El president Salvador Illa assegurava dilluns passat que Catalunya ha entrat en un canvi d'etapa després dels quatre mesos del PSC a la presidència de la Generalitat. Més enllà de la profunditat que Illa vulgui atorgar a la seva sentència i de les crítiques que ha recollit, hi ha un fet que l'oposició ha comprovat amb alarma i és que amb el nou govern s'ha instal·lat entre les parets del Palau una manera diferent d'actuar i s'han trencat alguns esquemes que fins ara eren considerats intocables. Illa ha assumit gestos des del Palau que ni tan sols es van plantejar els seus predecessors del PSC, Pasqual Maragall i José Montilla. Junts no ha dubtat d'acusar Illa d'espanyolitzar el Govern, mentre que ERC, que va atorgar els seus vots per investir-lo, el va titllar de "delegat de la Moncloa" després d'escoltar el seu discurs al debat de política general.

Salvador Illa ha fet bandera els seus primers quatre mesos de Govern del retorn de la Generalitat a tots els espais de l'Estat en què ha estat convocat. Va acudir per primer cop després de nou anys a la recepció amb el Rei després de ser investit, i va acompanyar els monarques a la desfilada militar del 12 d'Octubre —una cita que els presidents de la Generalitat han trepitjat en comptades ocasions— i, fins i tot, als premis Princesa d'Astúries, entre d'altres. Amb la mateix voluntat, tampoc ha faltat a cap de les convocatòries fetes pel president espanyol, Pedro Sánchez, la darrera, la Conferència de Presidents, que reuneix l'inquilí de la Moncloa i els titulars autonòmics. El suposat retorn ha adquirit tanta empenta que Illa fins i tot ha acabat accedint a espais que el president de la Generalitat —com el lehendakari basc— consideraven fins ara aliens, com va ser el cas de la trobada dels presidents autonòmics espanyols prèvia a la reunió del Comitè de Regions que es va celebrar a Brussel·les a finals de novembre.

 

Bandera espanyola

Però els canvis no es limiten a aquest suposat retorn, sinó que s'han instal·lat a la mateixa seu del Govern. Sens dubte que un dels primers indicadors va ser quan la bandera espanyola va entrar a formar part de la decoració del Palau de la mà de Salvador Illa. L'ensenya rojigualda està sempre hissada a l'exterior del Palau, perquè així ho marca la llei, però no a l'interior de les dependències del Govern, on fins ara només hi apareixia si hi havia la visita d'algun representant del govern espanyol.

Amb Illa, la bandera ha quedat penjada de manera permanent al Saló dels Diputats, l'avantsala del despatx del president de la Generalitat i el lloc on rep les visites oficials. La primera entrevista formal que va celebrar el president a les portes del seu despatx la va protagonitzar l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i es va convertir també en el moment en què es va mostrar la nova bandera. Va ser tota una declaració d'intencions, que s'ha escampat per altres dependències de la Generalitat. La bandera espanyola també ha sortit a la Galeria Gòtica, junt amb la senyera i l'ensenya europea, per escortar Illa quan va comparèixer davant dels mitjans per llegir una declaració amb motiu de la DANA. 

compareixença illa DANA
Compareixença d'Illa a la Galeria Gòtica amb motiu de la DANA / Jordi Bedmar

Brussel·les

I més enllà. Amb el primer viatge oficial d'Illa a l'exterior, a Brussel·les, la delegació del Govern a la capital belga el va rebre amb la bandera espanyola a la porta, que es va sumar a la senyera i l'ensenya europea. No hi havia hagut abans la bandera espanyola a la delegació catalana fins al punt que quan es va penjar per primer amb motiu de la celebració de la Diada d'aquest any, poques setmanes abans del viatge d'Illa, es va haver de demanar prestada a la representació permanent d'Espanya a la UE, segons va assegurar la membre del consell nacional de Junts Erika Casajoana, per la qual cosa era de diferent mida que les altres dues.

