ERC celebrarà la segona volta del seu congrés després que cap de les candidatures aconseguís superar el 50% dels vots de la militància en una primera ronda aquest dissabte 30 de novembre. Oriol Junqueras va quedar molt a prop d'aconseguir-ho, amb un 48,3% dels vots a només 111 de superar el tall del 50%. Xavier Godàs, de Nova Esquerra Nacional, va quedar molt més lluny, amb 2.308 vots (un 35,3%), i serà qui s'enfronti a Junqueras en aquesta segona volta per la presidència. Mentres, Helena Solà, de Foc Nou cau de la cursa tot i que la seva candidatura, que va recollir 824 vots, guanya protagonisme. Si Godàs vol superar Junqueras, els necessita tots. Els ulls també estan posats sobre les 244 persones que es van abstenir, tal com reclamava el Col·lectiu 1 d'octubre després de no haver aconseguit prou avals per presentar-se. Però com funciona aquesta segona volta de la qual en sortirà segur el nou president d'Esquerra?
"En el cas que cap de les candidatures a l’Executiva Nacional obtingui més del 50% dels vots vàlidament emesos a favor, s’ha de procedir a la celebració d’una nova jornada electoral en el termini de 15 dies", així es recull als estatuts d'ERC la celebració d'aquesta segona volta, tot i que segons el text s'hauria de celebrar el 15 de desembre i tindrà lloc el 14. També queda escrit que hi han de participar les dues candidatures que hagin obtingut més vots, en aquest cas, la de Junqueras i la de Godàs. "En un termini màxim d’una setmana, les candidatures poden ser modificades en un màxim del 50% de les persones components de l’anterior candidatura", és aquí on comencen les negociacions amb Foc Nou, davant la possibilitat d'arribar a un pacte per incorporar a membres de la seva candidatura per tal d'aconseguir els vots dels militants que els han fet costat fins ara.
Godàs ha tancat la porta a aquesta possibilitat, assegurant que seria un "insult" als militants ja que seria repartir-se les cadires, mentre que Junqueras ha assegurat que està "disposat" a tot per "reconstruir tantes coses com facin falta". Des de Foc Nou han assegurat que parlaran amb les dues candidatures, però Alfred Bosch, un dels seus impulsors i que ha estat candidat a la secretaria general del parit, ha posat en dubte que Junqueras sigui la persona indicada per situar-se al capdavant del partit per la seva responsabilitat en el cas dels cartells contra els germans Maragall: ""Les responsabilitats polítiques existeixen. Si tu estaves al volant, o bé ho sabies i no dius la veritat o bé no et vas assabentar d'aquestes coses tan greus", ha plantejat. Aquest és un element important ja que encara que es puguin modificar el 50% de les candidatures, el candidat a la presidència ha de ser el mateix.
El precedent del 2008: un lideratge amb només el 37% dels vots
El congrés del 2008, va ser l'últim en què es van presentar més d'una candidatura, com enguany. També va estar marcat per la guerra interna, amb fins a quatre opcions, i que va acabar provocant escissions internes. En el seu moment, es va imposar Joan Puigcercós com a president, però només amb el 37,22% dels vots, una xifra que no li va permetre tancar la crisi, tal com es va demostrar en les eleccions del 2010, quan el partit va perdre la meitat dels seus diputats i es va quedar amb només deu al Parlament. Puigcercós va acabar dimitint com a president després d'aquests pèssims resultats, també a les municipals, però va deixar el seu relleu ben lligat en mans de Junqueras. En aquesta campanya, però, ha fet costat a la proposta de Godàs.
Per evitar que es tornés a donar una situació com aquesta, amb un lideratge que comptava amb menys de la meitat del suport de la militància, es va decidir reformar els estatuts per preveure aquesta segona volta entre les dues formacions més votades. Inicialment, aquesta segona volta estava previst que se celebrés 21 dies després de la primera, però es va acabar per avançar una setmana. Amb el lideratge granític de Junqueras i Rovira durant 13 anys, aquesta opció no s'havia hagut de fer servir ja que en tots els congressos (2015, 2019 i 2022) només es va presentar una única candidatura, la seva. Ara, després del trencament d'aquest tàndem que ha quedat fet miques, la segona volta ja és una realitat i qui mani durant els pròxims quatre anys ho haurà de fer amb el suport d'almenys la meitat de la militància. El dubte és si això serà suficient per recosir una formació més que dividida.