Jornada de reflexió a Galícia. Després de quinze dies de campanya electoral amunt i avall intentant convèncer l'electorat, els partits i els candidats tenen un dia de descans per respirar, fer balanç de la feina i agafar energies per a la jornada de demà. Han sigut moltes setmanes amb el 18 de febrer a l'horitzó i ara ja és una realitat. Les claus polítiques, discursives i temàtiques dels últims dies són conegudes per tothom, però el sistema polític de Galícia ofereix algunes incògnites que convé tenir apamades de cara a la jornada electoral. El fet que hi hagi una barrera electoral del 5% pot fer decantar les eleccions en un sentit o un altre, els resultats de l'eix atlàntic (la Corunya i Pontevedra) poden donar moltes pistes de les opcions de les esquerres d'arribar a la Xunta i una participació elevada podria posar la majoria absoluta del Partit Popular en un risc real. Així doncs, el dia de la jornada de reflexió toca reflexionar sobre la política gallega més enllà dels grans mítings i de les declaracions altisonants. Després de quinze dies analitzant què està en joc, cal entendre les regles del joc.
🔴 Resultats eleccions a Galicia 2024, DIRECTE | Escrutini, recompte i qui va guanyant
🔴 Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE | Votacions, enquestes i última hora dels candidats
👤 Qui és qui a les eleccions gallegues: Alfonso Rueda, Ana Pontón, José Ramón Gómez Besteiro i Marta Lois
🟣 El BNG aspira a reconstruir la casa comuna del nacionalisme gallec des de la presidència de la Xunta
🔴 Un PSdeG en hores baixes confia en l’empenta de Sánchez per mobilitzar el vot progressista
La barrera del 5%: un mur gairebé infranquejable per Sumar, Podemos i Vox
Un dels números màgics de les eleccions gallegues (segurament només superat pels 38 diputats que marquen la majoria absoluta) és la barra del 5%: els partits necessiten aconseguir, com a mínim, el 5% dels vots en una circumscripció per entrar en el repartiment d’escons. A les eleccions generals i a les catalanes, aquesta xifra és del 3%, però a les municipals, per exemple, també és del 5%. L'habitual a les eleccions autonòmiques, de fet, és que el llindar se situï al 3%. Els altres territoris que, com Galícia, el fixen al 5% són Cantàbria, La Rioja, Madrid i les Balears. Per la seva banda, al País Valencià és el 5% en el còmput de les tres demarcacions i Extremadura i les Canàries tenen altres especificacions més concretes.
I d'on ve aquest 5%? És una maniobra que va fer Manuel Fraga Iribarne el 1992, pocs mesos abans de les eleccions, per limitar la presència de partits petits al Parlament de Galícia. Sense anar més lluny, els comicis del 1993, Esquerda Unida-Unidade Galega va fregar el 4% dels vots a la Corunya i Pontevedra, però no va poder obtenir cap representant. Aquesta mateixa lògica és la que dificulta que Sumar, Podemos i Vox entrin al Parlament de Galícia. Els de Yolanda Díaz són els que ho tenen més a prop, però els morats i els d’extrema dreta estan gairebé descartats.
I és que, realment, “és molt dur superar aquest llindar perquè és una quantitat de vots notables”, sosté Bran Barral, professor de la facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universidade de Santiago de Compostela. En cas que Sumar i Podemos no superin la barrera del 5%, Fernando Martínez, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Vigo, apunta que hi hauria “un percentatge de vot no menyspreable que no entraria al còmput de repartiment d’escons, cosa que suposaria un avantatge molt rellevant per al PP”, sobretot a les províncies atlàntiques, donat que a les d’interior Sumar té “moltes menys opcions d’entrar”.
Pontevedra i Corunya, l’eix atlàntic on les esquerres han de dipositar tots els esforços
Un dels elements que caldrà mirar amb lupa el diumenge a la nit és l’anomenat eix atlàntic, format per les províncies de Pontevedra i la Corunya, les més poblades, les dues on hi ha més escons en joc i les dues on les forces d’esquerres aboquen les seves esperances. Com a dada: les dues diputades de Sumar al Congrés són de Corunya i Pontevedra. Tornant a les eleccions autonòmiques, Bran Barral assenyala que Corunya i Pontevedra són “les dues circumscripcions més cares en termes de nombre de vots necessaris per transformar-se en un escó”, però, alhora, “com que hi ha més votants, per l’esquerra serà més fàcil aconseguir escons allà”. “Sumar probablement sap o assumeix que no tindrà escons a Lugo o Ourense, però s’hi ha de presentar igualment i ha de saber competir on ha de competir”, conclou. De fet, un dels darrers missatges de campanya de Sumar posa la lupa en estimular els votants de Pontevedra i Corunya.
Així doncs, Fernando Martínez assevera que les poblacions de més de 20.000 habitants són “on l’esquerra té els seus puntals a Galícia” i on serà clau que hi hagi molta participació. Afegeix que, per tant, “l’element fonamental serà treure un bon resultat a la Corunya i a Pontevedra, ja que a Ourense i Lugo pot moure només un o dos diputats”. Ell mateix completa la radiografia: l’esquerra ha de moure els 42 escons que té ara el PP als 37, cinc diputats. Podria guanyar-ne un a Lugo i un a Ourense (amb sort) i allà on n’ha de moure com a mínim dos és a Corunya i a Pontevedra (i a Pontevedra hauria d’intentar moure’n tres). “Això no és fàcil”, rebla Martínez.
Antón Losada, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Santiago de Compostela, completa el retrat: “Les províncies atlàntiques és on es concentra l’activitat econòmica i industrial, hi ha àrees metropolitanes més grans i més població urbana, mentre que les províncies de l’interior (Lugo, tot i que té costa cantàbrica, i Ourense) són més rurals, amb la població més dispersa, les àrees metropolitanes més petites i han crescut a base del despoblament d’una part important de la província (com el cas d’Ourense)”.
Una major participació acostuma a acompanyar el canvi
Ara fa gairebé un mes, el president espanyol, Pedro Sánchez, va proclamar en un acte del PSOE que “a urnes plenes, canvi segur”. I és que la participació serà clau i els partits d’esquerres han multiplicat les crides a anar a votar el diumenge. Antón Lossada assenyala que “les dades indiquen que hi ha una relació inversament proporcional entre la participació i la mida de les majories absolutes d'Alberto Núñez Feijóo: com menys participació, més gran és la majoria absoluta”. Això revela que, en l’era Feijóo, “l’abstenció o la desmobilització ha castigat més el vot d’esquerres i nacionalista que el vot conservador”. Per tant, “a mesura que augmenta la participació, hi ha més possibilitats que el resultat estigui més ajustat i s’igualen bastant les possibilitats entre els dos blocs”.
Un parell de xifres: el 2005, el PSdeG va arribar a la Xunta en coalició amb el BNG en les segones eleccions amb menys abstenció de la història, la mateixa que va donar a Feijóo la majoria absoluta més justa de les quatre que va aconseguir. Com més gent es queda a casa, més còmode sol ser la victòria del PP.
Totes aquestes són claus que caldrà tenir en compte el 18 de febrer a partir de les vuit del vespre, quan tanquin els col·legis electorals. Evidentment, cada elecció és un món, però hi ha patrons de comportament electoral a Galícia que els partits han estudiat al detall a l’hora de dissenyar les seves estratègies i que serà bo tenir a mà per radiografiar i entendre el missatge que surti de les urnes.