Toni Comín ha reconegut que aquest dimarts no podrà ser-hi present al Parlament Europeu en l'inici de la nova legislatura, després que la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, hagi rebutjat reconèixer el seu escó per no haver promès la Constitució espanyola, i ha qüestionat la legitimitat de la presidenta italiana per revalidar el càrrec. "Amb quina legitimitat Metsola demanarà demà la confiança de la cambra si l'última decisió que haurà pres abans de sotmetre la seva candidatura a votació perjudica la democràcia europea?", s'ha preguntat l'encara eurodiputat de Junts aquest dilluns. Comín ha denunciat que la candidata a la presidència de la cambra iniciarà el mandat amb un escó buit, i deixant "més de 440.000 ciutadans sense representació", però li ha advertit que "s'arrisca a començar el mandat sent corregida pel Tribunal de Justícia". L'eurodiputat de Junts confia que el Tribunal de Luxemburg accepti la seva demanda de mesures cautelaríssimes i esmeni la decisió de Metsola, tot i que ha reconegut que la resolució del tribunal no serà immediata i que no hi ha un termini fixat.
Comín ha assenyalat que amb aquesta decisió, Metsola se "salta la base legal i jurisprudencial" que disposa, i a més, contradiu la decisió del seu predecessor, David Sassoli, que el desembre del 2019 va decidir atorgar l'escó a Comín i Carles Puigdemont, l'endemà de la sentència del TJUE que determinava que la condició d'eurodiputat s'adquireix en "la mateixa elecció". "Està donant a entendre que potser la decisió que va prendre Sassoli no era ajustada a dret, i em sembla molt greu", ha valorat Comín. El representant de Junts a Europa ha apuntat a la influència del Partit Popular espanyol en el grup dels populars europeus com a explicació per la forma d'actuar de Metsola. "Això és el que ens entristeix més de tot, perquè teníem l'esperança que la dreta europea democratitzés l'espanyola, però és al contrari, la dreta de tradició poc democràtica porta al seu terreny el PP europeu, i això és dolent pel conjunt de la democràcia europea", ha reblat.
Acompanyat de la presidenta del partit, Laura Borràs, l'eurodiputat juntaire s'ha acomiadat del mandat europeu que acaba des de la sala de premsa del Parlament Europeu d’Estrasburg, a on demà ja no podrà accedir a l'espera que la justícia es pronunciï de forma favorable a les seves peticions. En aquest sentit, ha apuntat que el procediment té algunes diferències amb el que es va seguir el 2019. Mentre que fa cinc anys Junts va demanar mesures cautelaríssimes al TGUE, i aquest va respondre en un dia rebutjant la seva petició—que cinc mesos més tard va ser revocada pel TJUE— ara han fet la petició directament a aquesta segona instància. El canvi s'ha fet perquè és aquest tribunal el que el pròxim 26 de setembre publicarà la sentència definitiva en el cas de la demanda dels eurodiputats de Junts contra un altre president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que el 2019 va rebutjar reconèixer-los com a eurodiputats.