Les claus polítiques de la vaga ferroviària contra el traspàs de Rodalies

El pacte signat el passat 2 de novembre entre PSOE i ERC, pel qual s’acordava el marc general del traspàs integral del servei de Rodalies a la Generalitat en el context dels acords per garantir la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern, va provocar entre els treballadors de les empreses públiques d’àmbit estatal Adif i Renfe una mala maror que es va substanciar només una setmana després amb la convocatòria de cinc jornades de vaga, els dies 24 i 30 de novembre i l'1, el 4 i el 5 de desembre, que afectarà tots els serveis de transport ferroviari oferts per Renfe al conjunt de l’Estat, és a dir, Rodalies/Cercanías, Regionals, Mitjana i Llarga distància i serveis d’alta velocitat AVE i Avlo, als quals probablement se sumaran els trens de la competència, ja que la vaga també afecta l’administrador de la infraestructura ferroviària, Adif.

La immediatesa de la convocatòria, en una decisió presa, a més, en plenes negociacions per una investidura que finalment ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, ha comportat que la vaga tingui un vessant més polític que laboral i, també, més preventiu que tangible, ja que en tot cas, la previsible aturada general del servei ferroviari en dates de força moviment de la ciutadania no es pot interpretar com una reacció a mesures laborals ja adoptades sinó tot el contrari, com a toc d’atenció per part dels sindicats ferroviaris a un traspàs que, de moment, no és més que un pacte polític que només dibuixa els grans eixos sense aprofundir en les qüestions tècniques.

El precedent del 2009, la vaga que no va arribar a ser

Fent una mica de repàs a l’hemeroteca, no és sobrer recordar que no és el primer cop que els treballadors ferroviaris són convocats a la vaga per la qüestió de la transferència de l’Estat a la Generalitat de Rodalies. El maig del 2009, en plena negociació del traspàs vigent, el comitè d'empresa de Renfe va convocar dues jornades de vaga per als dies 9 i 10 de juny en protesta per un dels punts de l'acord tancat en aquell moment, que indicava que si el 2011 Renfe i el Govern no havien arribat a un acord perquè l'operadora estatal seguís prestant els serveis, els actius i el personal de la companyia explotadora podien traspassar-se a la Generalitat.

En aquella situació, com en l’actualitat, els representants sindicals van assegurar que la mobilització no era una oposició frontal al traspàs, sinó només a una mesura que, a parer seu, podria afectar la viabilitat de l'empresa, als llocs de treball i al model ferroviari. Amb tot, la vaga va quedar desconvocada in extremis gràcies a un acord entre sindicats i el ministeri de Foment la matinada anterior a l’inici de l’aturada, que preveia la creació d'una comissió de negociació i seguiment de les condicions en què s’hauria de desenvolupar la transferència del servei de Rodalies a la Generalitat.

Manca “d’informació i transparència”

Tornant a aquest 2023, tot i que el mateix Govern va advertir que l’acord amb el PSOE era només un punt de partida que comportaria una negociació “via a via i estació a estació”, els sindicats van advertir que el pacte estava “carregat d’interrogants”. De fet, la “falta d’informació i incertesa per possibles canvis” seria la principal motivació de la convocatòria de vaga, segons declaracions a ElNacional.cat de la secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes de CCOO a Catalunya, Cristina Torre López, que advoca per exigir “seguretat jurídica” pel que fa al traspàs de la gestió de les infraestructures.

“En cap cas la vaga es convoca contra el traspàs”, apunta Torre, que apunta que “per part del ministeri hi ha falta d’informació”, en especial pel que fa a les “dues prioritats” que defensen els sindicats, “la millora del servei i la garantia de les condicions laborals”. De fet, dies abans el president de la UGT, Pepe Álvarez, va assegurar que "no permetrà que es porti a terme un procés d'aquesta envergadura, que afectaria més de 2.000 professionals de l'operador públic ferroviari, sense que es donin detalls". Ara bé, encara que la demanda d’informació i transparència sobre les conseqüències del traspàs sigui clara per part dels sindicats, aquesta no és l'única petició dels representants dels treballadors del sector ferroviari.