Per la visita d'Illa, no només eren totes de la mateixa mida sinó que la bandera espanyola estava també a l'escenari des d'on van parlar el president igual com lluïa a la solapa de la responsable del càtering que va servir un restaurant de la capital belga anomenat Hispania, tampoc habitual fins aleshores la delegació, i amb un menú exclusivament en castellà. El restaurant Hispania de Brussel·les promet a la seva pàgina web oferir una experiència, que no es limita a un simple restaurant, sinó un tast de l'estil de vida, la gastronomia i la cultura espanyoles. "Hispania és Espanya", garanteix.

Això no obstant, el tema que va centrar l'atenció d'aquell primer viatge d'Illa va ser el fet que no es reunís amb Puigdemont, exiliat des del 2017 a Bèlgica. Qui sí va acudir a la delegació amb motiu de la recepció del president va ser el conseller a l'exili Lluís Puig, que va marxar després de saludar Illa.

En contrast amb la contundent presència de la bandera espanyola, Illa ha hagut d'escoltar retrets per episodis en què la senyera ha quedat apartada. La bandera catalana no era present a la intervenció del president davant del Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània, una organització que, per cert, té la seva seu al Palau de Pedralbes, actualment en mans de la Generalitat. Tampoc el va acompanyar a Astúries, quan es va reunir amb el president del Principat, Adrián Barbón: les úniques banderes presents eren l'europea, l'espanyola i l'asturiana.

Òmnium

En la seva política d'estendre ponts en totes direccions, Illa va dedicar les primeres setmanes a reunir-se amb representants polítics i entitats socials, culturals i econòmiques catalanes, alhora que s'ha trobat al Palau amb nombrosos ministres del govern espanyol i responsables de diferents comunitats autònomes. En cap moment ha amagat la complicitat amb el govern de Pedro Sánchez, fins al punt que la passada setmana es va reunir al Palau de la Generalitat amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, assetjat pel PP arran de la filtració d'informació de la parella d'Isabel Díaz Ayuso i amb una investigació judicial oberta per aquest motiu.

En aquestes rondes de contactes, el president va convocar també al Palau Societat Civil Catalana, entitat obertament contrària a la immersió lingüística, que va liderar la lluita contra el procés independentista amb manifestacions com la d'octubre del 2017 a la qual va assistir Illa. El mateix dia, i darrere de Societat Civil, va convocar Òmnium Cultural, entitat nascuda els anys seixanta per combatre la persecució del franquisme contra la cultura catalana i que, amb més de 160.000 socis, es va convertit en un dels motors de la reivindicació independentista. En fer-se pública l'agenda del president i constatar-se aquesta coincidència, Òmnium va ajornar la visita. Tot i evitar aixecar polèmcia, el malestar va resultar evident. També Puigdemont li va retreure que es reunís abans amb Societat Civil Catalana que amb el principal partit de l'oposició, Junts per Catalunya.

Però no ha estat aquest l'únic episodi entre Òmnium i Illa. El president no va acudir el 10 de desembre a la tradicional Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes que organitza Òmnium, i que fins ara era una de les cites indispensables per al president de la Generalitat, que sempre hi ha tingut un paper protagonista. Aquella nit en canvi, Illa va optar per acudir al lliurament dels premis Pyrénées de la Cambra de Comerç Francesa de Barcelona.

Castellà

Precisament, la llengua ha estat un altre punt que ha atiat la controvèrsia. Illa, que ja va ser objecte de crítiques arran de la traducció que va fer durant la campanya electoral de topònims catalans, ha rebut un xàfec de retrets quan a la darrera sessió de control al Govern va respondre en castellà al ple de Parlament al popular Alejandro Fernández, que com és habitual se li va adreçar en aquesta llengua. Els presidents de la Generalitat mai han usat el castellà en seu parlamentària. De fet, José Montilla, que no tenia el català com a llengua materna tot i utilitzar-lo de manera exclusiva en la seva activitat pública com a president, no va amagar mai que prenia classes de català per perfeccionar-ne l'ús. 

