Clatellada del Consell d'Europa a Espanya per l'ús del català als jutjats. Els estats que formen part del Consell d'Europa, l'organització europea independent a la UE que té com a objectiu la defensa, protecció i promoció dels drets humans, han instat l'Estat espanyol a fer que els procediments judicials puguin dur-se a terme en català, euskera, gallec o aranès si una de les parts ho demana per processos criminals, civils o administratius.
La posició del Consell es tracta d'una recomanació adoptada aquest dimarts en el Comitè de Ministres que representa l'organització. Amb tot, dona suport a totes les observacions i peticions dels experts en l'informe sobre la Carta de Llengües Regionals i Minoritàries a Espanya que van publicar el passat 24 de setembre, entre les quals hi ha el posicionament contrari al 25% de castellà a les escoles de Catalunya.
"No atenen les peticions"
Els ministres consideren que a Catalunya, les Illes Balears, País Valencià, Galícia, el País Basc o l'Aran, que tenen les seves respectives llengües oficials, haurien d'estar garantides a l'educació "en tots els nivells apropiats". Els ciutadans, a més, haurien de poder dirigir-se i interactuar en aquestes llengües amb les delegacions de l'Administració central. En el seu informe de setembre, els experts del Consell d'Europa feien notar que la majoria de les instàncies judicials "no atenen les peticions per rebre documentació" i que no està garantit que els tribunals les utilitzin en els seus procediments.
Encara que reconeixien que no hi ha dades recopilades a escala estatal, indicaven que "és ben sabut" que "gairebé mai s'usen" ni en les audiències, ni en els dictàmens, ni en els documents o en la correspondència amb les parts. Sobre l'Administració de l'Estat en aquests territoris, afirmaven que "continua sent molt baixa" la proporció de la plantilla que té coneixement com per treballar amb la llengua cooficial i a més "molts textos administratius i formularis continuen estant disponibles només en castellà".
No inclou entre les recomanacions prioritàries el seu posicionament contrari al 25% de castellà
Així, reclamen una acció "immediata i decidida" per protegir i salvaguardar l'aragonès i el català a Aragó, el lleonès a Castella i Lleó, el valencià a Múrcia, el dàrija i l'amazic a Ceuta i Melilla, així com les seves respectives cultures. En paral·lel, sol·liciten que es garanteixi l'ensenyament i l'estudi "en tots els nivells apropiats" de l'amazic i el dàrija a Ceuta i Melilla, el lleonès a Castella i Lleó i la fala a Extremadura.
En el text adoptat, el Comitè de Ministres no ha inclòs entre les seves recomanacions prioritàries un dels punts més controvertits de l'informe dels experts, en el qual aquests estimaven que les sentències judicials que imposen un mínim de classes en castellà infringeixen els compromisos que Espanya ha assumit per protegir les llengües regionals o minoritàries.