L'exprimer ministre britànic Tony Blair assegurava en una recent entrevista que, arran del creixement dels populismes i la fragmentació política, el centre ja no està en un punt mig entre dreta i esquerra, sinó allà on s'ofereixen "solucions". El president Salvador Illa ha aplicat la seva pròpia fórmula a la recerca d'aquesta centralitat política, que ubica en trobar solucions per enterrar la tensió viscuda els darrers anys entre Catalunya i l'Estat i alhora aprofitar les hores baixes de les formacions independentistes per acostar-se als seus votants més moderats. Després de convertir paraules com retrobament, diàleg, normalització o pacificació en el mantra del discurs socialista, Illa ha volgut transformar la teoria en imatges. Des que va aterrar a la presidència de la Generalitat, el 10 d'agost, ha desencadenat una cascada de reunions amb representants del món polític, municipal, econòmic, social i eclesiàstic, de Catalunya i de l'Estat.
Sense anar més lluny, aquest dimarts Illa es va reunir amb el president Jordi Pujol i l'endemà va retrobar-se al palau de la Zarzuela amb el rei d'Espanya, Felip VI, al qual ja havia saludat com a president amb motiu de l'America's Cup a finals d'agost a Barcelona. Dues cites importants i amb una càrrega política i simbòlica innegable.
Pujol i Felip VI
Tot i que Pujol havia acudit en diferents ocasions al Palau i havia participat en actes a la seu del Govern, no havia estat rebut formalment en una reunió agendada públicament amb el president des del 2014, quan va revelar l'existència de la deixa del seu pare i va ser desposseït dels honors de president. En acabar la trobada d'aquest dimarts, i en una evident picada d'ullet als nostàlgics del discurs convergent més moderat i pragmàtic, Illa va descriure Pujol en una publicació a la xarxa X com "una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya". I el gest no va passar desapercebut entre la vella guàrdia pujolista.
Gràcies MHPresident @salvadorilla per restablir, normalitzar i reconèixer la figura del MHPresident Pujol.
— Miquel Buch (@MiquelBuch) September 17, 2024
Jordi Pujol rebut per Illa al Palau com "una de les figures més rellevants de la història de Catalunya" via @elnacionalcat https://t.co/77afAjw2Dk
Pel que fa el monarca, no només no havia rebut la visita de cap president de la Generalitat des de la darrera trobada que va celebrar a la Zarzuela amb Artur Mas el juliol del 2015, sinó que a més, arran del discurs del 3 d'octubre del 2017, en què va avalar les càrregues policials contra els votants de l'1-O, va arribar a ser considerat persona non grata al Govern. Felip VI no només ha estat rebutjat durant anys als carrers de Catalunya, sinó que Quim Torra va deixar d'acudir als actes on era present. Amb Pere Aragonès, la Generalitat va tornar a assistir a les convocatòries on hi havia el monarca, però intentant mantenir les distàncies, la qual cosa va provocar episodis de tota mena.
La somrient encaixada de mans, amb bromes incloses, que van protagonitzar Felip VI i Illa havia de ser la fotografia més evident del nou discurs de la "normalització" de relacions entre Catalunya i la monarquia.
L'endemà de visitar al Rei, Illa es va reunir amb Artur Mas, donant seguiment a la ronda de contactes amb els seus predecessors que havia començat amb José Montilla el 12 de setembre i dins de la qual el Govern no descarta una trobada amb el president a l'exili, Carles Puigdemont. En ser interrogada al respecte, la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, va assegurar que la voluntat del cap de l'executiu era reunir-se amb "tots" els presidents. Illa vol subratllar el pes institucional de la presidència de la Generalitat i des que ha pres possessió, no ha desaprofitat cap ocasió per reconèixer la feina que tots els seus predecessors han dut a terme.
Foment i l'Església
Els socis d'investidura d'Illa, ERC i Comuns, han avalat l'etiqueta del nou govern com un executiu d'esquerres. Amb aquest segell sota el braç, el president s'ha encarregat d'obrir el perímetre, enviant missatges clars i diàfans als sectors més moderats i conservadors. Entre d'altres qüestions, no ha tingut inconvenient a saltar-se tabús dels socis, per anunciar l'aposta per l'ampliació de l'aeroport o l'increment de les partides pressupostàries dedicades a l'escola concertada. Abans de complir el primer mes al Palau, Illa ja s'havia convertit en el primer president de la Generalitat que participa en una junta directiva de Foment del Treball.
Ha apuntat, fins i tot, a un àmbit tan abandonat per l'esquerra catalana com és l'Església. El president, que tant en la investidura com a l'hora de definir el seu govern, ha emmarcat el seu discurs en el progressisme i l'humanisme cristià, va decidir celebrar les primers convivències per fixar les prioritats del nou executiu al Monestir de Poblet, on es guarden els arxius de Josep Tarradellas, un dels seus principals referents polítics; una setmana més tard, va encapçalar la inauguració del mil·lenari de Montserrat; i aquest dissabte era a l'ordenació del bisbe coadjutor d'Urgell.
