La llei d’amnistia continua fent passes al Tribunal Constitucional, en un recorregut que ha de culminar amb un pronunciament sobre la seva validesa que encarna l’esperança de l’independentisme i del govern espanyol per aconseguir una aplicació plena i completa de la norma de l’oblit penal. Ara toca estudiar i resoldre les 54 recusacions que s’han presentat per apartar quatre magistrats: 27 contra els progressistes Cándido Conde-Pumpido (el president), Laura Díez i Juan Carlos Campo (en aquest cas, han perdut el seu objecte perquè el TC ha acceptat l’abstenció sol·licitada pel mateix Campo) i 27 contra el conservador José María Macías. És un rècord en la història del Tribunal de Garanties. Aquest dimarts s’estudiarà la de Conde-Pumpido i, posteriorment, es discutiran les de Díez i Macías. Fonts del TC recorden que cada recusació “paralitza el procediment corresponent” i assenyalen que, per aquesta raó, la tramitació dels recursos contra l’amnistia és “més lenta”.
El tribunal que haurà de pronunciar-se sobre les tres recusacions està format per vuit magistrats, ja que el TC ha deixat fora de la deliberació els quatre membres recusats: hi haurà quatre conservadors i quatre progressistes. Ara bé, el fet que Inmaculada Montalbán en sigui la presidenta garantirà la majoria a favor de la postura del bloc progressista. La decisió de mantenir als quatre magistrats al marge arriba després de les queixes de José María Macías que, en un vot particular a la interlocutòria que va acceptar l’abstenció de Juan Carlos Campo i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, va denunciar que el tribunal s’havia constituït “de manera irregular” perquè van participar-hi “magistrats recusats abans que es resolguessin les recusacions”. Segons Macías, això podria portar “fàcilment” a una “aparença de connivències entre els magistrats recusats que erosionaria de manera irremeiable el crèdit del tribunal”.
El PP i vuit governs autonòmics recusen Cándido Conde-Pumpido i Laura Díez
Cándido Conde-Pumpido i Laura Díez (juntament amb Juan Carlos Campo) han estat recusats en nou recursos d’inconstitucionalitat: el del PP i el dels governs autonòmics de Madrid, Galícia, Andalusia, el País Valencià, Castella i Lleó, Cantàbria, Extremadura i les Illes Balears. La maniobra del PP té l’objectiu d’evitar la majoria progressista del TC (que està format per set magistrats progressistes i cinc conservadors) per tal d’intentar aconseguir una sentència contrària a l’amnistia. Si no prosperen les recusacions, els populars tindran “moltes dificultats per entendre” que la decisió del TC ha estat dictada per “persones independents”. Així es va expressar fa un mes Alberto Núñez Feijóo, que va lamentar en una entrevista en Onda Cero que l’actual TC és el que té “més sospites de parcialitat”. Així mateix, Isabel Díaz Ayuso va justificar les recusacions per la “pública i notòria vinculació amb el PSOE” de Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat entre el 2004 i el 2011, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa) i Laura Díez (que entre el febrer del 2020 i el maig del 2022 va ser directora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica, un òrgan directiu del Ministeri de la Presidència).
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat volen apartar José María Macías
Per la seva part, José María Macías ha estat recusat per la Fiscalia i per l’Advocacia de l’Estat. La Fiscalia sosté que, com a vocal del CGPJ, Macías “va participar directament” en l’elaboració dos pronunciaments del CGPJ que contenien una “crítica demolidora” de l’amnistia “àmpliament basada en consideracions d’inconstitucionalitat”. A més, esgrimeix que aquests pronunciaments van suposar una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la llei i van comportar una “extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica” valoració de la llei que porta a concloure que hi ha una “sospita legítima d’inclinació envers un criteri preestablert”. En la mateixa línia, l’Advocacia de l’Estat considera que queda acreditat que Macías va tenir un “extens coneixement” del litigi quan era un càrrec públic i “va formar opinió” juntament amb la resta de vocals del CGPJ en “detriment de la deguda imparcialitat”.
Els arguments del TC per oposar-se a 33 recusacions de l’independentisme que ara es poden girar en contra al PP
Tot fa pensar que el TC descartarà les sol·licituds de recusació contra Cándido Conde-Pumpido i Laura Díez i garantirà així la majoria progressista. En el passat, va ser l’independentisme el que va voler apartar magistrats conservadors en casos vinculats al procés. Molt especialment en les recusacions contra Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, promogudes pels líders del procés (per Junqueras, Romeva i Bassa i per Puigdemont, Ponsatí, Comín i Puig). Ara bé, el TC va tancar la porta a totes elles. El 2021, el Tribunal de Garanties va sostenir que el “perfil ideològic i jurídicament heterogeni contribueix a conformar el tribunal” i va assenyalar que el fet que un magistrat del TC hagi estat designat “precisament per les seves idees i opinions expressades a través dels instruments habituals de difusió jurídica” forma part de la “pròpia naturalesa de les coses”. Ara, aquests arguments, que feien descarrilar les pretensions de l’independentisme, poden impedir que el PP se surti amb la seva.
