L’assassinat de la Núria, cuinera a la presó de Mas d’Enric, al Catllar, el 13 de març passat, per part d’un intern que complia una condemna d’11 anys de presó pel crim d’una dona el 2016, és l’agressió més greu que han viscut les presons catalanes des de 1984, quan la Generalitat va assumir les competències en Justícia, on s’inclouen les presons. El crim, tot i la seva gravetat, no ha fet trontollar les bases del model penitenciari català, centrat en la reinserció de la persona condemnada i defensat per gairebé tots els partits. Però sí la seva revisió. Fa temps que els sindicats de presons -la UGT és el majoritari- i treballadors -sobretot els aglutinats a la plataforma Marea Blava- denuncien que han augmentat les agressions als funcionaris de presons i reclamen més mesures de seguretat. Una realitat no negada per la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que en el Parlament va admetre que en assumir el departament, ara fa un any i escaig, tots els indicadors estaven de caiguda, amb més agressions, més suïcidis de reclusos, més conflictivitat i detecció de malalties mentals.
La consellera Ubasart va explicar que va demanar un reforç de personal pendent de fa anys, aprovat pel Govern i amb la complicitat d’altres departaments, especialment el de Salut. Un centenar de professionals de diferents perfils han entrat a les nou presons catalanes, recentment, i n’hi ha 407 treballadors més que s’han d’incorporar de forma pactada amb els sindicats, segons Justícia.
Negociacions la setmana vinent?
Els representants sindicals, per ara, mantenen el torcebraç i volen la dimissió de la consellera i del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. Aquest dimecres un grup de treballadors ha bloquejat l’accés a la presó de Quatre Camins, que els Mossos d’Esquadra han desactivat sense incidents. A més, el director de la presó de Mas d'Enric ha presentat la seva dimissió, que Justícia ha desvinculat que sigui pel crim de la treballadora. Això no obstant, hi ha contactes i s'espera que es reprenguin les negociacions amb els sindicats la setmana vinent, segons fonts del Govern.
Més de 500 funcionaris agredits
Els treballadors asseguren que hi ha noves agressions des del crim de la Núria. Però, com es comptabilitzen les agressions que pateixen els funcionaris als centres penitenciaris?
Doncs, la llista d'agredits i la seva classificació s'acorda entre els sindicats i la direcció de Serveis Penitenciaris, segons detallen fonts del Departament de Justícia. S’indica que un cop al mes es reuneixen les dues parts per tal d’analitzar les agressions patides pels treballadors i posar mesures per reduir-les. A la reunió, s’analitza cas per cas i es decideix la classificació de cada agressió en tres categories: agressió greu, lleu o sense lesió. És a dir, les estadístiques oficials, publicades pel Departament de Justícia, són revisades i aprovades pels sindicats, malgrat que hi ha treballadors que indiquen que hi ha més agressions de les que s’informa oficialment.
Es precisa que les agressions greus són totes aquelles que són baixa laboral mèdica, encara que sigui d’un dia o d’unes poques hores de durada. Així, es considera greu una contusió o un cop al dit, i també un ingrés a l’UCI. Per tant, aquesta classificació no és equiparable a les que s’usa en termes hospitalaris quan s’indica que una persona ha patit una lesió greu.
Les agressions lleus són totes aquelles que no són baixa laboral mèdica, com ara rascades, petits talls o hematomes. I, les agressions sense lesió fan referència a aquells incidents sense afectació física. Des de Justícia s’hi assegura que els serveis mèdics tenen cura del personal agredit i que no se’ls dona l’alta laboral fins que es considera que la persona està completament recuperada.
Quina és l’evolució de les agressions?
Les xifres que recull i mostra el Departament de Justícia evidencien que hi ha un augment dels incidents: l’any 2017 va haver-hi un total de 202 professionals agredits, xifra que es va elevar a 577 el 2023. Pel que fa a les agressions greus, l’any passat va afectar l’1,3% de la plantilla, formada per 5.801 treballadors. És a dir, 1 de cada 100 treballadors va patir una agressió greu el 2023. La xifra més baixa va ser el 2017 amb un 0,6% d’agredits greus del total de professionals (5.691).
Fonts del Departament de Justícia indiquen que les mesures i canvis introduïts ja comencen a donar bons resultats. S’hi detalla que el febrer de 2023 es van registrar 7 agressions greus, mentre que en el mateix mes d’aquest any es van reduir a 2 casos. També baixen les lesions lleus, però augmenten de forma substancial les agressions sense lesió (de 18 casos el febrer de 2023 a 29 casos el febrer passat).
Fins i tot, s’indica que amb les mesures aplicades al llarg de l’any 2023 s’aconsegueix aturar un creixement d’incidents. Segons les dades de Justícia el personal agredit augmenta un 24% de 2020 a 2021; un 53% de 2021 a 2022, i baixen fins al 7% de 2022 a 2023. Caldrà veure si les xifres a la baixa es mantenen.
A la foto principal, dues treballadores de presons, escolten la intervenció de la consellera Ubasart, en la protesta davant del Parlament. / Foto: Carlos Baglietto