El ple del Tribunal Constitucional, de majoria progressista des de la renovació de 2022, ha tombat pràcticament per unanimitat part de la coneguda com a llei LGTBI de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. En concret, una modificació legal que limitava la capacitat de les associacions pels drets del col·lectiu LGTBI a personar-se per interès legítim en les causes judicials per delicte d'odi —una pràctica habitual, ja que moltes vegades són les associacions les que assessoren i insten les víctimes a denunciar—. Es tracta d'una mesura que Ayuso va impulsar per "evitar que la causa de la igualtat davant de la llei i la no-discriminació es converteixi en un instrument d'enginyeria social". La llei d'Ayuso, de fet, era una modificació de l'anterior norma sobre la matèria impulsada el 2016 per la llavors presidenta madrilenya, també del PP, Cristina Cifuentes, que reconeixia a les entitats proLGBTI i pro drets humans la condició d'interessats legítims col·lectius.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ramón Sáez Valcárcel, conclou que la norma és inconstitucional i nul·la perquè envaeix competències que són exclusives de l'Estat: en concret, normes per dictar legislació processal (art. 149.1.6a CE) i per regular el procediment administratiu comú (art. 149.1.18a 284 CE). El recurs d'inconstitucionalitat que ha motivat la sentència, de fet, el va presentar el govern de Pedro Sánchez, al·legant que la llei de la Comunitat de Madrid tenia uns "excessos" a corregir per sobrepassar les seves competències, si bé existia també un posicionament en contra de la motivació i efectes de la norma d'Ayuso. Amb motiu del recurs, aquesta part de la norma estava bloquejada des del juliol passat de 2024.
Envaeix competències de l'Estat
La sentència, tanmateix, matisa la demanda del govern espanyol i assenyala que la norma d'Ayuso "no exclou radicalment la possibilitat que les associacions i entitats en qüestió tinguin la condició d'interessades en els procediments administratius i penals", sinó que el que fa és eliminar el reconeixement legal d'interessos legítims col·lectius. La sentència conclou que, quant als processos penals, la modificació legal de la comunitat madrilenya envaeix una competència reservada a l'Estat i afegeix que l'Assemblea de Madrid no té cap particularitat legal que pugui justificar l'aprovació d'aquestes mesures. El text aprovat pel TC ha comptat tan sols amb el vot particular discrepant del magistrat conservador José María Macías.