La comissària del Consell d’Europa per als Drets Humans, Dunja Mijatovic, ha alertat en un informe fet públic avui sobre les restriccions que s’està imposant en alguns països a la llibertat de reunió i manifestació. Adverteix contra les sancions penals a organitzadors i participants en manifestacions pacífiques, contra la restricció en l’accés a llocs web i xarxes que ofereixen informació sobre les protestes, o contra la violència dels cossos policials en la repressió, com també sobre l’ús de mitjans com pilotes de goma. Mijatovic es refereix a situacions registrades en països com Rússia, Polònia i Turquia, però també Espanya i França.

La comissària cita Espanya quan adverteix que diferents estats han adoptat lleis que podrien comportar “restriccions desproporcionades del dret de llibertat de reunió pacífica”, que algunes d’aquestes normes converteixen comportaments comuns, com ara fotografiar policies o la resistència pacífica, en delictes sancionables. Assenyala en aquest punt com a exemple la llei de Seguretat Ciutadana, que permet a l'Estat espanyol la persecució per incidents menors o per resistència o desobediència a la policia, a més d'imposar multes importants. 

Mijatovic, que al llarg del text adverteix també contra la prohibició d'organitzar manifestacions en determinats espais, com davant de parlaments o edificis governamentals, recorda en l'informe que ja va fer arribar una carta d’advertiment al Parlament espanyol l'any passat.

Prèviament, la comissària també alerta en l'informe que a França i Espanya les noves lleis "endureixen la legislació" contra la convocatòria de concentracions no notificades. La comissària adverteix que tant la Comissió de Venècia com les directrius de l'OSCE deixen clar que “no cal en virtut del dret internacional" obligar a notificar prèviament les concentracions, que aquesta notificació ha de servir en tot cas per facilitar la reunió i mai s'ha de convertir en un procediment d’autorització prèvia.

També es refereix a Espanya en referència a la preocupació per l’ús excessiu que fa la policia de la força, juntament amb Azerbaijan, França, Geòrgia i Rússia. Adverteix que l’obligació de la policia és facilitar les manifestacions i protegir els manifestants, a més de contenir possibles incidents. Per fer-ho possible, la policia ha d’aplicar els principis de minimització de danys i preservar les persones. “Dissortadament es continuen reportant molts casos d’ús desproporcionat de la força contra manifestants pacífics, incloent-hi cops als manifestants i l’ús de tècniques de contenció de multituds que en poden posar en perill la seguretat”, afegeix.

En aquest punt, alerta contra de dispositius utilitzats pels antiavalots, en particular contra les pilotes de goma degut al risc que poden representar per a manifestants pacífics. En el capítol de propostes adverteix a més que no es pot tolerar la impunitat en l'ús excessiu que fa la policia de la força, que han de ser adequadament investigat i sancionat, per la qual cosa els agents han d’estar clarament identificats durant les actuacions. Així mateix, reclama també les condicions de treball i formació adequades per a aquests cossos policials.

La comissària subratlla igualment la necessitat de garantir la seguretat de periodistes i observadors.

En termes generals, adverteix que una manifestació pacífica no pot estar en principi subjecta a amenaça de sancions penals. “No obstant, en alguns països, s’han imposat sancions penals als organitzadors o participants de manifestacions pacífiques. Aquestes sancions, juntament amb sancions innecessàries o desproporcionadament dures imposades per actes comesos durant les assemblees, constitueixen violacions al dret a la llibertat de reunió”, alerta.

Cita de manera particular el que descriu com a concentracions espontànies sense notificar –"sovint en resposta a fets que requereixen una reacció immediata”–, que es veuen impulsades per les xarxes socials, i que, segons subratlla, han de ser protegides com altres formes de reunió en comptes de dispersar-les i prohibir-les.

Així mateix, alerta en l'informe que “en alguns països s’ha restringit l’accés a llocs web o xarxes socials” que ofereixen informació sobre les protestes, la qual cosa és possible que “infringeixin el dret de reunió pacífica”.

L’informe adverteix que les restriccions en aquest àmbit han de ser “molt limitades” per no erosionar el dret a la manifestació, han d’estar prescrites per llei i perseguir un objectiu legítim com la prevenció del desordre o la protecció dels drets i llibertats de tercers, i que, a més, ha de ser “proporcionada”.

Així mateix, alerta que la restricció a la reunió pacífica no pot obeir a l'objectiu que els manifestants defensen, encara que es tracti de crítiques a les autoritats, la contestació de l’ordre establert per mitjans pacífics o punts de vista impopulars, ofensius o impactants per als altres.

La comissària adverteix que les manifestacions són una via perquè els ciutadans demostrin el seu compromís amb els debats públics i els problemes polítics i que protegir el dret a la llibertat de reunió pacífica és clau per a la bona salut democràtica de les societats. 

El Consell d’Europa, amb seu a Estrasburg, reuneix 47 estats europeus i té com a objectiu defensar la democràcia i els drets humans.