Comín: "Em sembla irresponsable i frívol que Aragonès faci triomfalisme amb la reforma de la sedició"

Després de cinc anys a l’exili, el conseller Toni Comín (Barcelona, 1971) assegura que tampoc la reforma del Codi Penal que ha impulsat el PSOE i Podemos al Congrés servirà per fer-los tornar, tot i que així ho ha garantit el portaveu del grup socialista, Patxi López. Comín aconsella al PSOE que “perdi l’esperança” en aquest punt, perquè, l’experiència de l’euroordre fallida contra el conseller Lluís Puig demostra que no és el delicte de sedició el que frena les extradicions. En qualsevol cas, Comín es mostra en una entrevista amb ElNacional.cat, molt crític amb l’actitud d’ERC i adverteix que la substitució de la sedició per un delicte de desordres públics agreujats facilitarà la persecució de les mobilitzacions independentistes, per la qual cosa conclou que “s’ha eixamplat la base de la repressió”. “Em sembla una frivolitat màxima i una irresponsabilitat que surti ningú a fer triomfalisme. Em sembla una irresponsabilitat i una frivolitat que surti el president de la Generalitat a dir que és un gran pas endavant”, retreu el qui va ser conseller amb Carles Puigdemont a proposta d'ERC.

Ja poden perdre l'esperança, igual que vam evitar l'extradició amb l'anterior marc legal, ara també l'evitarem

El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, afirma que s’ha acabat els santuaris i que amb aquesta reforma faran tornar els exiliats. Què en pensa?
És absolutament indigne d’un demòcrata fer servir la terminologia que es feia servir per al cas d’una banda terrorista. Em sembla una vergonya. Hauria de dimitir aquest senyor, només per aquesta raó, està comparant un govern pacífic amb una organització terrorista. És d’una gravetat màxima. La segona qüestió és que ja es veu quina és la intenció del PSOE amb aquesta reforma, facilitar la nostra extradició, acabar amb l’exili. Em sembla molt greu que algú des de l’independentisme català pugui sortir a aplaudir una reforma que té com a objectiu judicialitzar més. I, tercera, ja poden perdre tota esperança perquè igual que vam evitar l’extradició amb l’anterior marc legal, ara també l’evitarem. Per res aquesta reforma fa més probable la nostra extradició.

De fet, l’extradició de Lluís Puig, que sustenta la causa contra les euroordres a Luxemburg, es va denegar i no tenia el delicte de sedició...
Sí, però a més, les raons per les quals es va denegar l’extradició de Lluís Puig, que també són d’aplicació per nosaltres, no tenen res a veure amb aquesta reforma. Va ser per  falta de competència del Suprem, falta de garantia del dret a la presumpció d’innocència... A més, hi ha una confusió important pel que fa la doble incriminació [mecanisme en què se sustenta l'extradició], el que es fa no és comparar codis penals entre si. Si es comparessin codis penals, el canvi en el codi penal espanyol tindria alguna rellevància, però el que fa és comparar els fets, si els fets pels quals se’ns demana l’extradició tenen encaix en el codi penal del país a qui se li demana l’extradició. Si s’hagués modificat el codi penal d’un país europeu potser sí que hi hauria un risc diferent, però que es modifiqui el codi penal espanyol, no canvia res.

Però, Europa valorarà l’harmonització del Codi Penal, que ha esgrimit el mateix Pedro Sánchez?
Insisteixo no es comparen els tipus penals d’Espanya amb els del país x [a qui es demana l’extradició], sinó si els fets pels quals es demana extradició encaixen amb el codi penal d’aquell país. Un canvi en el codi penal espanyol en aquest sentit és irrellevant. La qual cosa no treu que, gràcies a Patxi López, hagin entès quina és la veritable intenció d’aquesta reforma. Per això no se li pot donar un suport incondicional i acrític, perquè sabem que la intenció del PSOE era extradir-nos.

Hi ha quatre novetats al delicte de desordre públic i totes, negatives. Ara parla d’intimidació, d’ocupació d’edificis, de multitud, de preparació... 

