El CNI va demanar espiar Aragonès amb Pegasus al·legant que dirigia els CDR en la clandestinitat, segons ha pogut saber ElNacional.cat. La documentació judicial desclassificada pel govern espanyol inclou les raons amb les quals el CNI va demanar espiar el president de la Generalitat amb el programari Pegasus. "Aragonès ha dirigit les accions dels CDR" o bé "Aragonès, sempre al marge del seu paper institucional i en la clandestinitat, ha continuat exercint les funcions de coordinador dels CDR", són algunes de les cites textuals que figuren en la documentació, segons ha pogut saber ElNacional.cat.
Amb aquesta justificació, el CNI reclamava que es pogués fer servir Pegasus per accedir a les comunicacions de l'actual president de la Generalitat i apuntava que no reclamava poder espiar-lo en qualitat de vicepresident, sinó en qualitat de coordinador dels Comitès de Defensa de la República. "Se sol·licita [poder espiar-lo] no per la seva condició de vicepresident de la Generalitat, sinó per la tasca de direcció i coordinació de les activitats dels CDR", assegura el CNI en la seva petició. Es desconeix si en la seva petició el CNI va donar proves al jutge del Tribunal Suprem Pablo Lucas per permetre intervenir el mòbil d'Aragonès de juliol del 2019 a abril del 2020. El president sosté que va ser el 2018 i, per tant, sense empara legal.
Documentació tapada i guixada
La defensa ha rebut aquest dijous la documentació, plena de parts tapades, cosa que fa impossible poder entendre el sentit de molts dels paràgrafs, amb pàgines completament guixades. Segons fonts properes al president, les justificacions que aporta el CNI per intervenir les comunicacions telefòniques "estan fora de la realitat, són invencions i són totalment inversemblants".
El govern espanyol ha enviat la documentació desclassificada al jutge del cas Pegasus del jutjat de Barcelona aquest mateix dijous, 24 hores abans que Paz Esteban declari com a investigada. D'aquesta manera rectificava una comunicació d'aquesta mateixa setmana en què informava el jutge la desclassificació de les comunicacions, però sense entregar-li les tres resolucions del Suprem que donaven llum verda al CNI per intervenir el telèfon d'Aragonès, quan era vicepresident del Govern.
Per la seva banda, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès aquest dijous durant una compareixença al Congrés, que el seu executiu ha enviat al jutge la documentació "absolutament essencial" i "sense cap mena de gasiveria" perquè l'exdirectora del CNI pugui declarar i ser interrogada aquest divendres per l'espionatge a Aragonès. Segons Robles, en aquesta documentació "queda clar" que "tot el que es va fer va ser amb autorització judicial" i, per tant, "amb respecte absolut a la llei".
Reacció de la Moncloa
Després que hagin transcendit les raons del CNI per espiar Pere Aragonès, fonts del govern espanyol han volgut destacar que "ara hi ha transparència, garanties i estat de dret" mentre que amb el PP "hi havia guerra bruta i policies paral·leles".
El govern espanyol diu que les operacions del CNI que mostren la documentació desclassificada corresponen abans que arribessin a la Moncloa i "van comptar sempre amb autorització judicial". "Ni el CNI, ni el Suprem han d'informar, lògicament al govern", diuen les mateixes fonts. Emmarquen la desclassificació en la voluntat del govern de col·laborar amb la justícia "sempre amb el límit de la seguretat nacional". Pel govern espanyol, les novetats sobre l'espionatge a Aragonès aparegudes aquest dijous demostren que "ara funciona l'estat de dret i s'actua amb transparència, res a veure amb la policia paral·lela i la guerra bruta de l'etapa del PP".