Nova oportunitat per reconèixer i garantir el “dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició” de les víctimes del robatori de nadons a l’estat espanyol. Per tercera vegada, diferents grups parlamentaris han registrat al Congrés dels Diputats una proposició de llei amb aquest objectiu. En aquesta ocasió, han estat la majoria dels socis d’investidura de Pedro Sánchez, excepte el mateix PSOE: ERC, Junts, Bildu, Sumar, Podemos i el BNG. A part dels socialistes, tampoc l’ha subscrit el PNB i Coalició Canària. Tanmateix, els impulsors de la iniciativa asseguren que compten amb el “compromís explícit” tant del PSOE com del PP per facilitar la presa en consideració de la proposició de llei i que pugui iniciar el seu recorregut parlamentari.
I no només això: “Tenen com a prioritat treure aquesta llei, no només en aquesta legislatura, sinó com més aviat millor”, ha subratllat Soledad Luque, presidenta de l’associació Tots els nens robats són també els meus nens, que ha demanat als grups que “no es quedin en paraules”. Des de l’entitat, no han conversat amb Vox perquè no parlen amb “negacionistes”. En les dues ocasions anteriors en les quals també es va impulsar una proposició de llei d’aquestes característiques, la iniciativa va quedar paralitzada i aparcada. Ambdues van superar el seu primer examen parlamentari, la presa en consideració, però no van anar més enllà de la segona fase de la tramitació, la presentació d’esmenes, i van acabar decaient per sengles avançaments electorals.
Soledad Luque, que ha destacat que han estat treballant amb els grups parlamentaris “durant més de set anys”, ha relatat que la llei està basada en els principis de Nacions Unides. Estableix “l’obertura d’arxius públics i privats”, com els de l’Església catòlica, inclou mesures de justícia per “afavorir els processos judicials” i preveu campanyes de “sensibilització”. També aposta per la creació d’una fiscalia especialitzada, d’un banc de dades genètiques estatal gratuït i d’una Comissió Nacional pel Dret a la Identitat. En relació amb les mesures de reparació, aquestes no passen “de cap manera” per indemnitzacions econòmiques, sinó per mesures “d’atenció a les víctimes, com l’acompanyament” o “mesures reparatòries de mediació o d’assistència psicològica i mèdica.” En tot plegat, es tracta d’un model que es “replica” des de l’Argentina, que és el “mirall” on es mira aquesta iniciativa. “Allà, la seva lluita ha aconseguit la recuperació de 133 nets i esperem que aquí, si aquest model es pot adaptar, aconseguirem també molts retrobaments”, ha apuntat Soledad Luque.
30.000 nens desapareguts fins al 1954
Sobre xifres, Luque ha assenyalat que van desaparèixer “30.000 nens tutelats pel franquisme” fins a l’any 1954. Tanmateix, més enllà d’aquesta data, “les desaparicions van continuar” i el volum total no es pot saber perquè no hi ha hagut una investigació. “És el que demanem en la llei”, ha puntualitzat. La xifra dels 30.000 nens apartats de les seves mares és la que va aparèixer en una interlocutòria de novembre de 2008 del jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón. “L’únic que tenim són aquests números, però crec que són suficients perquè l’Estat posi ja en marxa mesures d’investigació no només per conèixer la veritat, sinó també per jutjar els culpables”, ha reblat Soledad Luque.
El precedent de la passada legislatura
L’última votació sobre aquesta qüestió es va produir el juny del 2020, quan es va prendre en consideració una proposició que en aquella ocasió havia estat registrada per ERC, Junts, la CUP, Unidas Podemos, el PNB, Bildu, Compromís i el BNG. Només va rebre el rebuig de Vox i del Foro Asturias. Tanmateix, va quedar aparcada en un calaix durant més de dos anys i mig i no va ser fins a inicis del 2023 que es va tancar el termini per presentar esmenes. Després, no hi va haver temps ni voluntat d’estudiar-les per permetre que s’aprovés. L’avançament electoral va fer que acabés descarrilant.
Anteriorment, el 2018, havia estat registrada pel PSOE, CiU, ERC, Unidas Podemos, Bildu i Compromís, però els republicans i els morats van retirar posteriorment la seva firma. Es va prendre en consideració per unanimitat el novembre del 2018, però la dissolució anticipada de les Corts Generals pocs mesos després va impossibilitar l’intent de tirar-la endavant.