En alguns dels seus passatges, aquella interlocutòria citava algunes de les conclusions a les quals havia arribat el mateix TC el 2013 per descartar la recusació promoguda pel Parlament de Catalunya, en aquella època presidit per Núria de Gispert, contra Pedro José González-Trevijano en la resolució del recurs presentat pel govern espanyol presidit per Mariano Rajoy contra la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i de sis recursos d’inconstitucionalitat promoguts pel PP contra lleis catalanes. En aquella ocasió, el TC va defensar la “necessària pluralitat de perspectives jurídiques que conflueixen en les deliberacions i decisions del Tribunal com a òrgan col·legiat per excel·lència” i va esgrimir que les “diverses circumstàncies” de la “trajectòria personal” de cada magistrat “no poden considerar-se sense més ni més condicionaments negatius que afectin a la seva imparcialitat”, donat que la imparcialitat “no equival a una exigència d’aïllament social i polític gairebé impossible de complir”.
La interlocutòria del 2021 també al·ludia a afirmacions que va fer el TC en virtut de la recusació que va presentar el PP el 2006 contra Pablo Pérez Tremps en un recurs d’empara contra l’admissió a tràmit al Congrés del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. “No pot pretendre’s la recusació d’un jutge pel mer fet de tenir criteri jurídic anticipat sobre els assumptes que ha de resoldre”, va assenyalar el Tribunal de Garanties. Així mateix, va deixar clar que el TC i la resta de tribunals han d’estar integrats per jutges que “no tinguin la ment buida sobre els assumptes jurídics sotmesos a la seva consideració” i va subratllar que “no pot estranyar” que un magistrat, abans d’arribar al TC, s’hagi “pronunciat voluntàriament o obligadament sobre matèries jurídiques” que posteriorment hagi d’estudiar. “El que precisa la funció jurisdiccional són jutges amb una ment oberta als termes del debat i a les seves sempre variades i diverses solucions jurídiques”, concloïa.
A més, el TC va dictaminar el 1983 que “l’afinitat ideològica no constitueix per si sola causa de recusació” i va subratllar, en resposta a un grup de diputats de Herri Batasuna, que “ningú pot ser desqualificat com a jutge a raó de les seves idees”. Cinc anys més tard, va afegir que una “possible afinitat ideològica no és en cap cas factor que minvi la imparcialitat per jutjar els assumptes” que el TC ha de decidir. Tota aquesta jurisprudència és la que podria servir de base per rebutjar les recusacions que ha impulsat el PP.
Juan Carlos Campo es va apartar perquè, com a ministre de Justícia, va fer una valoració “expressa i genèrica” sobre l’amnistia
Qui ja ha quedat fora dels debats sobre l’amnistia és Juan Carlos Campo. Ell mateix va sol·licitar apartar-se i el ple del TC ho va acceptar. Segons va expressar ell mateix en un escrit al que ha tingut accés ElNacional.cat, el que “exclusivament” va justificar la seva abstenció va ser afirmar, en l’exposició motivada dels indults als presos polítics que va firmar com a ministre de Justícia, que l’amnistia que “es reclama des d’alguns sectors independentistes” és “clarament inconstitucional”. A parer seu, aquesta frase incloïa una “valoració expressa i genèrica sobre la inviabilitat constitucional de l’amnistia”, cosa que “permetria argumentar externament un dubte” sobre la meva “imparcialitat objectiva”.
Juan Carlos Campo es feia seva una afirmació d’una sentència del TC de 2001 que adducía que “les aparences són molt importants perquè el que està en joc és la confiança que els tribunals han d’inspirar a qui sotmet a judici les seves pretensions, i a la resta dels ciutadans”. Per tot això, la conclusió del Constitucional va ser acceptar l’abstenció de Campo al·legant que es donaven dues possibles causes de recusació: tenir “interès directe o indirecte” en el cas i haver ocupat un càrrec públic en ocasió del qual haguñes “pogut tenir coneixement de l’objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat”.
José María Macías sosté que “l’expressió d’opinions” sobre temes jurídics “no inhabilita” els magistrats
La decisió d’acceptar que Juan Carlos Campo s’apartés va comptar amb els vots particulars d’Enrique Arnaldo, José María Macías i Concepción Espejel. En el seu escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, Macías va expressar que una abstenció “justificada en la circumstància d’haver sostingut una opinió jurídica en el passat” sobre un tema sotmès al coneixement del Constitucional “contradiu la doctrina” del TC, especialment la que va expressar el 2021, en el cas de les recusacions dels líders del procés contra Concepción Espejel i Enrique Arnaldo.
José María Macías sosté que “l’expressió d’opinions” sobre temes jurídics en publicacions científiques o articles periodístics, i “fins i tot en informes oficials del CGPJ”, és quelcom que “no inhabilita els magistrats per participar en la decisió d’un assumpte”. Macías subratlla la importància que els magistrats estiguin “disposats a assumir” que al debat les seves opinions es poden “matisar, canviar o senzillament abandonar per assumir les d’altres magistrats”. Per tant, concloïa que “ni es presentava la causa d’abstenció ni resultava procedent acceptar-la conforme a la doctrina” del TC. Malgrat això, reconeixia que el fet que Juan Carlos Campo hagués afirmat que tenia “interès”, encara que fos “inidentificable”, l’inhabilitava com a membre del Tribunal. “Aquest judici, eminentment subjectiu i personal del propi abstingut, difícilment pot ser discutit”, reblava.