des de la teva perspectiva ideològica?
Sí, l'entenc. No depèn de mi alliçonar què vol la gent de Catalunya, aquesta és una qüestió per als catalans. A Escòcia ja vaig veure que, malgrat un lideratge més de dretes, hi havia un potent moviment social darrere que intentava defensar els seus drets i la seva cultura enfront un govern a Londres monolític. Imagino que deu ser igual a Catalunya, amb un govern a Madrid que ignora la cultura, la història i la llengua de Catalunya, amb molts joves que se senten alienats amb el sistema espanyol. La gent pot sentir que és més fàcil organitzar-se de forma regional, de manera que pot explicar-se un moviment independentista d'esquerres. Vaig anar a alguna de les grans manifestacions a Barcelona, eren immenses. M'imagino que la situació és diferent ara, però tot acaba depenent de si la gent té les seves necessitats cobertes. Per exemple, el fet que el català no pogués parlar-se fins ara al Congrés dels Diputats em sembla horrible. Es tracta d'una identitat radical i cultural que planta cara al sistema des de la base.

Pel que fa a la llengua, a Catalunya ens trobem en una situació de declivi. A Irlanda, l'irlandès ha patit durant molts anys i gairebé ha desaparegut del mapa lingüístic. Hauríem de patir amb el català?
Tinc bones notícies pel que fa a aquest camp. Acabo de tornar de Dublín i hem estat parlant sobre com hi ha un ressorgiment de l'irlandès i de la cultura irlandesa al voltant de l'escena musical, que recull molta de la història de les antigues tradicions musicals amb novetats actuals. Hi ha molts joves que estan aprenent la llengua, i hi ha educació comunitària en irlandès. Només som al principi, però ja s'està percebent. L'irlandès va ser eliminat de la nostra identitat i l'estem havent d'aprendre de nou, però forma part de la nostra cultura. El català definitivament no desapareixerà, perquè la xifra de parlants és molt més alta. Fins i tot si continua perdent-se, acabarà tornant. Tot el que es faci per defensar-lo, pot ajudar-lo. Em sembla tan fantàstic tenir aquesta llengua pròpia que no crec que es deixi perdre. Però pot ser un camí difícil. Nosaltres vam perdre l'irlandès durant cent anys, i hem trigat gairebé cent anys més per arribar a la situació actual, en què la gent se l'està apropiant de nou, i això és el més important.