Després que el The New Yorker i Citizen Lab destapessin el cas d'espionatge de l'Estat espanyol a diverses persones i representants de l'independentisme, conegut com a CatalanGate, veus de dins i fora de l'Estat han demanat explicacions i tots els ulls es posen sobre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Segons fonts properes al servei secret espanyol citades per El País, el programari Pegasus es va adquirir durant la primera meitat de la dècada passada per un valor inicial de sis milions d'euros, tot i que el cost total seria molt major, ja que aquest depèn del seu ús. Les mateixes fonts afirmen que el CNI va justificar la compra d'aquest software per espiar a l'estranger, on els espies han d'operar al marge de la llei, no pas a Espanya. Aleshores, com va acabar Pegasus al mòbil de presidents de la Generalitat, polítics, advocats i activistes catalans?
Si el motiu per comprar Pegasus era espiar a l'estranger, caldria saber per què va acabar als dispositius d'independentistes catalans. El País només ha rebut la resposta en la qual s'està enrocant el servei d'Intel·ligència espanyol: el CNI "actua sempre amb plena submissió a l'ordenament jurídic". Amb tot això, el CNI es refereix al fet que la llei espanyola ja preveu que es puguin punxar telèfons, però hauria de ser amb permís judicial. És a dir, un jutge hauria de considerar necessari i autoritzar el CNI que punxés massivament els telèfons de membres destacats de l'independentisme. Segons les fonts properes al servei d'Intel·ligència, aquest moviment seria molt arriscat i consideren que el cap magistrat del Suprem es jugaria la carrera autoritzant-lo. Al seu torn, el passat dimarts, el mateix Suprem no va aclarir si havia donat permís per usar aquest programari.
De manera que la pregunta segueix oberta: què feia Pegasus als mòbils de polítics catalans quan és un programari destinat a l'estranger i no s'ha trobat cap registre legal que autoritzés la seva aplicació? Les fonts properes al CNI obren algunes possibilitats, com que el programari finalment fos adquirit per agències privades, una hipòtesi que en si fa aigües, ja que l'empresa que comercialitza Pegasus només ven als estats. Mentre el CNI es desentén d'aquest cas d'espionatge massiu, la ministra de Defensa, Margarita Robles compareixerà al Congrés per donar explicacions segons va anunciar el passat dimarts la ministra portaveu, Isabel Rodríguez.
Relacions malmeses
Entre les conseqüències del CatalanGate es troba la relació entre la Generalitat i el govern espanyol, que segons el president Pere Aragonès ha quedat malmesa. "La confiança està danyada, i cal que l'Estat es mogui", ha declarat Aragonès, acompanyat del Govern. El president de la Generalitat ja ha demanat una conversa "cara a cara" amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per esclarir la responsabilitat de l'Estat amb l'espionatge. "Un estat democràtic no espia la ciutadania, un moviment democràtic, ni escolta les converses privades dels adversaris polítics del seu govern", ha sentenciat Aragonès.
Aragonès no ha estat l'únic que ha posat en dubte la confiança per dialogar o mantenir relacions amb la Moncloa després del que ha succeït, el president a l'exili Carles Puigdemont ha afirmat: "No pot continuar tot igual". "El govern espanyol no pot fer veure que no ha passat res, que tot ha de continuar com fins ara", ha avisat i ha afegit: "Hem d'orientar les nostres accions tenint en compte aquesta nova realitat".