El govern espanyol no ha complert el seu compromís de desclassificar documents del CNI sobre el 17-A i continuarà sent una incògnita quina era la relació exacta de l'imam de Ripoll amb els serveis d'intel·ligència espanyols. El Ministeri de Defensa ha respost a la comissió del Congrés dels Diputats que investiga els atemptats del 2017 que el Consell de Ministres no ha desclassificat els documents sensibles relatius als atacs terroristes de Barcelona i Cambrils i que, per tant, aquest material només podrà ser consultat a la Comissió d’Afers Reservats, que es reuneix a porta tancada i que totes les seves deliberacions són secretes. Això serà així, assegura el Ministeri de Defensa en un escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat, fins que Pedro Sánchez no faci el pas al qual es va comprometre fa mesos. El cas és que aquest dimarts compareixerà en aquesta comissió de la cambra baixa Félix Sanz Roldán, director del CNI entre el 2014 i el 2019; i ara la seva declaració quedarà coixa. La desclassificació dels documents és necessària per a una comissió que Junts per Catalunya va exigir a canvi de votar a favor del nomenament de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats.
El passat mes de setembre, l'entorn més directe a la ministra de Defensa, Margarita Robles, explicava als periodistes del Congrés dels Diputats, que el govern espanyol desclassificaria de forma imminent els informes del Centre Nacional d’Intel·ligència sobre els atemptats del 17-A. Aquestes mateixes fonts exposaven que volien esvair totes les "desconfiances" que hi ha al voltant del CNI. “No hi ha res a amagar”, insistien, perquè volien treure pit de la seva "total transparència" en aquest tema; malgrat que és una exigència històrica de Junts per Catalunya.
Amb la decisió de continuar mantenint aquests documents en la foscor, continua sent una incògnita la relació entre l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i el CNI. Perquè se sap que va ser confident dels serveis secrets i que va tenir-hi contacte fins poc abans dels atemptats. Malgrat tot, el relat del govern espanyol és que el Centre Nacional d'Intel·ligència no va tenir res a veure amb aquells atacs terroristes. De fet, Sanz Roldán ja va comparèixer l'any 2018 al Congrés dels Diputats però no va entrar en detalls sobre els contactes del CNI amb l'imam.
L'escrit del Ministeri de Defensa
En el seu escrit, el Ministeri de Defensa només apunta que el cervell dels atemptats del 2017 va néixer l'any 1973 al Marroc, i fa un recull de les diverses vegades que sol·licita el permís de residència de llarga durada, cosa que se li va atorgar l'any 2006 per part de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Més tard va sol·licitar la protecció d'asil, cosa que se li va denegar. El CNI també apunta que no es van rebre indicis sobre radicalització abans dels atemptats del 17-A. El document també acredita que la policia espanyola dona per fet que Es Satty va morir a causa de la detonació d'explosius per accident a la casa d'Alcanar, laboratori d'una cèl·lula gihadista que el CNP acredita que era "sòlida" i estava "unida a través de vincles familiars i d'amistat". Irònicament, el govern espanyol destaca que l'imam té caducada la seva Targeta d'Identitat d'Estranger des de 2021, com si ignorés que el CNP el dona per mort des de quatre anys enrere.
La documentació que va sol·licitar el Congrés
La documentació que el Congrés dels Diputats va demanar al CNI és el registre de visites a Es Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets, i també les transcripcions de les entrevistes mantingudes per membres de la intel·ligència espanyola amb el cervell dels atemptats del 17-A. També es va reclamar el permís de residència de llarga duració i l'expedient de sol·licitud de residència del terrorista. Es va demanar, també, una prova documental fotogràfica de la furgoneta blanca que es va trobar a Sant Carles de la Ràpita dies després de l'explosió d'Alcanar i que era propietat de l'islamista radical; actualment, es troba al dipòsit Egara dels Mossos d'Esquadra.
El pla de treball de la comissió d'investigació també demanava la circular policial, en cas d'haver-n'hi, sobre l'advertència de l'aplicació del reglament europeu sobre precursors d'explosius. El Ministeri de Defensa ha respost a aquesta qüestió assenyalant que no els consta cap circular del Ministeri de l'Interior referent a l'aplicació d'aquest reglament en relació amb els atemptats del 2017. Es van sol·licitar vídeos i proves de veu de testimonis, així com els acords de les Juntes de Seguretat Autonòmiques sobre coordinació entre policia espanyola, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra des del 2011. I, finalment, la informació que tenien les forces i cossos de seguretat de l'Estat sobre possibles amenaces terroristes entre 2016 i 2017.