Després de gairebé quatre mesos de crisi interna a Esquerra Republicana, accelerada pels nefastos resultats del 12 de maig i la pèrdua del Govern de la Generalitat (i agreujada pel cas dels cartells contra els germans Maragall) el setembre començarà al carrer Calàbria amb el terreny de joc definit per a la batalla per liderar el partit. Que estigui definit, però, no vol dir que sigui definitiu, ja que la data del congrés, fixada el 15 de maig pel 30 de novembre, està en entredit i podria avançar-se, una decisió que encara s’ha de prendre. Coincidint amb la darrera setmana d’agost, després de la investidura de Salvador Illa amb els vots dels seus vint diputats al Parlament, els moviments s’han accelerat quan, teòricament, encara falten tres mesos pel congrés nacional i més d’un per haver de presentar la proposta definitiva dels equips. Per un costat, la candidatura Militància Decidim, liderada per Oriol Junqueras, va anunciar la seva posada de llarg el 21 de setembre a Olesa de Montserrat. Dos dies després, Nova Esquerra Nacional, que inclou els partidaris de la renovació de lideratges seguint les tesis de Marta Rovira, va prémer l’accelerador i també es va presentar en societat, però, això sí, sense revelar qui seria el seu candidat a la presidència del partit. És a dir, el nom de la persona encarregada d’evitar que Junqueras torni a ser el número 1 dels republicans, una posició que ara ocupa la secretària general després de la seva dimissió.
Crítiques als personalismes
En aquesta presentació en societat de la candidatura Nova Esquerra Nacional hi van intervenir quatre portaveus amb la clara intenció de demostrar que es tracta d’una candidatura coral i on el futur candidat a la presidència, que encara tenen pendent escollir, no serà tan important com el conjunt de l’equip. Eren Marc Aloy (alcalde de la ciutat més important on governa Esquerra, Manresa), Teresa Jordà, Alba Camps (exdiputada al Parlament) i Xavier Godàs (exalcalde de Vilassar de Dalt). En algun moment de les seves intervencions tots quatre van ser crítics amb l’hiperlideratge que ha marcat els últims anys el partit. La més clara de totes va ser Jordà que, per deixar clar que el seu és un projecte col·lectiu, va apuntar que no s'ha format “al voltant d’una sola persona”. “Els lideratges han d’estar al servei de l’organització i no l’organització al servei dels lideratges”, va apuntar per la seva part Alba Camps.
Els possibles noms per omplir el buit
De moment, aquesta candidatura no és personalista per un element fonamental: cap persona ha estat elegida com a candidata a la presidència del partit. Des de les seves files deixen clar que, entre la seixantena de persones que la conformen de moment, més les que encara s’hi han d’afegir, hi ha gent prou capacitada per disputar-li la presidència a Junqueras i també per assumir-la després. Els ulls estaven posats dijous sobre els quatre portaveus, però just darrere seu també hi havia un grapat de persones, majoritàriament dones, que tenen paperetes per acabar sent les escollides.
Entre elles destaquen Raquel Sans, que poques hores abans havia dimitit com a portaveu del partit i que des que va aterrar a ERC ha anat guanyant quotes de poder fins a arribar a ser vicepresidenta del Parlament. Va entrar al partit en les eleccions del 2017 com a número 6 per Tarragona i el 2019 va passar a formar part de l’Executiva com a vicesecretaria general de Dones, un càrrec que encara ocupa. També Marta Vilaret, regidora d’Esquerra des de principis dels 2000 en ajuntaments del Vallès (primer a Santa Maria de Martorelles i ara a Mollet del Vallès) i també membre de l’Executiva com a vicesecretaria de lluita antirepressiva. Durant els últims mesos el seu nom s’ha fet sentir més, especialment durant les negociacions per la llei d’amnistia, ja que hi va tenir un paper clau en nom d’Esquerra. En el primer discurs a la seu d’ERC en tornar de l’exili, Marta Rovira, va dedicar-li unes paraules sentides d’agraïment. Pilar Vallugera, diputada d’ERC al Congrés i companya de Jordà a Madrid, també era a primera fila aquest dijous en la presentació de la candidatura. A finals de juliol va ser una de les persones que més clarament va oposar-se a investir Illa i en els darrers dies ha estat molt crítica a les xarxes socials davant les peticions del junquerisme d’avançar el congrés.
