Cita al jutjat. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat citada avui, a dos quarts d'onze del matí, per declarar com a investigada per un reguitzell de delictes per suposadament haver concedit subvencions directes a entitats socials pels seus “estrets llaços personals i professionals”, segons afirma l’Asociación para la Transparencia y la Calidad Democrática en la seva querella. Hi assegura que en els exercicis de 2019 i 2020, el consistori “ha atorgat subvencions per un importat aproximat de 80 milions d’euros de forma arbitrària i discrecional, sense concurrència pública”. No obstant això, l’entitat no desglossa pas aquests 80 milions en la querella. Des de la defensa de Colau, exercida pels penalistes Olga Tubau i Àlex Solà, s’indica que ja han presentat  vuit informes tècnics al jutjat per desmuntar les acusacions que recull la querella, que titllen “d’instrumental”, i que esperen que aviat s’arxivi. També recorden que l'alcaldessa "no ha signat cap dels expedients".

El 16 de febrer passat, el titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, el magistrat Ignacio Sánchez, va resoldre que mantenia l’admissió a tràmit de la querella contra l’alcaldessa Colau per l’adjudicació de subvencions sota sospita en veure “indicis delictius; res més”. Hi aclaria que no es pot presentar recurs contra una resolució d’admissió a tràmit, i que un cop feta la instrucció decidiria si arxivar-la o no. Des de l'Ajuntament es va aclarir que l'alcaldessa no havia demanat que se suspengués la seva declaració, sinó l'admissió a tràmit de la denúncia. Colau ha afirmat en diverses ocasions que vol declarar i, per tant, s'espera que accedeixi per la  porta principal de la Ciutat de la Justícia de Barcelona per declarar com a investigada. Un cop acabi la declaració es desconeix si farà declaracions en sortir jutjat o  des de la casa consistorial.

Sis entitats

La querella, de 69 planes, presentada per l’Asociación para la Transparencia y la Calidad Democrática  acusa l’alcaldessa dels delictes de frau en la contractació, malversació de cabals públics, de negociacions prohibides i tràfic d’influències. I cita les entitats, “vinculades a l’entramat ideològic de Colau”: l'Observatori DESC (on Colau treballava abans d'assolir l'alcaldia. En la querella es precisa que cinc membres del seu equip municipal també hi van ser); Enginyers Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH, de la qual l'alcaldessa va ser una de les fundadores el 2009 i portaveu fins al 2014), i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).  També cita Ladefe i Ecologistes en Acció. Detalla que els diners a aquestes entitats afins es donaven a través de convenis, subvencions de forma directa o través de concursos i contractes menors. “El denominador comú -segons el querellant- era la suposada defensa de drets i la remunicipalització de serveis”. I exposa que, a més, rebien ajuts des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que presideix Colau.

Pel que fa a les subvencions, l’associació  assegura que es va renovar un conveni anterior pel període 2020-2022 per un valor de 324.600 euros, i s’afegeix que l’interventor municipal va insistir que es tractés com un contracte nominal i no pas com una subvenció global. Precisa que aquest conveni conjunt amb DESC, ESF, PAH i APE també es va realitzar l’any 2019 per 162.300 euros, sense concurs en assegurar que era "d’interès públic”. En l’escrit, s’admet que el conveni original hi era l’Observatori DESC i la PAH i es va signar en el mandat 2011-2015, quan governava el llavors alcalde de Convergència Xavier Trias. Colau, en ser escollida alcaldessa el 2015, va renovar aquest conveni. El querellant insisteix que aquestes entitats també reben altres subvencions públiques d'organismes supramunicipals.

Ajudes concretes

A més enumera subvencions sota sospita, com ara la subvenció relativa vers Campanya d’Aigua. Remunicipalització, consulta i drets de l’aigua. Per un valor de 85.670 euros, desglossat en aportacions de Barcelona (28.906 euros), AMB (12.500 euros), i la resta els ajuntaments de Sant Cugat, de Santa Coloma, MAEC i ACCD. També precisa que Enginyers sense Fronteres (ESF) ha tingut tres subvencions el 2020. Per exemple, Desenvolupament sostenible a través de compostatge i agroecologia feminista amb pressupost de 134.000 euros va rebre una subvenció de 80.000 euros. Ara, el global de les subvencions recollides en la querella no sumen els 80 milions denunciats.