El Centre Nacional d'Intel·ligència va espiar l'independentisme català, però ho va fer amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Segons fonts coneixedores, aquesta és la versió que ha donat avui la directora del CNI a la comissió de secrets oficials. Això sí, Paz Esteban ha rebaixat la llista a només 29 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Es troba molt lluny de l'informe de 65 de polítics, activistes, advocats i periodistes catalans i bascos que Citizen Lab ha acreditat que tenien el telèfon infectat amb el programa Pegasus. I queden moltes incògnites en l'aire: qui va espiar la resta d'independentistes? I el president espanyol Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles? El PSOE i la dreta n'han sortit molt satisfets; tot al contrari que l'independentisme.
La compareixença a porta tancada ha començat a les nou del matí i ha durat més de tres hores, amb presència de dos dels espiats amb Pegasus: els diputats Míriam Nogueras, de Junts, i Albert Botran, de la CUP. Abans s'ha procurat que els portaveus dels diferents partits deixessin els mòbils en armariets i s'ha fet un escombratge electrònic, per evitar enregistraments. Només se'ls ha permès tenir paper i bolígraf.
Segons diversos dels portaveus presents a la comissió de secrets oficials, bona part de la compareixença s'ha centrat pràcticament en el CatalanGate, l'espionatge a l'independentisme, i no tant en la infecció dels telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles. I, segons fonts coneixedores, la directora del CNI ha acudit al Congrés dels Diputats amb documentació ―les autoritzacions judicials per a l'espionatge del magistrat Pablo Lucas― que els diputats han pogut consultar.
Ha ensenyat 18 avals amb noms i cognoms i 11 més amb els noms ratllats en negre. D'aquesta llarga vintena de persones en formen part el president Aragonès (que el 2019 era vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC); el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay; el diputat de la CUP al Parlament, Carles Riera, o líders de la societat civil com Marcel Mauri. Terò també persones sense projecció pública. La motivació seria el seu vincle amb l'independentisme i amb el moviment Tsunami Democràtic durant les protestes posteriors a les sentències del procés.
Durant la compareixença, segons les fonts consultades, no s'ha aclarit si es va fer servir el programari Pegasus. Tampoc el que té a veure amb la resta d'espiats, recollits en l'informe de CitizenLab. Diputats com el republicà Gabriel Rufián han apuntat dues hipòtesis: un país estranger o "elements incontrolats" de l'Estat, sempre segons fonts coneixedores.
La directora del CNI és la principal assenyalada en l’escàndol d’espionatge polític. Ho és per l’independentisme, que veu les urpes dels serveis d’intel·ligència espanyols darrere del CatalanGate. Però també està en el punt de mira per l’enorme bretxa de seguretat que va permetre extreure gairebé tres GB de dades dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles. La mateixa Robles va evitar ahir garantir la seva continuïtat en el càrrec, com també han fet altres ministres.
Sense aclariments de Robles
El govern espanyol es remetia a les compareixences de Margarita Robles i Paz Esteban per aportar "transparència" al CatalanGate. Però aquest exercici de "transparència" no va arribar en el cas de Robles. A la comissió de Defensa, la ministra Robles no va aclarir cap extrem sobre el cas Pegasus, emparant-se en la llei de secrets oficials. Al contrari, la dirigent socialista va dedicar-se a rebatre les crítiques dels independentistes amb atacs per fer "insinuacions sense proves". I fins i tot, lluny de retractar-se, va tornar a justificar l'espionatge, com ja va fer la setmana passada a la sessió de control del Congrés, argumentant "situacions de violència per a les persones" en les protestes posteriors a la sentència del procés.
L'independentisme no en té prou
Els partits independentistes ja han expressat durant els últims dies que no n'hi havia prou amb una compareixença de la directora del CNI a porta tancada i amb prohibició de comunicar-ne el contingut. Així ha quedat clar també a la sortida de la comissió de secrets oficials. Gabriel Rufián, Míriam Nogueras i Albert Botran han reclamat una comissió d'investigació al Congrés, que hi hagi cessaments o dimissions i que es desclassifiqui la informació compartida avui per Paz Esteban. Unidas Podemos s'ha sumat a aquests reclams, mentre que el PSOE ha intentat donar carpetada al CatalanGate.