Catalunya no acollirà els Jocs Olímpics d'hivern el 2030 perquè no hi haurà candidatura. Aquest matí, el Comitè Olímpic Espanyol, ha renunciat a presentar una candidatura als Jocs del 2030, deixant la porta oberta a una candidatura en solitari de Catalunya pel 2034. El COE havia volgut treballar en tot moment per una candidatura conjunta entre Catalunya i l'Aragó, però aquesta no ha estat finalment possible arran de les constants queixes del president aragonès, Javier Lambán, que ha assegurat que es tractava d'única candidatura política per complaure a Catalunya i no basada en criteris tècnics. En algun moment, Lambán va arribar a demanar la dimissió d'Alejandro Blanco, que fins i tot en aquestes circumstàncies ha apostat per negociar amb l'Aragó, encara que en algun moment el COE, el president de l'organisme, fart de l'actitud del president de l'Aragó, ja va obrir la porta a triar entre els dos territoris en candidatures separades.

Naufragi de la negociació 

Abans que el COE hagi descartat qualsevol candidatura pel 2030, segons ha avançat el diari Ara, dijous, la consellera Laura Vilagrà en nom del Govern ja va descartar aquesta candidatura conjunta i va posar damunt la taula una de Catalunya en solitari. Concretament, va anunciar que encarregarà a la directora de l'equip tècnic de la Generalitat que prepari una proposta de candidatura "catalana" als Jocs d'Hivern de 2030. Aquesta ara haurà de ser pel 2034 després de la decisió del COE.  En aquell moment, Vilagrà va assenyalar directament com a culpable del naufragi de la negociació per una candidatura conjunta al "anticatalanisme" del govern de Lambán i a les pròximes eleccions autonòmiques en aquesta regió. Per exemple, davant aquest anunci de Vilagrà, el socialista va assegurar que una candidatura en solitari "s'allunyaria del projecte de país i d'estat", que defensa el seu Executiu, i tindrà com a conseqüència una "resposta absolutament contundent per la nostra part, que portarem a tots els àmbits nacionals i internacionals", davant el que ell veu com "un problema territorial molt greu i una crisi política també molt greu". 

Plantejament de l'Aragó 

La candidatura per als Jocs de 2030 es va donar definitivament per descartada la setmana passada, un cop fracassades totes les negociacions entre Aragó, d'una banda, i el COE i Catalunya de l'altra. L'última proposta ja en solitari del Govern, la creació d'una candidatura únicament amb Catalunya, no ha convençut Blanco, que havia treballat fins ara per una entesa que permetés que els dos territoris assolissin un acord i estiguessin representats als jocs, tal com li havia demanat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El COE i Catalunya ja havien rebutjat el passat 7 de juny al plantejament del govern Aragonès, que després de despenjar-se de l'acord tècnic de repartiment assolit per les tres parts a finals de març va proposar una divisió per lots en què Aragó i Catalunya es quedaven una modalitat (masculina o femenina) de cada competició. La fórmula, segons Aragó, hauria garantit que aquests serien uns jocs "en igualtat" de condicions. 

Competició electoral 

Fonts de l'executiu espanyol atribuïen la setmana passada les dificultats d'arribar a un acord amb el president aragonès a la competició electoral que manté amb el PP al seu territori i la proximitat de les eleccions autonòmiques del maig del 2023. Fonts del COE en fan una lectura semblant i acusa Aragó d'haver torpedinat deliberadament els acords assolits sense tenir en compte els ingressos i la projecció que els Jocs haurien representat per al seu territori. És en la mateixa línia que també s'ha pronunciat Vilagrà.