El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ho ha tornat a fer. Si a començaments d'aquesta mateixa setmana va acordar mantenir la denominació del carrer Caídos de la División Azul, situada al districte de Chamartín, al nomenclàtor madrileny, en honor dels morts en el contingent espanyol que va lluitar juntament amb nazis durant la Segona Guerra Mundial, ara ha decidit mantenir el carrer Millán Astray, destacat militar del bàndol colpista durant la Guerra Civil que va suposar el triomf del feixisme a Espanya.

En una sentència donada a conèixer dijous, el TSJM ha confirmat la decisió d'un Jutjat madrileny d'anul·lar la decisió de l'Ajuntament de la capital de substituir el 2017 el nom del carrer del general Millán Astray pel de Maestra Justa Freire, sota la justificació que no s'aprecia en el primer una exaltació de la dictadura, malgrat que va ser col·laborador directe d'un altre colpista, el posteriorment dictador Francisco Franco.

Així ho acorda el TSJM en una sentència en la qual desestima el recurs de l'Ajuntament contra la dictada el 2018 pel Jutjat del Contenciós-Administratiu número 7 de Madrid. Igual com el Jutjat, el TSJM considera que l'acord municipal manca de prou motivació que justifiqui el canvi de denominació del carrer en aplicació de la Llei de Memòria Històrica.

Fundador de la Legió espanyola

La mateixa sentència justifica que "ha quedat acreditat que ja l'any 1923 el general Millán Astray tenia el nom d'una plaça de Madrid, reconduïda posteriorment a carrer, com a reconeixement als mèrits concurrents a la seva persona per la seva intervenció en la guerra de les Filipines, per haver estat el fundador de la Legió espanyola, així com per les seves ferides en combat". És a dir, considera prou mèrits per obtenir un carrer haver participat en guerres colonials, haver estat fundador d'una unitat militar caracteritzada pel seu comportament bàrbar i atroç i haver quedat esguerrat.

A més, la sentència considera que aquests reconeixements "cap relació podien tenir òbviament amb l'exaltació de l'aixecament militar, la guerra civil o la dictadura" i recalca que "Millán Astray no va tenir intervenció en l'alçament militar de juliol de 1936 per trobar-se en tal data a l'Argentina", que no és obstacle perquè col·laborés activament amb els militars rebels a la seva tornada immediata a Espanya, on va ser director de Propaganda, i Premsa de l'organització colpista que acabaria aconseguint el poder a Espanya.

Per si no n'hi hagués prou, la sentència ressalta que la responsabilitat del general Millán Astray a la Guerra Civil no es relaciona amb la participació directa en les accions bèl·liques i defensa que el seu nomenament com a cap de premsa i propaganda va ser testimonial.

Per al TSJM no és rellevant per valorar una possible exaltació de l'aixecament militar, de la Guerra Civil o de la dictadura les circumstàncies posades en relleu en l'acord municipal de què el general Millán Astray fos el fundador de la Legió espanyola i autor de la frase "Visqui la mort, mori la intel·ligència".

 

Imatge principal: Millan Astray al costat de Miguel de Unamuno després del seu cèlebre enfrontament a la Universitat de Salamanca / Delegació de l'Estat per a Premsa i Propaganda