Més enllà d’això, la imatge d’Espanya a Europa ha millorat?
Ja ho veurem, depèn de com acaba. La derogació del delicte de sedició és un pas endavant, però la modificació del delicte de desordres públics és un pas enrere. Hi ha quatre principals novetats al delicte de desordres públics i totes són negatives. Fins ara no es parlava d’intimidació, ara es parla d’intimidació; fins ara no es parlava explícitament d’ocupació d’edificis, ara se’n parlar; el motiu de l’agreujant no era el fet de ser multitud i ara sí, és el que fa que les penes passin de tres a cinc anys; no es parlava explícitament de la preparació, provocació o invitació... Hi ha una sèrie de canvis que fan que aquest delicte sigui clarament pitjor després de la reforma. I, per aquesta raó, hem sortit de manera molt crítica a valorar aquesta acord entre ERC i el PSOE, perquè fa que s’eixampli la base de la repressió.

Per l’independentisme, és una molt mala notícia la modificació del delicte de desordres públics: eixamplar la base de la repressió

Però la sedició sí s’ha reformat...
Potser sí que pels que estem al capdavant, les penes que demanarien serien més baixes, no 15 anys sinó 5 anys, però això és un benefici personal dels líders; per les bases de l’independentisme aquesta reforma del delicte de desordres públics és una molt mala notícia, perquè s’acaba d’eixamplar la base de la repressió. Si s’estava fent un ús del Codi Penal orientat descaradament a espantar les bases independentistes i a aturar la mobilització del moviment independentista, aquesta reforma del tipus penal dels desordres públics, encara dona més armes a la judicatura per seguir perseguint les bases. Per això és una molt mala notícia per a l’independentisme, perquè el culminarem el procés d’independència sense mobilització? Culminarem sense l’activisme, sense l’exercici del dret a protesta, de manifestació? És evident que no, però, en canvi, des d’ahir, l’exercici d’aquest dret és més difícil.

Aquesta no és la valoració que fa ERC...
Tenim l’obligació de fer una lectura crítica d’aquesta reforma i em sembla una frivolitat màxima i una irresponsabilitat que surti ningú a fer triomfalisme. Em sembla una irresponsabilitat i una frivolitat que surti el president de la Generalitat a dir que és un gran pas endavant. Serà un pas endavant per als que estàvem acusats de sedició, però és un pas enrere per a les bases de l’independentisme.

Com es pot explicar aquest nivell de divisió estratègica a l’independentisme en temes clau? Aquest reforma ha dividit l'independentisme, d'una banda Junts, CUP i les entitats i de l'altre ERC. 
Ells ho han dit de manera explícita, consideren que aquest acord és el que justifica la taula de diàleg, perquè creuen que és un avenç. Potser és un avenç pels líders. Tampoc ens serveix de gaire, per no dir res, a aquells que també estem acusats de malversació. Però és un retrocés. Insisteixo, el perímetre de la repressió més aviat s’eixampla. Si agafem les quatre novetats de la reforma i les posem en una frase, la preparació o provocació d’una multitud per tal que ocupi edificis de manera suposadament intimidatòria, en mans del Tribunal Suprem aquests quatre elements nous són una plataforma d’aterratge perquè consideri desordres públics fets com els de l'1-O. Li estàs donant noves armes a un Tribunal Suprem antidemocràtic per perseguir la dissidència. I això és molt inquietant. Com a mínim, no fem triomfalisme i valorem en els seus justos termes que el que s’ha aconseguit té una part molt negativa.

Li estàs donant noves armes a un Tribunal Suprem antidemocràtic per perseguir la dissidència. És molt inquietant. Com a mínim, no fem triomfalisme

Doncs, un dels responsables d'aquesta reforma és el portaveu del grup d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, una persona molt propera a vostè. N’ha parlat? Per què hi ha aquesta diferència de valoració?
En aquesta negociació hi ha dos capítols. Un capítol que és la derogació de la sedició. I aquesta era la prioritat de Jaume Asens, des del principi. Ho ha dit sempre obertament. I és veritat, això ho ha aconseguit. Ha tingut una batalla política molt complicada durant tres anys per aconseguir la derogació de la sedició. En aquest sentit és normal que estigui satisfet. Després hi ha un altre capítol que és la nova redacció del delicte de desordres públics. Podemos gairebé no hi ha pogut entrar. Aquí qui tenia la clau era ERC. Asens ha admès de manera honesta que la nova redacció no és prou inequívoca. Pedro Sánchez dijous va dir que els fets de l’1-O continuaran sent penalitzables gràcies a aquest nou delicte. També ho ha dit Salvador Illa. Són ells, és el propi PSOE, l’autor material de la reforma, qui diu que aquesta reforma del Codi Penal permet seguir penalitzant l’1-O. I aquesta és la línia vermella. Per tant, com a mínim, discreció i fugir de qualsevol mena de triomfalisme.

