La Comissió d’Ètica Judicial (un organisme independent dels òrgans de govern del Poder Judicial) considera que els jutges han d’exercir la seva llibertat d’expressió amb “més moderació” quan “parlen públicament de resolucions judicials dictades en processos en curs”, donat que “han de prioritzar el seu compromís amb el manteniment de la confiança dels ciutadans en la independència i imparcialitat del Poder Judicial”. Així respon l’organisme a una consulta que se li va plantejar sobre “l’encaix ètic” que un jutge “expressi en mitjans de comunicació o en xarxes socials o amb un comunicat de l’associació a la qual pertany” la seva opinió sobre les traves que determinats magistrats van voler posar a l’amnistia durant la seva tramitació al Congrés dels Diputats.
En concret, la Comissió d’Ètica Judicial es refereix a “l’honest, meditat i sincer convenciment” que va expressar el magistrat que “determinades resolucions judicials que es van dictar durant la tramitació de la proposició de llei d’amnistia provaven de respondre o adaptar-se al contingut que successivament anava adoptant aquest projecte de text normatiu”. Fonts del CGPJ indiquen a ElNacional.cat que les consultes són anònimes i que, per tant, no és possible saber qui va fer la consulta ni a quin jutge es refereix el dictamen.
A més, la Comissió d’Ètica, que té la funció d’orientar sobre la interpretació dels Principis d’Ètica Judicial, reitera que el jutge “gaudeix del dret a la llibertat d’expressió” que la Constitució reconeix tots els ciutadans, però ha d’exercir-lo “de manera que no comprometi o perjudiqui la percepció que, en un Estat democràtic i de Dret, té la societat sobre la independència del Poder Judicial”. I subratlla que l’exercici de la llibertat d’expressió ha de ser “encara més moderat quan s’expressen opinions sobre resolucions d’altres jutges, especialment si es tracta d’assumptes en tràmit i d’elevat interès mediàtic”.
El jutge està “obligat” a “l’autocontenció” i a la “mesura”
La Comissió esgrimeix que aquest dret a la llibertat d’expressió “no hauria d’emparar la transmissió d’un temor cap a resolucions judicials, per fundat que pogués semblar i encara que es manifesti a través d’expressions respectuoses, objectives i asèptiques”, ja que qui opina “no coneix tots els detalls” i “posa en risc el respecte a la imparcialitat” i pot no respondre a la “funció pedagògica”. El jutge està “obligat” a “l’autocontenció” i a la “mesura” a fi que “amb el seu comportament no es produeixi un efecte oposat al desitjat, com pot ser erosionar valors com la independència o la confiança de la ciutadania en la justícia”.
“No és correcte intentar condicionar el Poder Judicial mitjançant pressions exercides per altres jutges”, afegeix, donat que la “correcció de possibles excessos o desviacions en l’actuació judicial ha de realitzar-se utilitzant el curs que les lleis processals proporcionen mitjançant els recursos que en cada cas corresponguin”. A més, subratlla que els jutges han d’allunyar-se de criticar “resolucions judicials en un procés en curs” perquè “conceptualment implica que es vol influir en la decisió d’un altre jutge”.
La Comissió d’Ètica Judicial va avalar que els jutges protestessin contra l’amnistia
El pronunciament de la Comissió d’Ètica Judicial arriba quatre mesos després que el mateix organisme considerés que les manifestacions d’alguns jutges en contra de l’amnistia no són incompatibles amb l’ètica judicial. Va esgrimir que l’assistència de jutges a les “concentracions contra actuacions polítiques si consideren en perill l’estat de dret i la independència de la Justícia” era lícita. Això sí, sempre que es doni una condició: que hi hagi un “honest, meditat i sincer convenciment” en el jutge que l’actuació objecte de repulsa “pugui afectar l’estat de dret”.