En un altre moment, en un altre país, les portades bullirien de notícies i safareig sobre els pactes per constituir els ajuntaments i votar els alcaldes. Doncs no. L’avançament de les eleccions generals espanyoles ha accelerat el cicle informatiu i ha situat en segon pla els pactòmetres locals. A les portades d’aquest dimecres es distingeixen tres afers sobre els que es parlarà i s’escriurà tota mena de sentències, conceptes i discursos. Tenen a veure amb com s’arrepleguen i s’apleguen els vots, quins vehicles polítics circulen a, diguem-ne dreta i esquerra per simplificar els camps que s’enfronten, amb l’afegit de la variable catalana independentisme / unionisme. El fons és que la meitat dels votants de les últimes municipals ha canviat de partit, s’ha abstingut o ha deixat l’abstenció. En un panorama tan fluid, volàtil i promiscu, la informació i el relat són més influents que mai.
En clau espanyola, es tracta de saber què decideixen el milió i mig de votants de Ciutadans, un partit mort, i els gairebé dos milions i mig de Podemos, que ara mateix sospesen què fer amb un vot que a les municipals se'n va anar per l’aigüera. En clau catalana, la incògnita és quin serà l’impacte de l’abstenció en l’espai independentista: el 28-M, mig milió de votants del 2019 es van quedar a casa. En funció de quin d’aquests tres temes guanya espai a les portades de Barcelona, per exemple, es pot estimar el seu grau d’espanyoleig —que no s’enfadi ningú (o sí, tant se val)—. Diràs: i què passa amb el front sobiranista que proposa el president Aragonès? Doncs res: aquest mateix dimarts, la proposta va ser rebuda amb menyspreu pels destinataris i no és tema principal més que a la portada d’El Punt Avui que, per paga, el posa en dubte.
Els diaris de Madrid ho tenen més fàcil perquè fa temps que no amaguen les seves afinitats electives: el Trio de la Benzina (El Mundo, La Razón, ABC) cap al PP; El País cap a la coalició governamental d’esquerra. Pel Trio de la Benzina, el dimoni està en un sol detall: el grau de tolerància als acords PP-Vox, que no és igual i determinarà la pressió sobre els 3,5 milions d’electors de Vox perquè concentrin vot en el PP i assegurar que es deroga el sanchismo, com diu Alberto Núñez Feijóo. El Mundo i La Razón obren portada amb la cosa i procuren presentar un PP moderat (pels estàndars espanyols). El Mundo diu “Sense blocs ni trinxeres”. La Razón parla “d’investidura sense Vox”. Els ultres fan lleig a La Moncloa —ja veurem si també als governs autonòmics que ara es negocien. En el cas d’El País, el detall del dimoni és l’acord de Sumar amb Podemos —és el tema principal de portada, amb un títol que palesa inseguretat i urgència, potser nerviosisme. A més, aquest diari segurament es donarà una mica de feina per evitar que fins a 700.000 votants socialistes acabin al PP, com ja ha passat a les municipals.
Els diaris de Barcelona que més espanyolegen en portada aquest dimecres són La Vanguardia i l’Ara, que s’inquieten amb el destí dels votants de Cs, com també fa l’ABC, que ja els atribueix al PP. Certament, si les municipals indiquen alguna cosa és que aquell cabal de vots acabarà a la platja de Feijóo. El Periódico i El Punt Avui donen més preferència a la proposta de front sobiranista feta pel president de la Generalitat als partits. El Punt Avui no en fa una presentació gaire falaguera i li sembla una idea “desesperada” —o potser fa servir aquest adjectiu per explicar que és una iniciativa d’última hora. El Periódico és menys valoratiu i aigualeix la proposta, tant perquè l’explica com una possibilitat (“Aragonès s’obre…”) com perquè l’enterra als baixos de la portada. Quins nervis.