El propi PSOE diu que aquesta reforma del Codi Penal permet seguir penalitzant l’1-O. Aquesta és la línia vermella

Se sent més insegur ara a l'exili? Del que ha dit, dedueixo que no...
En absolut.

Algun cop s’ha plantejat presentar-se davant del Suprem?
No. Nosaltres estem lluitant davant del tribunal de Luxemburg amb tota la confiança que el tribunal ens donarà allò que ens correspon, que és la immunitat. De fet ja ens l’ha donat. Ara es tracta de fer valdre això i esperar les altres sentències que falten a Luxemburg que també han de contribuir a obligar Espanya a respectar la nostra immunitat amb totes les garanties.

I sembla que les sentències sortiran aviat. No és així?
Jo soc molt prudent perquè els temps del tribunal de Luxemburg són difícils de predir. Jo crec que abans de Setmana Santa, com a molt abans de l’estiu, ja les tindrem totes. I probablement molt abans.

Abans de Setmana Santa tindrem resposta de Luxemburg, que ens ha de permetre tornar a Espanya en llibertat

Els permetran tornar a entrar a l’Estat espanyol.
Aquesta és la idea. Que ens permetin tornar en llibertat. Que Luxemburg obligui a Espanya a respectar la nostra immunitat, igual com ens la respecten la resta d’Estats de la UE. Viatgem, fem política per tota Europa, i hi ha un país on no podem anar, justament, la circumscripció per la qual vam ser elegits.

Són, doncs, optimistes?
No dic optimistes, dic combatius. Aconseguir que les sentències de Luxemburg deixin clar que s’hauria de retirar la nostra ordre nacional de detenció efectivament. Que el Suprem ho faci? Ja ho veurem. Aquí s’obre la batalla de com actuem si el Suprem s’insubordina, per dir-ho així, davant del Tribunal de Luxemburg, si el Suprem desobeeix el Tribunal de Luxemburg. Ja ho està fent. La pròpia JEC ho diu en la seva resolució.

Gràcies JEC, per explicitar en un text oficial que el Suprem comet una il·legalitat i se situa fora de la jurisprudència del TJUE. La batalla perquè el Suprem capituli, és llarga

Precisament, la JEC ha insistit de nou a denegar-los les credencials com a eurodiputats. Reclama a la presidenta del Parlament que deixi els seus escons vacants...
En aquesta resolució la JEC explica que el Suprem li dona la raó quan ens nega la condició de diputats. El Suprem ja coneixia la sentència Junqueras, per la qual hem estat escollits com a diputats. Per tant, gràcies JEC, per explicitar en una resolució oficial que el Tribunal Suprem espanyol comet una il·legalitat, que és situar-se fora de la jurisprudència del tribunal de justícia de la UE, que està obligat a respectar. La batalla perquè el Suprem capituli, és una batalla llarga.

La JEC posa de manifest que hi ha una contradicció flagrant entre el reglament del Parlament Europeu i la llei electoral espanyola

I quin efecte tindrà l’informe de la JEC en què se’ls nega les credencials com a eurodiputats?
La JEC no ens pot negar la condició d’eurodiputats, perquè no ho preveu ni la pròpia LOREG [Llei Orgànica de Règim Electoral], i s’inventa que ens nega la condició plena d’eurodiputats, que és una cosa que a Espanya només s’ha fet una vegada amb diputats de Herri Batasuna -que ho va decidir el ple del Congrés, no ho va decidir un jutge- i es va concretar amb la retirada de sou i dret de vot. La JEC pretén una cosa que no existeix a l’ordenament europeu, on no hi ha una diferenciació entre ser eurodiputat i tenir la condició plena d’eurodiputat, en el moment en què el Tribunal de Luxemburg diu que tenim la condició d’eurodiputat. El que fa la JEC és posar de manifest que hi ha una contradicció flagrant entre el reglament del Parlament Europeu i la llei electoral espanyola, que preveu una cosa que el Parlament Europeu i el TJUE no contemplen. La JEC no pot dir que no som diputats, no pot fer córrer la llista amb noms diferents als nostres. L’únic que pot fer és deixar la llista incomplerta i això és el que la presidenta del Parlament els ha demanat, la llista sencera.