Bandera espanyola
Un element clau de la seva estratègia de moderació ha estat la dràstica rebaixa de la càrrega reivindicativa per concentrar-se en el discurs de la gestió. L'exemple més evident va ser el missatge institucional l'11 de setembre, primera Diada del nou Govern, en què Illa va esbravar qualsevol possible bombolla d'efervescència reivindicativa, ni tan sols la mínima evocació del motiu històric de la celebració, sempre present en el missatge dels successius presidents, inclòs el del socialista José Montilla. Illa, fins i tot, es va estalviar l'habitual Visca Catalunya que acostumava a tancar aquest discurs institucional i que va quedar substituït per un asèptic i nadalenc Molt bona Diada.
La vigília de l'11 de Setembre, el bust de Josep Tarradellas observava Illa mentre pronunciava el seu missatge institucional al Pati dels Tarongers. De nou Tarradellas. Tampoc en aquest cas no era casual. La ubicació es va escollir amb tota la intenció per fer visible la imatge del president que va tornar de l'exili per restaurar la institució el 1977 després de negociar amb el govern d'Adolfo Suárez.
Per contra, no sembla comptar amb el mateix predicament el president Francesc Macià, el bust del qual ha estat discretament reubicat al Palau, després que les darreres legislatures apareixia vigilant a les fotografies oficials fetes a l'avantsala del despatx del president, coneguda com a Sala dels Diputats.
El protagonisme que tenia Macià en aquest espai li ha arrabassat ara la bandera espanyola instal·lada pel nou Govern. La rojigualada, que mai no havia format part de la decoració interior del Palau amb cap dels anteriors inquilins, ha quedat ara permanentment penjada a les portes del despatx oficial del president, just el lloc on rep les visites, i al costat de la senyera i la bandera d'Europa. Així es va poder constatar ja amb la primera de les visites que va rebre el nou president, la de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també del PSC, que va travessar la plaça Sant Jaume el 23 d'agost per donar-li la benvinguda al veïnat. L'ensenya estava allà plantada aquell dia i allà s'hi ha quedat. Un moviment dirigit a la parròquia més espanyolista que pogués sentir-se inquieta davant dels gestos contemporitzadors del president.
Retrobar l'Estat
Illa no amaga que recosir les relacions amb Espanya és un dels seus primers i principals objectius. No només això. També és una de la principals apostes del PSOE de Pedro Sánchez, que confia en apuntar-se al triomf de la famosa agenda del retrobament a Catalunya per apedaçar les seves atrotinades defenses polítiques. El desembarcament de representants del govern espanyol a la presa de possessió d'Illa en plenes vacances d'agost va fer prou evident la importància que La Moncloa concedeix a la posició conquerida a la Plaça Sant Jaume. La vicepresidenta María Jesús Montero i quatre ministres Félix Bolaños, Jordi Hereu, Ernest Urtasun i Diana Moran, van batre els rècords d'assistència de representants del govern espanyol a aquesta mena d'actes. Una setmana més tard, Illa es passejava amb Pedro Sánchez per Lanzarote.
A més, en tot just sis setmanes com a president, Illa s'ha reunit al palau de la Generalitat amb el ministre de Transformació Digital i Funció Pública José Luis Escrivà —just el dia en què es coneixia que era designat governador del Banc d'Espanya—; amb la presidenta de Navarra, María Chivite; amb la presidenta del Congrés, Francina Armengol; amb la presidenta de l'Assemblea d'Extremadura, Blanca Martín Delgado; i amb al vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz.
"Catalunya ha tornat"
Per si algú tenia algun dubte sobre el sentit d'aquests moviments, aquest dimecres, amb motiu de la celebració de la Diada a Madrid, Illa va proclamar una explícit "Catalunya ha tornat". El president va fer un breu parlament en castellà als jardins de la delegació del Govern a Madrid, a la qual havien acudit sis ministres —nou rècord—, i on va anunciar que té la intenció de "recórrer Espanya i les seves comunitats autònomes de forma regular".
A favor de l'estratègia del president juga la situació de reflexió interna —per descriure-ho d'alguna manera— en què es troben submergits ERC i Junts, que en ple debat precongressual reflexionen sobre el seu futur, després del trencament de la majoria independentista i de la no aplicació de l'amnistia als principals líders del procés. Aprofitant la conjuntura, Illa es dedica a bastir ponts en totes direccions, en un intent de delimitar una centralitat política a Catalunya que li permeti consolidar una majoria que encara és massa feble amb només 42 diputats.
Fins ara, tot es redueix a imatges i gestos, el repte del president serà com traduir aquesta aposta en acords concrets i decisions al voltant de qüestions que l'obligaran a prendre posició, com la llengua, el finançament o els incompliments de l'Estat en matèria d'inversions. De moment, però, Illa ha marcat sense problemes el ritme dels primers dies del seu aterratge al Govern i la seva centralitat entapissada de solucions i retrobaments.