Les coincidències, normalment, mai existeixen. Un nou informe constata que La Moncloa ja va tenir coneixement de que estava sent espiada el juny del 2021 però no ha estat fins ara, posterior a l'esclat del CatalanGate, que ho ha posat en coneixement públic i ho ha emmarcat en una posada en escena on s'ha volgut subratllar el caràcter d'urgència i importància que han donat a les informacions.
Cal recordar que, segons el mateix ministre Félix Bolaños, just acabaven de tenir coneixement. La seva declaració va tenir lloc ahir a Madrid, on era festa, coincidint amb el 2 de maig i la roda de premsa es va convocar d'imprevist.
Manual de detecció del Pegasus
Més enllà de Bolaños i el paper de portaveu que va fer, La Moncloa ja ho sabia. Segons la documentació aportada per Ok Diario, un manual del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) avisa sobre la detecció del programari Pegasus a telèfons mòbils iPhone i va posar també en coneixement que, com a mínim, dos dels seus ministres havien estat víctimes d'espionatge.
Un dels extractes que han transcendit ho diu clarament: “Aquest document descriu els passos per comprovar si un dispositiu mòbil iPhone, mitjançant l'anàlisi del backup, pot haver estat infectat amb el programari Pegasus”. I el títol del manual encara és més evident: "Detecció de programari Pegasus en dispositius iPhone".
El Centre Criptològic Nacional, autor de l'informe
L'informe consta, segons el citat diari, de 15 pàgines on s'expliquen tots els passos que cal seguir per detectar aquest programari a l'interior de qualsevol dispositiu telefònic d'Apple. L'autor d'aquest manual, dins el CNI, és el Centre Criptològic Nacional, CCN. El mateix que, segons Bolaños en les declaracions d'ahir, justament ara ha comunicat amb dos informes tècnics, sobre la confirmació que els telèfons del president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, també van ser infectats i espiats. Així doncs, el CCN hauria doblat o repetit aquesta comunicació el juny del 2021 i ara, maig del 2022.
Justícia i Exteriors espiats
Algunes de les consideracions en un document que el mateix CNI va donar caràcter d'oficial és: "Aplicació d'aquest procediment tant a dispositius corporatius com a personals. A més, també s'han fet públics els ministres espiats aleshores. L'aleshores encarregada d'Exteriors, Arancha González Laya; i per la banda de Justícia, Juan Carlos Campo. Novament, les casualitats no existeixen. Tirant enrere en el temps, fa prop d'un any, dos fets marcaven l'actualitat de l'Estat i de Catalunya: la investidura de Pere Aragonès i els indults dels presos polítics.
Després de les eleccions del 14 de febrer, el temps per formar govern expirava a finals de maig. Les negociacions entre ERC i Junts per formar un nou Govern. En les mateixes dates, les sol·licituds d'indults s'estaven tramitant pel Ministeri de Justícia, un fet que encara impactava més sobre La Moncloa que les negociacions d'investidura. I també per aquella època, es va hospitalitzar a Logronyo el secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali, un fet que va malmetre les relacions diplomàtiques amb el Marroc. Tot plegat va culminar amb una crisi migratòria entre el Marroc i Espanya. En aquests fets, Laya i Campo van ser protagonistes destacats.