El 15 de maig, ja ben entrada la nit i després d'una llarga i tensa executiva ERC, va emetre un comunicat. En aquest s'anunciava que Oriol Junqueras deixaria de ser el president del partit després de 13 anys l'endemà de les eleccions europees del 9 de juny i que el partit celebraria un congrés extraordinari per elegir la nova direcció el 30 de novembre. Gairebé cinc mesos després d'aquella jornada, amb una guerra interna com feia anys que no es veien al carrer Calàbria i amb una nova batalla cada setmana, aquest dilluns 7 d'octubre, el partit convoca de forma oficial el congrés que se celebrarà l'últim dissabte de novembre. Aquell dia els militants votaran qui ha de ser el president del partit i la seva proposta de direcció, però podria ser que no es resolgués la incògnita fins a pràcticament Nadal, ja que si cap de les quatre candidatures supera el 50% dels vots, les dues més votades s'enfrontaran en una segona ronda a mitjans de desembre, dues setmanes després. Amb quatre candidatures que han anunciat la seva intenció de presentar-se, sembla difícil que una pugui tenir més de la meitat dels vots.
En una setmana, tots els noms de les candidatures
D'aquesta manera, aquest dilluns es posa en marxa oficialment el calendari i comença el compte enrere, tot i que això no vol dir que les candidatures no hagin anat fent feina, algunes des del juny, per aconseguir el suport dels militants. Així, s'obre el primer termini d'una setmana, fins al dia 15 d'octubre, perquès es formalitzin les propostes de les candidatures: Militància Decidim, amb Junqueras al capdavant; Nova Esquerra Nacional, amb Xavier Godàs; Foc Nou, amb Helena Solà; i Recuperem ERC, del Col·lectiu 1 d'octubre, amb Xavier Martínez Gil. Durant les darreres setmanes hi ha hagut moments de tensió entre les candidatures, com quan Marta Rovira va acusar a la de Junqueras d'haver filtrat missatges privats per perjudicar Nova Esquerra Nacional, o amb els atacs frontals de l'expresident en la seva presentació a Olesa de Montserrat. Lluny de rebaixar-se la tensió, en aquests darrers dies hi ha hagut una nova escalada arran de noves informacions que apunten que Junqueras havia estat en contacte amb el president Salvador Illa i el PSC per mirar de mantenir al Govern càrrecs afins a ell, que fins i tot formen part de la proposta de direcció de Militància Decidim. Des de Militància Decidim ho han negat rotundament, mentre les altres candidatures s'han posat les mans al camp.
Les propostes de candidatures a la nova Executiva han de complir un seguit de requisits: han de ser paritaris, amb un màxim de 28 membres, i hi ha d'haver el nom del candidat a la presidència, a les secretaries d'organització i de finances i per als responsables de política municipal, feminismes, ciutadania i transició ecològica. Amb tot, les quatre candidatures ja han revelat també qui serà el candidat per la secretaria general: Elisenda Alamany, Alba Camps, Alfred Bosch i Àngel Ruiz.
Els avals, el següent pas
A partir d'aquell moment, comença la recollida d'avals. Per passar de ser precandidatures a candidatures n'hauran d'aconseguir al voltant d'unes 400, és a dir, d'un 5% de la militància, que se situa en unes 8.500 persones. Es dona per fet que Junqueras, que va reunir-ne més de 1.300 en un acte al Teatre de la Passió d'Olesa pràcticament ple els aconseguirà, així com la candidatura "rovirista", un adjectiu que ells rebutgen, de Nova Esquerra Nacional, ja que el manifest que es va publicar el juny on es demanava la refundació del partit en una línia molt similar a la que aquesta candidatura planteja, va recollir més d'un miler de signatures. Alfred Bosch es mostrava convençut en una entrevista a ElNacional.cat que Foc Nou també aconseguiria aquests 400 avals i també que aconseguirien forçar una segona votació al desembre. En la presentació de la candidatura Recuperem ERC, el seu candidat a la presidència, Xavier Martínez Gil, va reconèixer situar com a primer repte la recollida d'avals i en entrevistes s'ha mostrat optimista d'aconseguir-ho.
Les candidatures que superin els avals necessaris quedaran proclamades el 15 de novembre i començarà llavors oficialment la campanya interna, fins el 29 d'aquell mateix mes, un dia abans de la votació. Amb tot, fa setmanes que les candidatures volten per Catalunya per presentar-se davant una militància molt decebuda amb el partit, després de quatre patacades electorals i, especialment, l'escàndol dels cartells dels germans Maragall que van sortir des de dins d'Esquerra i que, tres mesos després, encara porta cua. El 30 de novembre els militants hauran d'optar per una candidatura o votar en blanc. En el cas que no hi hagi cap opció que superi el 50% dels vots, s'anirà a una segona volta.
La polèmica per la data
En un context de guerra interna com l'actual, la data del context també s'ha posat en disputa. Des de la candidatura de Junqueras, que a finals de juny va començar a fer trobades amb la militància, van argumentar que tot i que inicialment s'havia programat pel 30 de novembre, com que ERC i els comuns van investir Salvador Illa president i es descartava una repetició electoral, no hi hauria cap motiu perquè aquest se celebrés cinc mesos després de la dimissió del president del partit el 10 de juny. Segons els estatuts, aquest s'hauria d'haver celebrat a mitjans de setembre, però tot i la petició d'un centenar de consellers nacionals per estudiar avançar la data, l'Executiva va optar per mantenir-la: "S'ha considerat que no hi ha motius d’oportunitat política per un avançament, que només podria ser de tres setmanes, per tal de complir amb els terminis de la convocatòria i, per tant, ha optat per ratificar el 30-N com a data del congrés". A partir d'aquest dilluns, el rellotge comença a córrer perquè la militància del partit triï la nova direcció que haurà de reconstruir una formació dividida. Amb el nou president escollit, es passarà a la segona part del congrés, amb la redacció de la nova ponència estratègica. El seu debat i aprovació serà, probablement, al mes de febrer.