Ara fa quaranta anys, pel motiu que fos, el cop d’estat del 23-F va fracassar. Un any més tard, va començar a Madrid el judici oral, al Consell Suprem de Justícia Militar, on van ser processades fins a 33 persones. La sentència va arribar un any més tard, l’any 1983: 30 dels processats van ser condemnats; només tres van ser absolts. Però tan sols tres dels condemnats van rebre penes superiors a la que va rebre el vicepresident Oriol Junqueras per l’organització del referèndum de l’1-O, a qui també van acusar inicialment de rebel·lió. Són el tinent coronel Antonio Tejero, el general Alfonso Armada i el tinent general Jaime Milans del Bosch. Què se’n va fer dels cabecillas de l’operació colpista? Cap d’ells va complir els anys de presó que li havien caigut en la sentència. I cap d’ells, tampoc, no va mostrar mai cap mena de penediment.
Antonio Tejero, candidat
El tinent coronel Antonio Tejero va ser qui va liderar l’entrada de guàrdies civils armats al Congrés dels Diputats. I reincident: dos anys abans ja havia estat condemnat a set mesos de presó per l’intent de cop d’Estat de l’Operació Galàxia. Aquest cop li van caure trenta anys per rebel·lió militar consumada, amb agreujant de reincidència, inhabilitació durant el temps que durés la condemna i va ser expulsat de la Guàrdia Civil. No va complir els trenta anys de presó. El setembre del 1993 ja va sortir amb el tercer grau penitenciari i el desembre del 1996 ja li van donar la llibertat condicional. De fet, va ser l’últim dels condemnats a sortir de la presó.
Durant la seva estada a la presó, Tejero fins i tot va fundar un partit polític, Solidaridad Española, que va concórrer a les eleccions espanyoles del 1982, que va guanyar el socialista Felipe González. Inicialment la Junta Electoral Central va aturar la candidatura, però els tribunals de justícia van revocar la decisió. Sota el lema provocador ‘¡Entra con Tejero al Parlamento!’, i amb missatges enregistrats des de la seva cel·la, l’efímer partit ultra només va aconseguir 28.451 vots, el 0,14% dels sufragis al conjunt de l’Estat. Segons va revelar La Sexta, a la presó també tenia permís per rebre més visites de les reglades, una barra lliure de marisc i un tracte de VIP.
Encara viu, des que va sortir de la presó es mou entre Madrid i el seu apartament de Torre del Mar, a Màlaga. Ha anat fent les seves aparicions públiques, comptades però sonades. El 2006, en una carta al diari Melilla Hoy contra l’aprovació de l’Estatut. El 2012, amb una denúncia contra el llavors president Artur Mas per “sedició”. El 23 de febrer del 2014, en una caserna de la Guàrdia Civil on van fer una paella per celebrar l’aniversari de l’intent de cop d’Estat. Una de les seves últimes imatges públiques és del 2019, al cementiri de Mingorrubio, on va participar de la inhumació del dictador Francisco Franco, juntament amb el cercle familiar. El seu fill, també de nom Antonio Tejero i mossèn de professió, va oficiar la missa.
FOTO: L'exgeneral Alfonso Armada després de ser indultat pel govern de Felipe González (EFE)
Alfonso Armada, indultat
Antic combatent de la División Azul, el general Alfonso Armada era l’home de confiança del rei Joan Carles fins al 23-F, quan es va descobrir que estava darrere el cop d’estat. De fet, va arribar a ser primer cap de la Casa del Príncep i després, en morir el dictador, secretari general de la Casa del Rei. Va insistir fins a aconseguir que la Zarzuela l’autoritzés aquella nit a proposar-se com a president d’un govern de concentració nacional davant del Congrés dels Diputats, un pla frustrat per la negativa del mateix Tejero. Va ser condemnat a trenta anys de presó pel delicte de rebel·lió militar consumada, a més de la pèrdua del lloc de treball.
Però s’hi va estar pocs anys entre reixes. Després de cinc peticions d’indult fallides, finalment el govern socialista de Felipe González li va concedir l’indult total el 24 de desembre de 1988, just perquè pogués passar el Nadal a casa i no a la presó. L’indult va comptar amb l’informe favorable del Tribunal Suprem. Els magistrats de la sala militar demanaven ser “benignes” perquè s’havia reinserit: “Al llarg del temps que fa que compleix la pena de reclusió que se li va imposar, ha demostrat, de forma reiterada, la seva lleialtat a la Corona i a l’ordenament constitucional, fet que autoritza a tenir-lo per corregit”. Li hauria tocat sortir de la presó el 2007.
Un cop va sortir de la presó, va viure entre Madrid i el seu pazo a Santa Cruz de Ribadulla, a la Corunya. Va escriure unes memòries autoexculpatòries titulades Al servicio de la Corona i es va mantenir al marge dels focus mediàtics. Va morir el 2013, és a dir, 25 anys després de sortir de la presó. Per acabar-ho d’adobar, segons va informar la mateixa Casa Reial, els llavors reis Joan Carles i Sofia van enviar el condol a la família “a títol personal”, com quan Armada es va presentar al Congrés el 23-F després de passar per La Zarzuela.
FOTO: L'extinent general Jaime Milans del Bosch en sortir de la presó el 1990 (EFE)
Jaime Milans del Bosch, reincident
També antic combatent de la División Azul, Jaime Milans del Bosch era des del 1977 tinent general i comandament de la III regió militar, amb seu a València. Va ser l’únic dels capitals generals que va sumar-se, sense rumiar-s’ho, al cop d’Estat del 23-F. Després de l’entrada de Tejero al Congrés dels Diputats, va treure els tancs als carrers de la capital del País Valencià i va decretar l’estat d’excepció a tota la seva regió militar. Va ser jutjat i condemnat pel delicte de rebel·lió militar consumada, amb trenta anys de presó i expulsió de l’Exèrcit.
La presó no va ser, però, un obstacle. Fins i tot ja tenint sentència i estant entre reixes, també va participar d’un altre intent de cop d’estat, el del 27 d’octubre del 1982. A la presó de Fuencarral va reunir-se amb el coronel Luis Muñoz Gutiérrez, un dels tres conspiradors. Malgrat els trenta anys de condemna, només va estar privat de llibertat nou anys i 127 dies. El juliol del 1990 va aconseguir la llibertat condicional i no tornaria a trepitjar mai una cel·la. Va morir set anys més tard, d’un tumor cerebral.
Va intentar recuperar la seva condició de militar, però el Tribunal Suprem va ratificar l’expulsió. Mai no va penedir-se del que havia fet. El 1985, obria la portada de la revista Interviu, on concedia una entrevista. El titular: “Tornaria a actuar sense dubtar-ho”. El colpista, des de la presó, insistia que “davant les mateixes circumstàncies, tornaria a fer el mateix”. Alertava que la situació d’Espanya era, en aquell moment, fins i tot “més greu que el 1936”, quan Francisco Franco va donar el seu cop d’Estat.
FOTO PRINCIPAL: L'extinent coronel Antonio Tejero durant la inhumació de Francisco Franco al cementiri de Mingorrubio (EFE)