Les Corts de l'Aragó van viure una mena de batalla de galls per veure qui era més espanyol: Santiago Morón, diputat de Vox, o el president de l'Aragó, el socialista Javier Lambán. El punt de fricció va venir motivat per la Llei Celaá que el mateix Lambán, tot i ser company de partit de l'exministra, va admetre que la seva comunitat vol modificar en alguns aspectes amb els quals no estan d'acord com. Per exemple, la normativa d'avaluació en els alumnes de primària, la pèrdua d'hores en filosofia durant l'ESO o que la història "s'agafi des de la part contemporània i no des del naixement de la nació espanyola i la història de l'Aragó".

"Història de la nació espanyola"

Aquest concepte de "nació espanyola" va acabar derivant en la matèria de llengua. La ultradreta està preocupada perquè "moltes famílies no els hi agrada que s'adoctrini amb ideologies d'esquerres o que l'alumnat de la zona oriental de l'Aragó hagi de ser conscient de la pertinença lingüística del català, segons la llei autonòmica, que afecta a una gran quantitat de parlants", recorda el diputat Morón.

El mateix Vox admet que aquest apartat de la llei no els agrada però aplaudeix, a la vegada, que les Corts aprovessin en el seu moment una proposició de llei per carregar-se l'institut pel català en aquesta regió i que, actualment, ha quedat com un òrgan totalment marginal sense cap mena de subvenció.

"L'espanyol és una de les creacions històriques més grans de la humanitat"

Lambán, per esvair dubtes i subratllar que a espanyol no el guany ningú, va tirar del que ell considera que són gestes personals en la lluita per defensar la llengua castellana: "Soc el primer president autonòmic que he creat un nexe de convenis per afavorir accions en defensa de l'espanyol i, fins i tot, en el terreny econòmic he ajudat la Real Academia Española de la Lengua, RAE. Aquest home que us està parlant se sent molt orgullós de presidir una comunitat autònoma on es parla l'aragonès, el català però sobretot l'espanyol, una de les creacions històriques més grans de la humanitat".

"Mentre sigui president, només l'espanyol serà llengua oficial"

Aquesta superioritat de la llengua castellana que Lambán defineix com una "creació única" la contraposa amb les altres dues llengües, no reconegudes com oficials a l'Aragó i avisa que no adquiriran mai aquesta categoria. Una resposta que ni el mateix diputat de Vox li havia plantejat però que el líder del PSOE aragonès va considerar remarcable recordar.

"Mentre jo sigui president del Govern de l'Aragó, i crec que cap dels meus successors esmenarà aquesta condició, hi haurà una sola llengua oficial que és l'espanyol, el castellà". I va afegir: "Ara bé, reconèixer que en algunes zones del territori es parla aragonès i algunes zones més àmplies, el català, li diguin vostès com li diguin és català... Doncs bé, no reconèixer això és donar l'esquena. Es tracta que a les famílies catalanoparlants, se'ls permeti adquirir la seva llengua i és purament democràtic. I res té a veure amb amenaces apocalíptiques de la destrucció de la llengua espanyola".

Un moment viral

Aquesta picabaralla es va produir el passat 27 d'abril i és ara que ha agafat un gran ressò mediàtic a través de les xarxes socials. Un ressò que no s'ha traslladat a la premsa aragonesa que ha silenciat el moment. Lambán, malgrat haver estat forçat per legalitat segons marca l'Estatut d'Aragó a aprovar una Llei de Llengües, un Currículum Educatiu i una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, no té cap mena d'interès en normalitzar ni fomentar en els espais públics aquestes dues llengües.

I va afirmar que la gran preocupació és l'aprenentatge "d'una llengua estrangera, sobretot l'anglès, des dels 3 anys a les escoles". Segons els darrers estudis, més de 81.000 aragonesos saben parlar català o aragonès, és a dir, un 6% de la població total a l'Aragó, segons el primer cens d'aquestes llengües, realitzat pel Seminari aragonès de sociolingüística vinculat a la Universitat de Saragossa publicat l'any 2017. Aleshores, es van xifrar 55.513 persones que sabien parlar català i 25.556 la llengua aragonesa.