El col·lectiu d’advocats Atenes ha presentat una querella contra l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, tots els membres del seu executiu i el Tribunal Constitucional per haver impedit la investidura a distància de Carles Puigdemont. A tots ells els acusa d’un delicte de prevaricació i d’un altre contra l’exercici dels drets cívics que reconeix la Constitució espanyola.

Segons la querella, a la qual ha tingut accés El Nacional, es demana obrir un procés penal contra Rajoy, tots els ministres del seu Govern i els magistrats del TC per l’execució d’un “pla per impedir la investidura del candidat escollit democràticament” en les eleccions del 21-D, la qual cosa va suposar “conculcar els drets polítics i electorals reconeguts a la Constitució Espanyola”.

Segons els querellants, el govern espanyol i el TC van impedir la investidura de Carles Puigdemont “amb decisions i resolucions injustes” que van trencar “una de les garanties constitucionals que vertebren l’estat de dret”, que és el dret dels ciutadans a participar en la vida pública “directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions periòdiques”.

La demanda, que recorda que la llista electoral de Junts per Catalunya “no va ser impugnada per cap partit polític ni pel govern espanyol davant la Junta Electoral Central”, demana imputar els membres del Govern Rajoy i del Constitucional pels delictes de prevaricació i contra els drets fonamentals i demana que se citin a declarar a tots els querellats.

A més, el col·lectiu Atenes demana que es reclamin les comunicacions telefòniques que els querellats van fer entre els dies 24 i el 27 de gener i una fiança de 4.392.891 euros, “a raó d’un euro per votant” en les eleccions del 21-D, en entendre que la negativa a la investidura de Puigdemont va suposar la inhabilitació dels resultats electorals.

Denúncia contra Lamela

El mateix col·lectiu ja va denunciar, a principis de mes, el nomenament per part del Consell General del Poder Judicial de Carmen Lamela com a magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem, ja que consideren "que no té mèrits ni capacitats acreditades pel càrrec".

En aquella ocasió denunciaven que en el comunicat oficial que en va anunciar la designació no es parlava de la seva participació en la causa especial relativa a la “persecució i decret de presó provisional dels polítics catalans favorables a la independència”.