Els ha dit alguna cosa la presidenta del Parlament?
No. Però no ens treu gaire la son aquesta qüestió.

No veu marge perquè el que pretén la JEC, que quedin vacants els escons, tiri endavant?
Tenim un recurs al Tribunal de Justícia de la UE perquè es pronunciï sobre aquesta qüestió concreta. El reglament del Parlament preveu que en la verificació de les incompatibilitats, cada país decideix. I per això hi ha aquest tràmit de verificació de credencials. El que no preveu el reglament és que el dret nacional es pugui dedicar a afegir requisits absurds i que després el reglament del Parlament s’hagin de plegar a aquestes disposicions del dret nacional. Ho hem dit des del primer dia que això de jurar la Constitució va contra el règim electoral europeu.

Té cap sentit que un partit que surt del govern perquè no confia en el soci faci un acte de confiança votant-li els pressupostos?

Pel que fa la política catalana, creu que Junts ha de votar els pressupostos de Pere Aragonès?
Això ho ha de contestar l’executiva de Junts. El que sí podem és posar elements sobre la taula objectius. Votar uns pressupostos no és votar una llei, és mostrar la teva confiança política en aquell govern perquè els executi. A partir d’aquí, poso sobre la taula si té cap sentit que un partit que acaba de sortir del govern perquè no confia en el seu soci de coalició ha de fer un acte de confiança en aquell govern votant-li els pressupostos. Tothom sap en la democràcia parlamentaria que la llei de pressupostos és una moció de confiança implícita.

Aragonès, que s’ha omplert la boca sempre del respecte a les institucions, ara hauria de fer una moció de confiança

Canadell va dir que en cas que el PSC presenti una moció de censura, Junts li hauria de fer costat. Està d’acord?
El que s’ha de fer és convidar una i altra vegada el president Aragonès, a què faci una moció de confiança. Per respecte a les institucions. Ell s’ha omplert la boca sempre del respecte a les institucions. Quan nosaltres vam impulsar el Consell per la República tota la seva crítica incomprensible era hem de respectar les institucions autonòmiques. Oi tant que s’han de respectar! Nosaltres tenim el màxim respecte. Però és que ell també l’hauria de tenir. I si ell tingués respecte pel ple del Parlament, que és d’on surt la majoria de la investidura, ara hauria de fer una moció de confiança per saber si el ple del Parlament de Catalunya segueix confiant en ell o no. Això no va de moció de censura del senyor Illa, sinó de qüestió de confiança del senyor Aragonès.

Precisament, aquesta setmana el Parlament va aprovar una moció constatant la pèrdua de confiança en el Govern d’Aragonès, creu que hauria de tenir traducció?
L’ha hagut de presentar l’oposició la moció de confiança, implícitament amb aquella resolució. Però respectem el Parlament, fem-ho bé, comportem-nos democràticament. Fem una qüestió de confiança i després ja tindrà el president de la Generalitat capacitat per entendre quines són les conseqüències que se’n deriven si la guanya o si la perd. Aquest tràmit és inexcusable.

De moment, el CEO va fer públics aquesta setmana la tercera onada del baròmetre on apareix una important davallada de Junts. És resultat de les disputes internes?
Segur que les disputes internes d’un partit, quan s’exhibeixen públicament, penalitzen. El que és bo per a un partit és el debat, el debat de la consulta sobre seguir o no al Govern, forçar un debat al conjunt de l’independentisme sobre aquesta qüestió. Això no penalitza. Aquest informe del CEO l’agafo amb pinces. Hi ha un biaix tan gran tan gran amb el record de vot, que és l’única raó per la qual l’atribució d’escons es tan diferent entre Junts i ERC. Si s’homogenitza, l’atribució d’escons seria pràcticament idèntica. Als informes del CEO també se’ls ha de donar el crèdit que els correspon, entre altres coses perquè és un sondeig i no sabem quant falta per a les eleccions.