Les dades d’usos lingüístics són molt complexes a tots els àmbits, però el sanitari és un dels espais on aquestes són més fràgils, amb cada cop més professionals (sobretot metges) que venen a Catalunya des de països de l’Amèrica Llatina i que són castellanoparlants. Sobre aquest tema ha tractat l’acte organitzat per la Fundació Puigvert, que ha engegat els últims mesos el seu pla de gestió lingüística amb el lema “A la Fundació Puigvert, fem salut en català!”. Carme Facundo, representant del Consell per la Llengua de la fundació, ha explicat que es van decidir a posar-lo en marxa perquè a la sanitat catalana cada vegada hi ha més treballadors que venen de fora, i que amb això “hi guanyem tots” però que també es paga “un preu”, el de la llengua i la cultura. L’objectiu és, llavors, que els treballadors entenguin la importància que aquestes tenen per al país. En paraules d’Helena Ris, l’objectiu és respectar la legislació vigent i també assumir “el repte del català a la Fundació, de manera amable però ferma”.
Un pla que posa negre sobre blanc
L’encarregat de cloure l’acte ha estat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que ha descrit el pla de la Fundació com un “producte de qualitat”, ja que preveu accions concretes, i s’ha aconseguit “posar negre sobre blanc amb un seguit de mesures que seran efectives”, i ha celebrat el compromís d’una institució amb 750 treballadors amb la llengua. “La situació del català és complexa, delicada i, en l’àmbit sanitari, és fonamental, perquè aquest afecta tota la població: des que naixem fins que morim, tots passem pel sistema”, ha reflexionat Vila, que ha assegurat que l’increment de professionals sense competències lingüístiques pot suposar una sèrie de vulneracions en un moment en què les persones són especialment vulnerables, que és quan van al metge. Vila ha celebrat, així, les iniciatives, i també ha proposat a l’entitat, per exemple, que més enllà de formar parelles lingüístiques, també facin “cafès lingüístics”, és a dir, dediquin una taula de la cafeteria on els treballadors no catalanoparlants sàpiguen que allà el podran practicar.
Drets i deures lingüístics
Què recull, però, aquest pla lloat pel conseller? Són catorze punts que comencen amb la creació d’una comissió operativa, que es reuneix periòdicament un cop al mes i que comptarà amb la presència d’un referent lingüístic, que seguirà el manual de bones pràctiques lingüístiques de la Fundació. A més, haurà d’atendre les reclamacions lingüístiques, siguin internes o dels usuaris, entre altres funcions. També està prevista una enquesta entre el personal de la casa per conèixer els usos lingüístics i la posada en marxa de la formació lingüística. És a dir, a través del departament de recursos humans, planificar la inscripció dels professionals que ho demanin als cursos oficials del Consorci de Normalització Lingüística o dels que ofereix el departament de Salut adreçats als treballadors. Més enllà d’aquests cursos, la Fundació es compromet a fer totes les accions formatives als professionals i pacients en català. En la mateixa línia, les aplicacions informàtiques tenen el català com a llengua predeterminada.
Pel que fa a la contractació, Recursos Humans vetllarà perquè tots els nous professionals contractats compleixin amb els requisits lingüístics estipulats per llei i si s’ha de contractar, per motius excepcionals, una persona que no l’acrediti, s’inclourà una clàusula amb un termini màxim per fer-ho. A més, es posarà a disposició dels usuaris dels centres decàlegs amb els seus drets lingüístics perquè els exerceixin, entre altres mesures. L’acte ha comptat amb una taula rodona amb la participació d’Antoni Castells, president del grup de dinamització del català de l’Hospital Clínic, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, Lluís Mont, president de l’associació Salut pel Català, i la mateixa Carme Facundo.
Uns professionals amb capacitat per aprendre i parlar en català
Durant el debat s’ha lamentat, per exemple, que hi hagi pacients catalanoparlants que hagin de rebre la informació en castellà, fins i tot quan se’ls comunica una cosa tan greu com un càncer o que han de començar un tractament de diàlisi. En la mateixa línia, s’ha arribat a la conclusió que els catalans són massa resilients i accepten massa que se’ls parli en un altre idioma, quan el seu dret és el de ser atesos en la seva llengua. També s’ha posat sobre la taula la importància de la seguretat clínica, ja que parlar amb la seva llengua habitual evita errors.
Davant l’increment de metges vinguts de fora de Catalunya i que, per tant, no són catalanoparlants, s’ha assegurat que molt sovint sí que volen aprendre la llengua, però que no troben les oportunitats o que no se’ls explica com s’ha de fer, ja que, els darrers anys, no s’han trobat amb exigències en aquest sentit: “La majoria no són hostils, tenim unes pors com a societat i per part de certs governants que són realment infundades”, ha reflexionat Escuder, president de Plataforma per la Llengua, que també és metge. Alhora, però, també n’hi ha que fa anys que viuen a Catalunya i que entenen perfectament l’idioma, però que no fan el pas de parlar-lo per por o vergonya. En aquest sentit, Antoni Castellà ha fet broma, assegurant que els professionals sanitaris “tenen capacitat per aprendre la llengua”: “Sempre els dic que si s’han tret el MIR, no tindran cap problema per aprendre català”.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!