El CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats, Pegasus, per espiar persones de l'entorn independentista català, ara bé, ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Per contra, El Español ​ consulta fonts del Tribunal Suprem les quals subratllen que mai han autoritzat el CNI a realitzar aquest tipus d'accions d'espionatge. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats mai pel centre.

Les mateixes fonts sí que admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu. A més, les fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que, segons han explicat a El País, es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial. Una altra de les escoltes en què suposadament s'hauria utilitzat Pegasus, afegeix el diari, és la que va dur a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018. El CNI tenia controlat el mòbil d'un dels acompanyants de l'expresident i això li va permetre seguir el vehicle.

Marlaska tanca files amb el CNI

Per la seva banda, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha negat que la investigació interna del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que s'ha anunciat arran del CatalanGate qüestioni la institució. El cas d'espionatge ha posat en el punt de mira els serveis d'intel·ligència espanyols i la manera com actuen. El ministre ha evitat sembrar cap ombra de dubte sobre el CNI i ha defensat la seva tasca, la qual afirma que sempre és "en els termes de la legalitat". Marlaska ha remarcat que els serveis d'Intel·ligència estan per prevenir i protegir la seguretat dels ciutadans, però sempre “en el marc del principi de legalitat”. Tot i això, ha reconegut la necessitat de fer una "autoavaluació", que no ha centrat en el cas CatalanGate, sinó que es referia a "l'actuació diària" per millorar. 

El ministre descarta taxativament que el control intern que es farà al CNI suposi qüestionar les activitats de l'agència d'intel·ligència. "De cap manera", ha exclamat al mateix temps que ha defensat la necessitat de practicar l'autoavaluació de l'actuar diari per si en algun moment s'han d'aplicar millores. "Forma part de les institucions", ha defensat. Marlaska ha aprofitat per enviar un missatge de tranquil·litat als ciutadans assegurant que la intimitat de les seves comunicacions està "absolutament garantida" i que la policia espanyola i la Guàrdia Civil patrullen les xarxes per garantir els drets i llibertats dels ciutadans i perseguir qualsevol activitat il·lícita a les xarxes.

Les explicacions que fins ara ha donat el govern espanyol no han satisfet al Govern. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ja ho va advertir quan va acabar la reunió el passat diumenge amb el ministre Fèlix Bolaños i ho va repetir aquest dilluns a Catalunya Ràdio, on va exigir  a Pedro Sánchez que doni la cara. La consellera va remarcar que el cas de CatalanGate ha deixat les relacions Estat-Generalitat "tocades". "En qualsevol cas queden tocades totes les negociacions que es podien produir entorn altres lleis i acords i que, en aquests moments, pengen d'un fil", va sentenciar la titular de la Presidència.