Jordà va insistir que la seixantena de persones que omplien la sala en la presentació de la candidatura no serien les úniques. Ella era l’únic membre del Consell Executiu d’Aragonès present a l’acte, però el manifest publicat a mitjans de juny on es demanava una renovació dels càrrecs, signaven pràcticament tots. En aquest sentit, una de les més destacades era la vicepresidenta Laura Vilagrà, que hores més tard de la presentació de Nova Esquerra Nacional va compartir una fotografia a Instagram de tot l’equip sota el missatge “Endavant equipàs”. Va ser un fitxatge de Junqueras per a les eleccions del 2021 i després es va convertir en la mà dreta d’Aragonès al Govern. Després dels mals resultats el 12-M, el president va dimitir, però la seva número 2 -també a les llistes- continua sent diputada al Parlament. El dia que Junqueras va plegar com a president a la cambra catalana s’escollia la nova presidència i el nom de Vilagrà es va posar sobre la taula si finalment l’acabava ocupant ERC. En aquest sentit, també destaca el nom de Roger Torrent, que ha estat una de les cares més reconegudes dels republicans en els últims anys, especialment durant l'etapa com a president del Parlament, quan molts veien en ell la persona que podria omplir el buit electoral de Junqueras. Hi ha qui no descarta la possibilitat que Marta Vilalta, que des del 2019 té un pes molt important dins l'Executiva com a adjunta a Rovira i portaveu al Parlament, acabi liderant la candidatura.
Junqueras, mesos d'avantatge
Mentre Nova Esquerra Nacional es presenta amb una seixantena de cares, però sense un líder, Junqueras fa mesos que volta per Catalunya per recollir les opinions de la militància. No li poden retreure que no advertís quins eren els seus plans, ja que en la roda de premsa posterior a l'anunci de la dimissió ja va deixar clares les seves intencions i ho està complint fil per randa. I on no arriba Junqueras per explicar el seu projecte ho fan persones de la seva confiança. Precisament això és el que un sector de la militància retreu a Nova Esquerra Nacional: que s'hagin presentat en públic abans de presentar-se en privat, abans d'explicar el seu projecte a les persones que han de decidir el futur del partit.
Tothom vol “renovar”
Segons es pot llegir en la seva pàgina web i tal com els seus portaveus van insistir durant la roda de premsa, Nova Esquerra Nacional assegura que té un “projecte intern renovador”. En el comunicat enviat a la premsa, Militància Decidim es defineix com “el moviment de renovació amb què Oriol Junqueras participarà al congrés d’ERC”. Després de les quatre derrotes electorals consecutives, tant uns com els altres volen ser els que girin full d’aquesta etapa, tot i que en els dos casos hi ha membres d’aquesta darrera Executiva, fet que obre les portes als rivals per negar que els seus contrincants puguin ser capaços de fer net.
Els següents passos
Sempre amb la incògnita oberta respecte a la data del congrés, que només s’aclarirà quan s’hagi pronunciat la Comissió de Garanties a qui tant la direcció com l’equip de Junqueras han demanat informes, els equips continuaran fent feina aquesta setmana. La gira catalana de Junqueras no s’ha interromput ni un minut tal com ell mateix o persones del seu entorn han compartit a les xarxes, com ara a Sant Pere de Torelló o Polinyà en els darrers dies. La data marcada al seu calendari és la del 21 de setembre, dia en què es veuran els eixos principals de la seva candidatura en l’acte convocat a Olesa de Montserrat i on estarà acompanyat d’entre d’altres, Raül Romeva, Diana Riba, Bernat Soler (exconseller d’Exteriors inhabilitat) o Marc Puigtió (alcalde de Sant Julià de Ramis). Que siguin ells algunes de les persones que parlaran durant l’acte no ha de voler dir que figurin entre els noms que acompanyaran els de Sant Vicenç dels Horts a la candidatura, on un dels grans dubtes que estan oberts és qui proposarà per a la secretaria general.
Ara ja presentats, els membres de Nova Esquerra Nacional continuaran amb les seves trobades, que fins ara han estat de caràcter privat. En el seu cas, un dels passos imprescindibles serà trobar el nom que proposaran per a la presidència del partit, tot i que Jordà, que exerceix de portaveu també davant dels mitjans, ha assegurat en les últimes hores que estan “en el què i el com i no el qui”: “Ja vindrà”. Temps de marge en tenen, ja que el procés formal del congrés començarà el 7 d’octubre, quan els militants rebran la convocatòria. Llavors s’obrirà el termini d’una setmana fins al dia 15, quan s’haurà de formalitzar les propostes de candidatures, amb equips paritaris, de màxim 28 membres.
Més candidatures
Tot i que són les que protagonitzen més titulars, Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional no seran, ben segur, les úniques candidatures entre les quals els militants podran triar el 30 de novembre. S’ha de comptar també amb la del Col·lectiu 1 d’Octubre, els crítics amb el rumb que ha pres la direcció del partit en els últims anys, que inclou les dues candidatures que ja estan en marxa, a qui retreuen haver abandonat l’independentisme per negociar amb el PSOE. Evidentment, també eren contraris als pactes amb el PSC, tot i que de defensors del ‘no’ a Illa n’hi ha també a la resta de candidatures.