Amb tot, la polèmica més contundent al voltant del català va ser provocada per la notícia que la consellera d'Educació, Esther Niubó, havia decidit situar les assignatures de literatura catalana i castellana com a optatives a segon de batxillerat. Davant la tempesta, la consellera va haver de garantir al Parlament que aquesta proposta es revertiria i es va atribuir a un error la seva publicació. 

La llengua és un dels grans reptes que haurà d'encarar el Govern de Salvador Illa, no només pel declivi evident de l'ús del català, especialment entre els joves, sinó també per la batalla legal que fa dècades afronta la immersió lingüística i que es troba a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional. De moment, i malgrat que el gabinet d'Illa compta amb un conseller de Política Lingüística, no s'ha estalviat la polèmica aquest Nadal després que la Delegació de la Generalitat a Perpinyà, que encapçala Christopher Daniel Person, va enviar felicitacions només en francès, la qual cosa va provocar els retrets a les xarxes socials fins que la delegació va enviar-les també en català.

No al Barça

Malgrat que Illa no es cansa de parlar del retorn de Catalunya a fòrums en què la Generalitat ha estat absent, la de la Nit de Santa Llúcia no ha estat l'única cadira que Illa ha deixat buida. La commemoració dels 125 anys del Barça, que es va celebrar a finals de novembre al Liceu de Barcelona, tampoc va comptar amb la presència del president de la Generalitat, tot i la càrrega simbòlica que representa el club blaugrana i la potència que ha demostrat com un dels principals focus de projecció de Catalunya al món. La primera autoritat catalana present va ser el president del Parlament, Josep Rull, i hi havia quatre expresidents de la Generalitat —Jordi Pujol, Artur Mas, Quim Torra i Pere Aragonès—, però no I'actual responsable de l'Executiu ni el conseller d'Empresa, Miquel Samper, que també havia estat convidat. El Govern només va estar representat pel conseller d'Esports.

salvador illa fira oli jaen / Arnau Carbonell
Illa a l'acte de promoció de l'oli de Jaen / Arnau Carbonell

Però la taca més cridanera de l'àlbum de records d'Illa d'aquests quatre mesos segurament la va provocar l'oli, quan el mateix cap de setmana que se celebrava la fira de l'oli Verd de Maials, el president va optar per acudir a un acte de promoció de l'oli de Jaen. La cascada de crítiques de pagesos i oposició va obligar el PSC i el Govern a intentar sortir al pas per justificar el gest. Pocs dies després el Consell Executiu va aprovar la creació de la marca dels Premis Millors Olis d'Oliva Extra Verge de Catalunya.

Mossos

En canvi, el retret més contundent va arribar de l'àmbit policial. El president va haver de fer marxa enrere en la decisió de no acceptar que els Mossos assumeixin la seguretat ciutadana de ports i aeroports després de la reunió de la Junta de Seguretat en què sí va acceptar que Guàrdia Civil i Policia Nacional hagin entrat a Emergències de la Generalitat. Al Parlament només el vot de PP i Vox es va aliar al PSC i l'abstenció dels comuns per evitar que s'instés al Govern a fer marxa enrere a deixar entrar els cossos estatals al 112. No obstant això, el Govern es va veure obligat a rectificar i anunciar una nova Junta de Seguretat a començaments d'any per abordar la presència dels Mossos a ports i aeroports. 

Els darrers dies de l'any van tenir encara espai per a una darrera polèmica en el camí de la normalització que preconitza Illa, arran de la decisió del Govern de nomenar l'exministre i exresponsable de la política exterior de la UE, Josep Borrell, com a nou president del CIDOB. Borrell, que ja va ser rebut per Illa al Palau a finals d'octubre, es va convertir en una de les bèsties negres de l'independentisme pel seu furibund activisme espanyolista i declaracions en què fins i tot va defensar la necessitat de "desinfectar" Catalunya.

En quatre mesos de Govern s'ha fet evident que la "normalitat" que defensa Illa, no deixa de ser la seva versió d'una normalitat que va molt més enllà de desfer la dinàmica d'actuació del governs independentistes. En alguns punts fins i tot es distancia, i molt, del que durant les dècades ha estat la normalitat del Govern de la Generalitat des de la seva restauració el 1980.