Una mateixa reunió de la comissió bilateral, que s'ha fet esperar tres anys, però dues rodes de premsa diferents per a valorar-la. El govern espanyol, en boca de la ministra Isabel Rodríguez, s’ha felicitat pels acords tancats aquest dilluns entre l’Estat i la Generalitat. Parlen d’”avenços” i d’una trobada “fructífera”. Però des de la mateixa Generalitat, que hi anava reclamant el traspàs de 56 competències pendents, rebaixen aquest triomfalisme. Després de detallar els pocs acords assolits del tot, tant el vicepresident Jordi Puigneró com la consellera Laura Vilagrà han advertit que els resultats han estat “del tot insuficients”. L’acord més important —l’ampliació del Prat—  s’ha tancat en una altra trobada. I no s’ha pogut parlar dels fons europeus de forma bilateral, com pretenia la delegació catalana.

 

L’Estat i la Generalitat s’han reunit durant dues hores a Madrid, després de setmanes de reunions tècniques. A la delegació catalana, a banda de Puigneró i Vilagrà, també hi havia la delegada a Madrid, Ester Capella, o el secretari general de Vicepresidència, Ricard Font. Per la delegació espanyola, a banda d’Isabel Rodríguez, hi han assistit la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, la secretaria d'Estat d'Hisenda, Inés María Bardón, la secretaria d'Estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, i el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas.

Els grans acords que s’han segellat són principalment dos. En primer lloc, el traspàs de les beques universitàries, que es tancarà a l’octubre i hauria de ser vigent per al curs 2022/23. Un dels 56 traspassos. En segon lloc, la inversió de 200 milions d’euros que corresponen al deute de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que estableix que la inversió de l’Estat a Catalunya ha de ser proporcional a la seva aportació al PIB estatal. Durant anys, aquesta previsió estatutària ha estat incomplerta. D'aquests 200 milions, 100 es transferiran al Govern "de forma imminent" i la resta -en dues transferències de 50 milions- abans de finals d'any.

Hi ha altres qüestions, però, que no estan tan avançades, i per a les quals s’activaran les comissions mixtes previstes a l’Estatut. També es crearan grups de treballs específics, com el que haurà d’estudiar el canvi necessari a la legislació estatal per a fer efectiu el traspàs de l’ingrés mínim vital, que reforci la renda garantida de ciutadania. També es crearà un grup de treball específic per a estudiar els canvis legislatius en la normativa estatal que donin cabuda a la llei catalana de lloguers. En aquest sentit, tant la Generalitat com el govern espanyol s’han conjurat per a reduir la conflictivitat institucional, que tants cops ha acabat dirimint el Tribunal Constitucional. També hi ha el compromís d’estudiar el traspàs íntegre de Rodalies a la Generalitat.

Entre els traspassos que podrien arribar en els pròxims mesos hi ha els de formació sanitària especialitzada (MIR), el de salvament marítim o alguns aspectes de legislació laboral vinculats a la inspecció de treball. També està damunt la taula el destí de la Prefectura de Policia de Via Laietana.

Sigui com sigui, el Govern no en surt del tot satisfet. “En aquesta reunió no hem aconseguit l’objectiu: volíem que molts més traspassos s’acordessin”, ha assegurat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha admès que ha estat “insuficient” perquè volien molta més concreció. En els mateixos termes s’ha expressat el vicepresident Jordi Puigneró: “Els fets que es vagin produint demostraran si realment tenen o no intenció d’avançar en la pantalla de l’autogovern. Nosaltres volem una altra cosa. Els que volen autogovern són els que han d’accelerar. I de moment, d’accelerar, no gaire”. Puigneró també ha expressat el seu malestar perquè no es puguin abordar els fons europeus de forma bilateral, però ha deixat clar que “continuarem insistint”. Tampoc no han trobat terreny sobre la llei audiovisual que prepara el govern espanyol i que la Generalitat creu que només protegeix el castellà.

Els dos governs han acordat que almenys hi hagi una reunió al mes de les diferents comissions i grups i que el febrer del 2022 es torni a reunir la comissió bilateral per a analitzar els avenços. Un calendari de sis mesos per a avançar en els traspassos.

La Moncloa, una altra versió dels fets

Molt diferent ha estat el discurs de la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, que ha comparegut des del mateix Ministeri. La dirigent socialista ha qualificat la reunió de la comissió bilateral de “fructífera i molt executiva”. En aquest sentit, la també portaveu de l’executiu central ha defensat que “hi ha hagut contingut, calendari i avenços”. Rodríguez n’ha sortit amb una “sensació molt positiva”.