El PSOE, Sumar i Coalició Canària han registrat aquest dilluns en el Congrés dels Diputats la proposició de llei de reforma de la llei d'estrangeria, per intentar donar una sortida als gairebé 6.000 menors estrangers acollits actualment a les illes Canàries. Tot, després que dimecres passat se segellés el polèmic repartiment de 347 menors —amb Catalunya com la comunitat més absorbent—. Heus aquí algunes claus de la reforma de la llei d'estrangeria, que obliga a acollir menors migrants.
La proposició de llei de reforma de la llei d'estrangeria proposa modificar l'article 35 de la norma per establir un repartiment vinculant dels menors migrants no acompanyats entre les diferents comunitats autònomes des de les regions més afectades, el qual s'haurà de completar en els 15 dies posteriors al registre del menor. Així, la iniciativa pretén introduir un nou article 35 bis que declararà l'existència de "situacions de contingència migratòria extraordinària" a les Canàries, Ceuta i Melilla —territoris on les "peculiaritats de la seva ubicació geogràfica" afavoreixen l'arribada dels fluxos migratoris actuals.
La sobreocupació, en el 150%
El repartiment dels menors migrants no acompanyats es realitzarà quan s'acrediti la insuficiència dels serveis autonòmics de les regions receptores per atendre els nens. Concretament, la reforma estableix que s'entendrà que existeix una "sobreocupació" quan els menors acollits superin en un 150% la xifra de places ordinàries disponibles en el sistema. A les Canàries hi haurà 2.000 places, mentre que a Ceuta i Melilla n'hi haurà 88 i 166, respectivament. És a dir, que a l'arxipèlag es posarà en marxa el trasllat de menors quan es registrin més de 3.000 menors migrants (actualment n'hi ha gairebé 6.000). A les ciutats autònomes, aquestes xifres seran de 132 i 249.
Acordar el mecanisme i els criteris
La norma també fixa que tant el mecanisme de derivació d'aquests nens i nenes entre les diferents comunitats com els "criteris objectius" per a la determinació de places per regió seran acordats per la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència "atenent el principi de solidaritat". Fins a l'aprovació del nou model de gestió, que tindrà "caràcter obligatori" per a totes les autonomies i haurà d'estar preparat en els tres mesos següents a l'entrada en vigor de la llei, s'aplicarà el pla aprovat a la Conferència Sectorial del 30 de setembre del 2022 —tenint en compte "les adaptacions necessàries".
El trasllat, en un màxim de 15 dies
Com ja hem esmentat, el trasllat dels nens i les nenes a la comunitat de destí es produirà en un termini de 15 dies des de la seva inscripció en el registre de menors no acompanyats. Tanmateix, davant la "urgència" de la crisi migratòria i el volum de menors presents a les Canàries, la iniciativa estableix un període transitori per a l'aplicació de la llei: tots els menors que en el moment de l'entrada en vigor de la norma excedeixin el 150% de l'ocupació de les comunitats tensionades podran ser distribuïts en un termini màxim de 12 mesos entre la resta d'autonomies. Finalment, cal destacar que la reforma afegeix a l'article 52 de la norma un nou punt pel qual es considerarà "infracció lleu" quan les entitats o persones que treballin en l'atenció de menors migrants no comuniquin a l'autoritat pública la localització dels nens.
Del 'no' de Junts a la incògnita del PP
Ara, el PSOE i Sumar començaran a negociar els suports per a l'aprovació de la proposició de llei. D'una banda, Junts ja va advertir els socialistes que s'oposaran a la reforma de la llei d'estrangeria si finalment es repartien menors a Catalunya —és a dir, que els independentistes estan descartats—. D'altra banda, des del Govern (encara en mans d'ERC), el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va demanar que la reforma servís per atendre també les necessitats de Catalunya en l'acollida dels joves migrants. Finalment, el PP s'ha obert a negociar la proposició de llei i ha reclamat un repartiment "sense excepció", entre atacs a Junts i ERC. En aquesta línia, els populars han demanat aquest dilluns al govern espanyol un pla nacional d'immigració, sense aclarir encara la incògnita de si donarà suport o no a la reforma de la llei d'estrangeria. Recordem que el suport del PP al repartiment dels menors va suposar la ruptura amb Vox als governs autonòmics.