"A Ceuta, sobretot les mestresses de casa, estem desitjant que vingui la noia, t'ho dic començant per mi, que estar treballant aquí al matí i estar netejant per la tarda, la veritat és que costa", aquesta és la declaració de la polèmica. I sembla impropi de qui la firma: Salvadora Mateos, Delegada del govern espanyol de Pedro Sánchez. La frase la va pronunciar divendres passat en una roda de premsa però ha estat posteriorment que han agafat tot el protagonisme. Tant a Ceuta com al Marroc titllen Mateos de "rància, classista, racista i masclista", adjectius que han donat la mateixa secretària d'Igualtat, Julia Ferreras, i la secretària de Benestar Social, Suad Ahmed Mohamed, pertanyents al partit Ceuta ya.

Frontera tancada

Segons les darreres estimacions, fa dos anys van arribar a haver fins a 2.000 dones treballadores procedents del Marroc a aquesta ciutat espanyola al nord d'Àfrica. Aquestes estaven regulades però també s'han de sumar les que formen part de l'economia submergida. Però Mateos considera que la reobertura de la frontera s'ha de donar prèviament amb unes garanties i, malgrat tot, va posar d'exemple la seva experiència pròpia per "lamentar" que ella també "pateix" les conseqüències. Però sembla, per les seves declaracions, que està disposada a "sacrificar no tenir la noia" fins que la seguretat sigui palpable, sobretot a la frontera amb el Tarajal. Aquesta, recordem, va ser tancada el 14 de març de 2020. 

Així estan les coses ara mateix. El Ministeri de l'Interior ha proposat equiparar a la Llei d'Asil qualsevol sol·licitud de protecció presentada a tota Ceuta a les formulades en un Centre d'Internament d'Estrangers o en un lloc fronterer. D'aquesta manera, els peticionaris quedarien tancats i haurien de ser expulsats en cas de no admissió a tràmit o rebuig per un tràmit molt més expeditiu. I en aquest sentit, Mateos posa en primera línia les dones treballadores marroquines que netegen per "satisfer" els seus desitjos. Així doncs, va reiterar que els treballadors transfronterers seran "els primers" que podran creuar la frontera, tant els que es van quedar o van tornar al Marroc després del tancament, com els que van optar per romandre a la ciutat per conservar els seus llocs de treball malgrat no veure reconeguda la seva condició de residents legals en territori espanyol.

Un currículum "exemplar"

El currículum d'aquesta delegada, precisament, sempre ha anat acompanyat per liderar espais on aquesta mena de pensaments no poden tenir lloc. Entre 2008 i 2016 va ser mestra al Col·legi Públic Vicente Aleixandre, del qual anteriorment havia estat Directora i Cap d'Estudis. En l'àmbit educatiu, ha estat Coordinadora del Programa d'Educació Compensatòria, mestra i Directora al Col·legi Públic Rosalía de Castro. Entre 1995 i 1996 va ser Consellera d'Assistència i Benestar Social a la Ciutat de Ceuta, sent la primera dona que va ocupar el lloc de Consellera a la Ciutat Autònoma, i Diputada a l'Assemblea de Ceuta entre 1995 i 1999. Així mateix ha exercit la Prefectura de l'Oficina Única d'Estrangeria a la Delegació del Govern a Ceuta entre 2004 i 2008.

L'oposició demana responsabilitats per les seves declaracions. Ferreras de Ceuta ya conclou. "La 'chacha', la meva noia, la mora o la meva moreta són termes que porto escoltant des de petita i que, fins i tot, abans de ser conscient de tot el que implicaven, he arribat a fer servir. Il·lusa de mi, pensava que havíem deixat enrere aquesta barreja de racisme i classisme que perpetua el tracte quasi esclavista rebut per les treballadores transfrontereres”.