La Comissió de la Dignitat ha considerat que és important que el govern espanyol s'hagi plantejat fer una llei de memòria democràtica, però considera que "és decebedor pel fet que no afronta els punts essencials del deure efectiu de justícia i reparació de les víctimes".
La Comissió apunta en un comunicat fet públic aquest dimarts coincidint amb l'aprovació del text per part del Consell de Ministres que es tracta d'"una llei de caràcter recentralitzador que interfereix en les competències exercides per la Generalitat" i no inclou entre les víctimes col·lectives la persecució de les llengües i cultures catalana, basca i gallega.
Anul·lació de sentències
La Comissió critica que les anul·lacions de les sentències es fa sense efectes jurídics amb una declaració d'"il·legitimitat" dels tribunals sense ni dret a tenir una resolució judicial de la nul·litat. S'ignora, afegeix, que "els consells de Guerra fets a Catalunya van ser anul·lats per una llei del Parlament que va anul·lar el procés del president Companys".
Igualament assenyala que la llei "no afronta obrir actuacions penals per les vulneracions de drets del franquisme processant els responsables" i "exclou de manera clara la responsabilitat patrimonial de l’Estat en tots els casos".
Compensacions a les famílies
També critica que "s’eliminen les compensacions a les famílies de les morts provocades per la repressió de l’estat". Considera que s'haurien de mantenir eliminant la discriminació de l’antiga llei de les anteriors al 1965 i posar fi a l’exclusió de lluitadors antifranquistes com Txiki o Puig Antich.
L'entitat troba a faltar a la normativa mecanismes efectius per "revertir les confiscacions de béns d’entitats socials i particulars que només estan contemplades en lleis especials per a partits i sindicats"; la compensació de "les confiscacions fetes per l'Estat a part del tribunal de Responsabilitats Polítiques o multes imposades per l’exercici dels drets fonamentals"; així com compensacions pel treball esclau.