Com més s'atansa el dia D, més minuts i espai ocupa el debat sobre les possibles aliances que es dibuixaran a partir del 15 de febrer, en funció de quin acabi sent el resultat de les eleccions. De sortida, ja hi ha una col·lecció de vetos que els partits que s'hi presenten han posat damunt la taula perquè els seus votants sàpiguen a qui pot acabar apuntalant el seu vot i amb qui no s'arrenglerarà el candidat que escullin. 

El compromís més recent, el de tots els partits independentistes que han promès per escrit el que ja han anat afirmant al llarg de tota la campanya, que no pactaran amb el PSC. Aquí, el matís és important, perquè una cosa és barrar el pas als socialistes perquè no puguin entrar a formar part del govern i l'altra servir-se dels diputats del PSC per aconseguir sumar els suports necessaris per una investidura. L'acord rubricat no en diu res, d'aquesta segona possibilitat. Una fórmula, la del suport extern, que evita descartar Salvador Illa amb Vox, malgrat que li han preguntat del dret i del revés. 

La suma més plausible, segons les enquestes, apunta que l'independentisme tindria la majoria necessària. Falta que sigui capaç d'entendre's. I és que la demoscòpia contempla la possibilitat que sols, ERC i Junts no en tinguin prou. I aquí, la CUP, PDeCAT o comuns tindrien la clau de la governabilitat. Menys factible sembla una suma dels partits no independentistes. L'opció d'una repetició d'eleccions no es pot descartar. 

ERC i PSC, aigua i oli

Un dels mantres que més s'han repetit al llarg de la campanya és que, si sumen, ERC, PSC i comuns tornaran a fer un tripartit. Dels tres interpel·lats, només els de Jèssica Albiach defensen obertament la reedició d'un govern d'esquerres. En canvi, i tot i les acusacions constants dels seus respectius rivals -Junts i Cs- republicans i socialistes descarten aquesta possiblilitat. 

Hi ha, això sí, una diferència entre la posició de cadascun d'ells. Salvador Illa garanteix que no s'integrarà a un govern on hi hagi independentistes, però no tanca la porta a que, si ho volen, no s'oposin a la seva investidura i la facilitin encara que sigui amb una abstenció. 

Per contra, la candidatura que lidera Pere Aragonès desestima fins i tot aquesta opció. El cap de llista d'ERC ha declarat públicament que no acceptarà els vots del PSC per ser investit. A la pràctica, això vol dir que si l'equació per arribar a la presidència només pot resoldre's amb la col·laboració dels escons del PSC -ja sigui amb una abstenció o un vot favorable- Aragonès renunciarà a presentar-se a la investidura. Tècnicament aquesta és l'única manera de no acceptar els vots d'algun altre grup parlamentari. Aquest dijous, preguntat directament ha preferit respondre que no contempla aquest escenari perquè creu que els partits independentistes seran prou forts. De fet, és el que pronostiquen la immensa majoria d'enquestes. 

L'ombra de Vox sobrevola Illa

El discurs sobre les hipotètics pactes per fer govern són, sovint, l'arma llancívola preferida dels candidats per desacreditar els seus adversaris. ERC s'ha abonat durant l'última setmana de campanya a l'advertiment als electors del PSC que el seu candidat pot acabar entenent-se amb Vox. "Si sumen, ho faran", afirmen els dirigents republicans, que s'adrecen directament als votants socialistes perquè evitin aquest risc canviant de papereta i triant la d'ERC. Ho han batejat com el vot útil per aturar el feixisme. 

Durant el debat de TV3, Salvador Illa va respondre sortint per la tangent la pregunta d'Aragonès sobre si acceptarà els vots de l'extrema dreta per arribar a la presidència de la Generalitat. Va limitar-se a dir que no hi negociarà, "ni per activa, ni per passiva ni per perifràstica". Des d'ERC adverteixen que això deixa oberta la possibilitat que faci com va fer Colau amb Valls a l'ajuntament de Barcelona. La líder dels comuns va revalidar l'alcaldia gràcies al suport extern de Manuel Valls. Entre ells no van negociar res, va ser el PSC que va fer d'intermediari, per vetar un alcalde independentista. 

Sobre aquest escenari cal tenir en compte que els comuns han avisat que no col·laboraran en una operació per investir Illa si és sumant els vots de Vox. 

La missió impossible: casar Junts i ECP

Ja abans d'arrencar la campanya Aragonès es va despenjar amb una proposta per liderar un govern a cinc per a la propera legislatura. Es tractaria d'un executiu que incorporés totes les forces sobiranistes favorables a l'amnistia i l'autodeterminació. És a dir, ERC, Junts, comuns, la CUP i el PDeCAT, deixant a banda la qüestió ideològica. Tot i que la majoria de sondejos indiquen que matemàticament els números sortirien de llarg, la qüestió és que dos dels actors imprescindibles perquè la suma sigui possible, els comuns i Junts, es veten mútuament. 

La clau: CUP o PDeCAT?

En les dues anteriors legislatures, la CUP ha tingut la clau de la investidura. Primer, amb Artur Mas l'any 2015. El veto de la CUP per investir l'expresident va forçar a un canvi de candidat i va acabar convertint Carles Puigdemont en president. Tres anys després, l'any 2019, els anticapitalistes van tornar a tenir el poder a les mans. I van bloquejar la investidura de Jordi Turull pel seu passat convergent, provocant així un canvi forçós de candidat, que va acabar duent Quim Torra a la presidència de la Generalitat. 

Ara, el PDeCAT reivindica el seu paper. Si aconseguiran o no el suport suficient com per entrar al Parlament és encara una incògnita. Precisament, els d'Àngels Chacón demanen el vot per poder ser ells els qui tinguin la clau de la propera investidura i puguin posar les seves condicions i no la CUP. 

Pel que fa a la resta de formacions, Ciutadans i PP només s'oposen a possibles enteses amb partits independentistes.