Escurçar la temporalitat del sector públic és la fita que persegueix la nova llei d'interins, que es va aprovar al Congrés dels Diputats el passat dijous. La normativa encara ha de passar el tràmit del Senat, però no es preveu que hi hagi grans canvis i la voluntat del govern espanyol és que s'aprovi amb celeritat.

Qui podrà accedir a una plaça?

La nova llei força l'administració a promocionar places que avui dia estan "ocupades de manera temporal i ininterrompuda" des de fa cinc anys o més, concretament, des de l'1 de gener del 2016 o abans. Les places s'hauran de posar a concurs abans de l'1 de juny del 2022 i els processos de selecció s'hauran de finalitxar abans no s'acabi l'any 2024.

Així doncs, el procés d'assignació de places es durà a terme mitjançant un procés de concurs-oposició. La fase de concurs comptarà un 40% i l'experiència serà determinant, segons el govern espanyol. En aquest sentit, escau esmentar que cada administració podrà adaptar el temari i el tipus de proves al seu àmbit.

A qui afectaran els canvis?

La llei s'executarà a l'administració pública, però també a les societats mercantils públiques, entitats públiques empresarials, fundacions del sector públic i consorcis del sector públic. S'estima que a Espanya hi ha 800.000 interins, uns 90.000 dels quals a Catalunya. La reforma pretén estabilitzar més de 300.000 treballadors, tot reduint la taxa de temporalitat per sota del 8%.

Val a dir que, en el camp educatiu i sanitari, la llei deixa un marge d'un any per adequar la normativa al context específic. A més, la llei obliga també a convocar processos per a les ofertes públiques que es van fer el 2017 i el 2018,  que s'hauran de convocar els anys posteriors.

I si no se supera el concurs de mèrits?

Si una persona no aprova la fase de concurs, igualment se li valoraran els mèrits. No obstant això, existeix la possibilitat que hi hagi gent que es quedi fora. I un cop s'hagin calculat les puntuacions, s'ordenaran de més a menys per repartir les places. La gent que es quedi sense, segons indica la llei, serà acomiadada de manera procedent.

Consegüentment, rebran una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Més enllà de la indemnització, les persones que no seleccionades es podran incorporar-se a borses laborals d'interins específiques o bé en borses ja existents.

Diversos sindicats en contra de la nova llei

Després d'una vaga celebrada la setmana passada, aquesta setmana hi ha hagut mobilitzacions d'alguns sindicats en contra de l'aprovació de la llei i noves jornades de vaga.

Els sindicats contemplen la possibilitat que la reforma de la llei acabi amb acomiadaments massius i critiquen que "s'estabilitzen places, no persones". Els sindicats demanen que no es facin oposicions i que es reconeguin els interins com a personal fix.

I els interins que no han estat sempre a la mateixa plaça?

Encara no se sap què passarà, ja que la llei parla en tot moment de places, no pas dels requisits que han de complir les persones que s'hi vulguin presentar. Per tant, caldrà veure quina és l'aplicació que fa de la nova llei cada administració per poder saber quins requisits s'exigiran.

Des del govern espanyol, apunten que "aquest procés extraordinari d'estabilització afecta les places estructurals que porten almenys cinc anys ocupades de manera interina, així com les ocupades per empleats interins que portin més de cinc anys a l'Administració".

 

Imatge principal: Unes manifestants subjecten un pancarta on hi diu 'Fixesa Ja, Interins en frau de llei' a la protesta organitzada pel col·lectiu d'interines educatives a la Plaça Sant Jaume de Barcelona/ ACN