La figura de Corina Larsen ha despertat rumors i especulacions entre la ciutadania d’ençà que es va destapar que era l'amant del rei, però molts anys abans les sospites sobre aquesta princesa alemanya ja planaven entre els serveis secrets espanyols. Tant és així que el director del CNI del moment Alberto Saiz, veient com el rei emèrit, Joan Carles I, feia cas omís de les seves advertències, va organitzar un dispositiu d'espionatge sobre Larsen a l’esquena del monarca. Així ho recull El Mundo, que ha tingut accés a l’avançament del llibre de l'expert en seguretat Fernando Rueda on exposa la relació dels serveis secrets espanyols amb la casa reial. 

Una relació "perillosa", així es va catalogar la relació entre Joan Carles I i Corinna Larsen. És una etiqueta que Saiz va trigar molt poc a fer servir per a la princesa alemanya. Qui semblava un rotllet més, va acabar disparant totes les alarmes del cap del CNI. Saiz sospitava sobre la velocitat amb què Corinna es va fer una habitual els cercles íntims del rei, tant que va arribar a sospesar la possibilitat que fos una agent espia alemanya. Finalment aquesta hipòtesi es va descartar, però Corina es va convertir en una prioritat pel CNI. 

Ús comercial del rei

El senyal que va fer que Saiz posés la creu a Corina va arribar al poc de conèixer-se. El rei va arribar acompanyat d'una dona a una cacera que congregava diverses personalitats i càrrecs rellevants, entre els quals hi havia Saiz. Els assistents van pensar que era un rotllet més del Borbó i no en van donar més importància. 

Poc després el rei emèrit va demanar un favor a Saiz: ajudar a Corinna a organitzar un acte públic a Madrid. El director en aquell moment del CNI va acceptar donar un cop de mà a l’amant del rei a tirar endavant un projecte personal, però el que pretenia Corinna va fer que Saiz es tirés enrere. La princesa alemanya volia organitzar un acte comercial a la Zarzuela. La clau de la indignació? Mercantilitzar la imatge del monarca. 

Saiz estava sorprès per la manera en com Corinna tractava al rei emèrit i com les seves accions podrien perjudicar la seva imatge així que va advertir al monarca: "Corinna és una relació perillosa". Joan Carles I no devia estar d'acord perquè en comptes d'apartar a Corina va apartar a Saiz, qui va prendre la determinació de controlar la princesa alemanya de prop i fer tot el possible per allunyar-la de la Zarzuela. 

Anteriors ocasions 

La investigació de Corinna va abastar el seu passat, present i suposat futur, però tot i que va estar exhaustivament en el punt de mira dels serveis secrets espanyols no ha estat l'única persona dels cercles íntims del rei que han estat sota sospita. En el llibre de Rueda també es recull que en anteriors ocasions el CNI ha actuat a l’esquena de l'emèrit. 

Concretament, durant l'última etapa del govern de Felipe González les alarmes sobre les amistats del rei van tornar a saltar. Aquesta vegada centrant-se en relacions com la de l'emèrit amb el príncep georgià Zourab Tchokotua, l'empresari Javier de la Rosa o el banquer Mario Conde.

Coneixement presidencial 

A l’esquena del rei, però també del govern espanyol? Doncs no. Segons es recull en el pròxim llibre de Rueda, tots els presidents de l'executiu espanyol i alguns ministres han estat informats d'aquestes investigacions i de les relacions "perilloses" de l'emèrit. Un altre tema és que els diversos governs hagin fet cas omís de les accions del rei o, fins i tot, que hagin apostat activament per la passivitat respecte a les accions de Joan Carles I. 

 

 

 

Imatge principal: Corinna Larsen, amant del rei emèrit, en una catifa vermella / Europa Press