El rebombori per la censura d'una pintura en un espai habilitat per grafitis al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona encara cueja. En menys de 24 hores, un equip de la brigada de neteja de l'Ajuntament d'Ada Colau i la Guàrdia Urbana van esborrar una pintura amb la cara del rei emèrit, Joan Carles I, que el titllava "d'assassí d'elefants i xoriço" i també demanava la "llibertat per Pablo Hasél".

Per al·lusions, la resposta del raper Hasél i també d'altres que viuen les mateixes circumstàncies com Josep Valtònyc no es van fer esperar. Finalment, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau va sortir per justificar que el seu govern dels Comuns no havien ordenat aquesta censura.

Un fet que contrasta amb les declaracions de l'autor de l'obra, Rock Black Block, a ElNacional.cat. L'artista recorda que ja el setembre del 2015, li van censurar només una frase de tot un mural que havia pintat, també en un espai permès. Aleshores, recorda que "la pressió de les bases dels comuns va fer que els comuns esmenessin l'error". Per tot plegat, ara, no se sorprèn.

La frase en qüestió que es va decidir esborrar amb pintura i va provocar la destrossa de tota l'obra era aquesta: "Qui estima la música, odia el feixisme". L'abans i el després de com va quedar el mur, el podem conèixer ara perquè el mateix Rock Black Block ho ha publicat per posar-nos en antecedents. Aleshores, Colau també va lamentar els fets posteriorment i es va comprometre a revisar què havia passat.

Mural de Rock Black Block / Foto: @rockblackblock

Els comuns surten per esvair dubtes

La tempesta que s'ha ocasionat en plena campanya política ha fet augmentar les justificacions dels comuns. Primer va ser el regidor Eloi Badia, posteriorment l'alcaldessa Ada Colau i avui un altre regidor, Marc Serra: "Quan una cosa s'ha fet malament, no només cal disculpar-se, sinó reparar-ho. Per això hem parlat amb Rock Black Block i l'entitat que gestiona els murs lliures perquè es torni a pintar el mural. Esperem que pugui ser ben aviat".

Malgrat tot, l'artista lamenta que, sigui quin sigui l'origen d'aquesta censura, el problema està enquistat: "He expressat el meu desconcert i preocupació, tant si l'Ajuntament n'era conscient com si no ho era. Si l’Ajuntament n'era conscient, em semblava un terrible i inadmissible acte de censura selectiva. Si l'Ajuntament no n'era conscient, em sembla greu la certesa de que operaris, a les ordres de ves a saber qui, actuïn de forma descontrolada i sense uns protocols acotats que garanteixin la llibertat d'expressió. També preocupa pensar en qui decideix què es tapa, quan, per què, sota quin criteri o amb quin objectiu".

El canvi de criteri de Colau

Colau reitera que no va donar les ordres i delega la responsabilitat de la censura als serveis públics de l'Ajuntament que dirigeix, és a dir, als funcionaris de la brigada de la neteja i la Guàrdia Urbana. L'alcaldessa es feia ressò de les paraules del seu company de partit, Eloi Badia: "Lamentem que serveis de l'ajuntament de Barcelona l'hagin esborrat per una decisió precipitada que no obeeix a cap indicació política".

En canvi, aquest cap de setmana, va denunciar com segons l'alcaldessa, Junts per Catalunya assenyalava al mateix col·lectiu de la brigada de la neteja per retirar cartells electorals de la candidata Laura Borràs: "És greu que un expresident de la Generalitat i la líder de JuntsXCat a Barcelona difonguin teories conspiratives delirants que posen en el punt de mira els treballadors municipals, els exposen amb imatges i qüestionen la seva professionalitat". Dos criteris diferents per dues situacions.