Rodalies ‘una y no cincuenta y una’

I és que una altra de les claus polítiques de la convocatòria de vaga és una versió particular del perill de trencament de la unitat (ferroviària) espanyola. L’endemà de la convocatòria de vaga, els sindicats CCOO, UGT, CGT, Semaf, CGE i SF, que representen els treballadors de Renfe i Adif, van organitzar una roda de premsa a Madrid per alertar de “l'ambició política” de l’acord entre socialistes i republicans, a més de considerar que el traspàs suposaria el “trencament” dels drets dels treballadors i també la “ruptura” del Grup Renfe. De fet, abonant la teoria de la vaga preventiva, els sindicats van expressar el seu temor que "s'escampi l'exemple" a altres comunitats autònomes i les dues empreses públiques acabin fragmentades en 17 serveis regionals, un particular 'Rodalies una y no cincuenta y una' que contrasta amb el posicionament de CCOO a Catalunya, que no es posiciona frontalment en contra del traspàs.

El Govern garanteix les condicions laborals

Ara bé, el posicionament dels sindicats i la seva demanda d’informació i transparència contrasta també amb les explicacions donades pel Govern, que ja ha garantit les condicions laborals de tots els treballadors, a més d’anunciar que es farà un conveni de col·laboració entre la Generalitat i Renfe per facilitar la mobilitat laboral. Segons Territori, aquest conveni recollirà el respecte als drets laborals adquirits pels treballadors i el Govern s'ha compromès amb les organitzacions sindicals a explicar com es realitzarà el traspàs i que la gestió seguirà sent 100% pública.

És per això mateix que Marc Sanglas, secretari de Mobilitat i Infraestructures del Departament de Territori assegura, en declaracions a ElNacional.cat, que es tracta d’una vaga “preventiva” que contrasta amb la intenció del Govern de “parlar amb els sectors i sindicats ferroviaris per englobar el traspàs”, això sí, quan aquest comenci a caminar, ja que tot just ha arrencat la legislatura i la negociació del traspàs es pot allargar anys. En tot cas, per part del Govern la intenció és “buscar els interlocutors un cop es constitueixi el nou govern espanyol” per aprofundir en la part més tècnica del traspàs, que prendrà forma d’una empresa pública participada per Generalitat i govern espanyol amb capacitat decisòria per la part catalana.

Això sí, Sanglas rebat els temors que el traspàs suposi la privatització de Rodalies: “La nova empresa serà cent per cent pública amb majoria de capital per part de la Generalitat”, per afegir que al Govern “ja tenim experiència d’operar amb un operador públic”, en referència a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), però també amb Renfe, que és l’actual operador dels serveis de Rodalies a Catalunya, que ja estan traspassats al Govern. Per tot plegat, des de Territori s’apunta que quedarà garantida la mobilitat dels treballadors i s’insta a una futura negociació que, en tot cas, s’engegarà quan es pugui articular tècnicament, no políticament, el traspàs. “Tenim la voluntat de transparència en l’acord i que el servei públic funcioni”, rebla Sanglas.

En aquesta situació i sense descartar la possibilitat que durant els propers dies es procedeixi a algun tipus de negociació que permeti desconvocar-la, la vaga ferroviària és una reacció en calent a l’acord del traspàs de Rodalies que, d'una banda, reclama més transparència més enllà de les garanties del Govern respecte a les condicions laborals dels treballadors, però que de l’altra també pot tenir la capacitat de pressionar el nou govern espanyol per aigualir un acord que, des d’una lectura política de tall espanyolista, repesca el temor de sempre, el trencament de les estructures d’Estat espanyoles, en aquest cas, les ferroviàries. Vaga laboral, doncs, però també política.