El socialisme català se submergirà a partir d'aquest divendres en l'actualització del seu projecte polític amb un objectiu per bandera: tornar a governar Catalunya i esdevenir el referent del catalanisme no independentista. Serà en el marc del XIV congrés del partit, que se celebrarà aquest cap de setmana -entre divendres i diumenge-, i que es presenta molt més plàcid que el darrer, ara fa tres anys.

Llavors, al novembre de 2016, el PSC es trobava en plena travessia del desert, tocat per l'explosió d'un corrent crític favorable al dret a decidir que va acabar fora del partit i amb una pugna intensa pel lideratge entre Núria Parlon i Miquel Iceta. A la cita d'enguany, en canvi, el primer secretari no s'haurà de batre amb cap rival per revalidar el lideratge i els socialistes hi arriben després d'haver recuperat posicions, consolidant-se com a primera força no independentista a les urnes. Superat l'últim cicle electoral -amb municipals, europees i generals-, la nova fita passa ara per les properes eleccions catalanes, quan el PSC aspira a recuperar la Generalitat una dècada després. 

Les propostes clau sobre les quals pivotarà el conclave tenen a veure amb la flexibilització de la immersió lingüística -el punt que ha generat més controvèrsia i que s'ha optat per matisar incorporant una menció explícita a que el català seguirà sent la llengua vehicular-, l'eterna aposta per una reforma federal d'Espanya o la necessitat que el primer pas de la solució al conflicte català passi per un acord ampli entre els partits catalans, com el de 2/3 que va caldre per a l'Estatut. Un pacte que, llavors sí, podria portar-se i segellar-se amb Madrid perquè l'acabessin refrendant els catalans a les urnes. D'aquestes tres propostes, l'única que és nova és la que té a veure amb l'ensenyament. 

Pescar al calador de Cs 

La intenció de la cúpula socialista és traslladar i projectar un esperit guanyador. La idea és que cali el missatge que estan preparats per tornar a ser el primer partit de Catalunya i treure pit del seu ressorgiment, sense haver canviat de sigles, quan més d'un, de dos i de tres els donaven per amortitzats. 

Recuperar el lideratge vol dir necessàriament saber seduir un electorat que ha quedat orfe, el que fa tot just un parell d'anys va atorgar la victòria al Parlament a Ciutadans, amb 1.109.732 vots.

Flexibilitzar la immersió

Per primera vegada en dècades, els socialistes s'han decidit a obrir el meló d'un dels aspectes que més consens han generat entre les diferents forces catalanes a llarg de la història, el model d'immersió lingüística a l'escola catalana. Ho fa a través de l'apartat de la ponència política que ataca la "instrumentalització que ha fet el procés independentista de la llengua, que ha associat el català a la seva causa" i planteja "fer desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en risc la convivència". La proposta advoca un "model plurilingüe" que "defensi el català i el castellà", a través d'una flexibilització del model d'immersió actual.

El punt en qüestió ha rebut una vintena d'esmenes per part de les agrupacions locals i finalment s'hi incorporarà una modificació per deixar clar que el català seguirà sent la llengua vehicular a l'escola i que s'augmentaran les hores de castellà i anglès exclusivament en funció de les necessitats de cada centre. 

El concepte 'nació' i la solució al conflicte polític

Com ja ha vingut fent en tots els documents que ha aprovat des del 78, el PSC torna a recollir a la nova ponència que cal "reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional". A partir d'aquí, el document marc que haurà de validar el congrés socialista desgrana com hauria de ser el camí per arribar a solucionar el conflicte polític català. 

En la línia del que fa mesos que han anat exposant en conferències, discursos i intervencions públiques els seus principals dirigents, la ponència situa l'augment de l'autogovern i la reforma constitucional com la via per "recompondre consensos trencats" i "impulsar una modernització de l'Estat" que sigui "més respectuosa amb la diversitat i les singularitats territorials". El text recull que qualsevol reforma sobre la relació de Catalunya amb l'Estat ha de ser primer "acordat entre les forces catalanes", per després pactar-lo "a tot l'Estat" i que acabi sent "refrendat pel conjunt de la ciutadania".

Segons expliquen fonts socialistes, això vol dir que quan al Parlament de Catalunya hi hagi les majories necessàries, que no existeixen actualment, per assolir aquests amplis consensos de dos terços, podria iniciar-se el camí de la reforma estatutària i constitucional. 

Iceta, sense rival

Dissabte al migdia, els assistents ratificaran Miquel Iceta com a primer secretari del partit, un càrrec que ocupa des de la dimissió de Pere Navarro, l'estiu de 2014. Iceta va agafar les regnes en un moment de màxima agitació interna, amb un corrent díscol que discrepava de l'allunyament dels socialistes del dret a decidir. Dos anys després, va revalidar el lideratge en vèncer en una ajustada batalla amb Núria Parlón, que apostava per un viratge a l'esquerra. Com a conseqüència de la disputa, Iceta va integrar l'alcaldessa de Santa Coloma i una quinzena d'afins a ella a la cúpula del partit. 

Pel que fa a l'equip que l'envoltarà a l'executiva, no hi haurà grans canvis. Salvador Illa i Eva Granados seguiran sent els seus principals escuders i la intenció és que Parlon també continuï a l'equip. Núria Marín substituirà Àngel Ros a la presidència del partit.